El talp i l’os

Un relat de: Homo insciens

Els dies transcorrien tranquils a la Val de Toran, la fauna gaudia dels paratges idíl·lics de l’entorn sense interferir en la vida humana i els humans feien el mateix. Així ho havien acordat els seus avantpassats; conviurien sense perjudicar-se els uns als altres. Tot va anar bé durant dècades, però un dia el soroll d’un estossec acompanyat d’una lleu tremolor, va interrompre la calma al cau del talp. De seguida va intuir que passava alguna desgràcia i, sense dubtar-ho, va convocar una reunió urgent amb els habitants de la zona. –Amics meus, ho heu notat? La mare Terra no està bé. –va dir– l’he sentit plànyer-se aquest matí.– L’os també se n’havia adonat. Des de la seva cova sentia el bàtec de la Terra més dèbil que de costum. El subsol estava emmalaltint i no sabien el perquè. Els avets, els faig i els narcisos mostraven un aspecte pioc, les aigües del Garona es van tornar pudents, i els cérvols, marmotes i perdius, afligits, defallien lentament. El talp i l’os, decidits, van formar una expedició per anar a trobar l’origen del problema. –No us preocupeu companys! Esbrinarem la manera de guarir les nostres terres! –Tot seguit, van marxar retornant l’esperança al bosc i a la vida que l’habitava. Van caminar dies i nits seguint els paisatges decadents, fins a arribar a un rodal al voral del riu on romanien amuntegats una vintena de bidons deteriorats, amb continguts tòxics, que es filtraven a través de la terra i l’aigua. El talp i l’os, en veure-ho van formular un pla per tal de revertir la situació. Els veïns del lloc es van unir a la fita i tots junts van netejar el terreny fins a retornar-li la salut al bosc. Després, van esperar que tornessin amb més residus, els inhumans que havien provocat aquella cafrada, i els van espantar, allunyant-los per sempre més de l’indret. La vida al bosc va tornar a la normalitat, el pacte es mantingué en peu, i la Terra continuà acollint i aprovisionant generosament a tot home, tota dona, tot animaló i tota planta.

Comentaris

  • De primeres,...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-05-2021

    ...després de llegir-te alguns relats, em sembla que de "insciens", poc.
    El domini de l'idioma és molt correcte i el tempo de les narracions, exraordinari.
    Així que segueix, que tot rutlla!

    Salut i rebolica!

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 19-05-2021 | Valoració: 9

    Molt idilic i paradisíac. Ja no queden indrets així i tampoc no tenim animalons que vinguin a redoldre la situació.
    M'ha agradat molt.

    "Els dies transcorrien tranquils a la Val de Toran, la fauna gaudia dels paratges idíl·lics de l’entorn sense interferir en la vida humana i els humans feien el mateix."

    Amb permís
    Afegitó: has fet una elipsi que pot donar a entendre que els humans feien el mateix: no interferir en la vida del humans...
    Sslut

  • Paràbola al bosc [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-05-2021 | Valoració: 10

    Dius en la teva biografia, que et sent ignorant, davant les lletres. Però jo veig i he llegit aquest relat, que m'ha deixat corprens.
    Vaja un relat molt bo, amb tota mena de situacions.
    Enhorabona Homo insciens.
    Salutacions

  • Faula[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-05-2021

    Una bonica faula, protagonitzada per animals que saben parlar, com és preceptiu. El talp i l'os formen una estranya parella, però la imaginació és lliure a les faules.

  • com un conte[Ofensiu]
    Atlantis | 17-05-2021

    ...amb final feliç. Ben escrit i ben contat.

  • Esperança[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 17-05-2021

    Esperança, en un món cada cop és més desastrós. De vegades tinc l'esperança que tots anem a una, i som conscients que hem d'estimar i cuidar allò que ens dona vida i ens manté viu, en aquest cas la font d'energia, la natura, si no la cuidem, malament rai...
    Fins aviat,
    Neus Marín

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

40 Relats

198 Comentaris

10895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...