El talp i l’os

Els dies transcorrien tranquils a la Val de Toran, la fauna gaudia dels paratges idíl·lics de l’entorn sense interferir en la vida humana i els humans feien el mateix. Així ho havien acordat els seus avantpassats; conviurien sense perjudicar-se els uns als altres. Tot va anar bé durant dècades, però un dia el soroll d’un estossec acompanyat d’una lleu tremolor, va interrompre la calma al cau del talp. De seguida va intuir que passava alguna desgràcia i, sense dubtar-ho, va convocar una reunió urgent amb els habitants de la zona. –Amics meus, ho heu notat? La mare Terra no està bé. –va dir– l’he sentit plànyer-se aquest matí.– L’os també se n’havia adonat. Des de la seva cova sentia el bàtec de la Terra més dèbil que de costum. El subsol estava emmalaltint i no sabien el perquè. Els avets, els faig i els narcisos mostraven un aspecte pioc, les aigües del Garona es van tornar pudents, i els cérvols, marmotes i perdius, afligits, defallien lentament. El talp i l’os, decidits, van formar una expedició per anar a trobar l’origen del problema. –No us preocupeu companys! Esbrinarem la manera de guarir les nostres terres! –Tot seguit, van marxar retornant l’esperança al bosc i a la vida que l’habitava. Van caminar dies i nits seguint els paisatges decadents, fins a arribar a un rodal al voral del riu on romanien amuntegats una vintena de bidons deteriorats, amb continguts tòxics, que es filtraven a través de la terra i l’aigua. El talp i l’os, en veure-ho van formular un pla per tal de revertir la situació. Els veïns del lloc es van unir a la fita i tots junts van netejar el terreny fins a retornar-li la salut al bosc. Després, van esperar que tornessin amb més residus, els inhumans que havien provocat aquella cafrada, i els van espantar, allunyant-los per sempre més de l’indret. La vida al bosc va tornar a la normalitat, el pacte es mantingué en peu, i la Terra continuà acollint i aprovisionant generosament a tot home, tota dona, tot animaló i tota planta.