EL TEATRET

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El mossèn que feia de teloner, va arriar les bambolines, no recordo de què eren ,devien ser de paper pintat, no hi havia pressupost per a gaire més, en l´humil teatret de poble. El mossèn era molt aficionat al teatre i gaudia assajant amb nosaltres, nois i noies del poblet-
Nosaltres actors improvisats devien sortir a l'escenari a on al darrer es veia uns arbres no gaire ben pintats , que volien semblar un bosc espès.
La noia de trenes llargues i rosses que havia de sortir com buscant bolets o collin herbetes no es veia enlloc. De sobte la veu del rector cridà Eulàlia a l'escenari !.
Els espectadors, pares dels actors novells, els més grans devien tenir dotze anys, es posaren a riure, gens estrany ,uns Pastorets sempre solen fer riure, però un escenari nu, encara més-
De sobte la noieta sortí corrents amb tan mala fortuna que s´entrebancà amb un dels fils que feien pujar els decorats i ella i cistell restaren per terra, les rialles dels familiars i amics s´intensificaren. La nena es posa bé unes faldilles que li anaven balderes i encaran-se amb el públic digue: Quan acabeu de riure començarem
De sobte és féu un gran silenci, es veu que la decisió de la xica els va desconcertà-
Llavors ella alça el cap al cel i digué – QUINA NIT MÉS Màgica QUINS ESTELS, COM BRILLA LA LLUNA, A ON ES EN TÒFOL DE ROVELLÓ? TINC QUASI EL CISTELL PLE D´HERBA I ELL ENLLOC.
El tal Rovelló un noiet esquifit es dirigí quasi corrents a l'encontre de la nena i li digué
BONA NIT RAQUEL, QUINA CASUALITAT, PER FI ENS HEM TROBAT, JA SAPS QUE FA TEMPS QUE T´ESTIMO.?
Llavors la xica es ficà una trena dins la boca i es veu que no recordava el paper, perquè s'anava bellugant i no deia ni un mot.
Se senti la veu de l´apuntador, que no era altre que el rector.
QUINES COSES QUE DIUS ROVELLÓ. i la noieta callada,xuclant la trena rosa-
Sorti el rector, dirigint-se al públic – Fi del primer acte- I amb cara de no gaire bon humor va fer baixar les bambolines . Les rialles se sentien per tot el pati de butaques, eren Pastorets, i es reia com ha sigut sempre!. Quins temps mes bons aquells !

Comentaris

  • Las cosas de palacio van despacio.[Ofensiu]

    Perdó el títol del nou poema es dirà GALANT DE NIT. El que no entenc és com triguen tant a validar-lo, porto gairebé tres setmanes o més. Hem d'estar preparats per a la rierada de relats i poemes que ens ha de caure al damunt...

  • Entranyable[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-04-2019

    Sembla ben bé biogràfic, en llegir-lo és tan real i tan semblant al que hem viscut molts quan érem petits...
    Il•lusió, nervis, valentia, desmemòria i ganes de riure. Una barreja equilibrada que m’ha deixat amb un somriure als llavis.

  • Et responc...[Ofensiu]

    Jo en tinc un i veig que triguen molt a publicar-lo. De totes maneres ja em va bé, per què cada dia m'hi passo 8 hores repassant-lo mil cops! Aviam quina sorpresa de relat ens regales. El meu, QUART CREIXENT, és un poema, com tots els meus, de caire homoeròtic-amorós. N'estic força content del resultat, a només desitjo que us a agradi a vosaltres. Salut, nil.

  • Molt divertit[Ofensiu]
    brins | 23-03-2019 | Valoració: 10

    Que bé que ho expliques, Montserrat, m'he trobat dins d'aquest petit teatre que descrius i he pogut palpar la mateixa emoció que tu senties en el moment d'escriure el relat.

  • Teatre [Ofensiu]
    Materile | 21-03-2019 | Valoració: 10


    Jo sóc una enamorada del teatre, m'agrada respirar aquesta tensió que comparteixo amb els actors, percebre aquesta energia que intenten transmetre. Sempre hi ha alguna fallada, és en directe i passa el que passa:
    alguna vegada et quedes en blanc i s'ha d'improvisar.
    Un relat agradable i una situació molt escaient, Montserrat!

    Una abraçada.

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • MOLT ESCAIENT[Ofensiu]
    berguedana | 17-03-2019

    El teatre que fa el poble, la sensació dels infants quan actuen, les improvisacions... tot això que ha format part de la història del teatre queda molt ben reflectit en el teu text.
    Enhorabona!!

  • Publicar un llibre.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 12-03-2019 | Valoració: 10

    Montserrat, jo no tinc idea com es publica un llibre i per tant no et puc ajudar. Però a R.C hi ha força gent que n'han publicat i que si et poden aconsellar. El que si et puc dir és que de tants relats que tens hauries de fer una tria i en acabat millorar-los. Això vol dir polir-los fins a deixar-los "gairebé" perfectes. Jo quan et llegeixo em venen ganes d'aconsellar-te pel que fa al vocabulari. fem la prova! quan hagis de penjar un relat nou, envia-me'l al meu correu i llavors jo et proposaré alternatives per a que tu puguis valorar-les. Salut! Nil.

  • Un simpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 12-03-2019 | Valoració: 8

    Tampoc l'he entès del tot, però m'ha semblat un relat simpàtic i ben fet.

    Amb tocs humorístics i a la seva manera dramàtics, gairebé sembla que el noi vulgui lligar amb la pastoreta, fa un relat entretingut.

    M'has donat alguna que altra idea per a fer relats. Gràcies per això.

    Ens veurem!!

  • Un assaig humorístic...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-03-2019 | Valoració: 10

    Ja ja ja ja... Molt bo i amb molta alegria aquest assaig, el qual és tan especial que m'ha fet riure a muntó. Vaja amb el mossèn, doncs al final, va haver de baixar el teló, doncs la xiqueta no deia ni una paraula.
    M'ha agradat molt, Montserrat.
    I gràcies per les teues paraules al meua poema "La teua honestedat".
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • teloner[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-03-2019

    Aquestes coses sempre passen als pobles; valenta la nena, tot i que una mica desmemoriada.
    Comentari sobre la paraula "teloner": al diccionari IEC la defineix com "Que és menys conegut i que actua abans que un altre artista més famós en un espectacle, en un recital, etc."
    Jo sempre l'havia sentit amb aquest significat. Aquí sembla que vulgui dir "encarregat del teló".

  • Un suggeriment.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 12-03-2019 | Valoració: 10

    D'això... acabo de fixar-me que has arribat als 378! relats.....son moltíssims... Has pensat que seran d'ells quan tu hi faltis? Els teus fills els conservaran i si després no hi ha continuació familiar, cosa molt normal avui dia. Has pensat de fer-ne una tria i recorregir-los, per a millorar-los? Podries aplegar-los en un llibre i que quedés pel poble on ets nada. A mi, personalment em sabria greu que els meus poemes anessin a raure al femer. Guardar un quadre o una escultura anys i panys és més problemàtic: es pot trencar o fer-se malbé. Però en canvi un escrit pot, si no s'extravia, perdurar dos o tres mil anys sense cap problema. Salut , Nil.

  • S'abaixa el teló...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 12-03-2019 | Valoració: 10

    De segur que aquesta noieta de les trenes rosses eres tu! Aquests espectacles de poble i pel poble tenien la seva gràcia. La mateixa que tu empres per a explicar-nos entranyables històries.

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.