Cercador
El somni de la Mireia
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El somni de la Mireia
La Mireia és una nena que cada tarda va a casa de l’àvia i s’hi està fins que els pares la recullen. S’ho passen bé juntes. Juguen, l’ajuda amb els deures i li explica aventures.
—Iaia per què sempre estàs acariciant el teu gat negre? La mama diu que porten mala sort.
—A sí? Per què?
—No sé!
—Mira petita aquest gat és màgic, només has de demanar-li alguna cosa i el teu desig se’t complirà.
—Iaia, que ja tinc set anys, com vols que m’ho cregui?
—Posa’l a prova, veuràs!
La Mireia li fa un petó i va al menjador a fer els deures. El que li ha dit l’àvia fa petjada dins seu i li va creixent la curiositat. Serà veritat? Es pregunta. No, no és possible!
A la nit a casa amb els pares els hi explica que li ha dit del gat.
—Oi què no pot ser?
—A tu què et sembla? Ja saps que li agrada molt explicar-te contes. Segurament n’està preparant un.
Mig convençuda, en acabar de sopar fa un petó als pares, es renta les dents i es posa al llit. Aquesta nit però, serà diferent. Té un somni ben estrany.
—Neferum, desperta! —li diu sacsejant-la.
—Què passa, mare?
—Has d'alimentar els fills de Bastet, ja és l’hora!
Vestides amb túnica blanca i llargues trenes negres a la sortida del sol la nena i la mare, serventes del Faraó, tenen cura cada dia dels gats del palau. Tots són negres i venerats com Déus. La deessa els ha anunciat grans plagues per Egipte i que els felins els protegiran. Des d'aleshores veneren i alimenten els vint-i-cinc gats amb llet, peixos i ratolins vius.
Quan la Mireia es desperta l’endemà, recorda molt bé el somni i no oblida cap detall, ni estant a l’escola.
A la tarda en tornar a casa l’àvia, el primer que fa és explicar-li el son.
—I doncs? Encara creus que porten mala sort?
—Iaia, ja sé que no potser, però jo era la mare i tu la nena. No hi he estat mai a Egipte però...
—Segur que pots descriure la casa on vivies dins el palau del Faraó, el jardí que dona al Nil i el canyar on hi caçaves granotes. Oi?
—Com ho saps? Si no t’he dit res!
—El gat m’ho ha explicat.
Pseudònim:
SEPUSI
La Mireia és una nena que cada tarda va a casa de l’àvia i s’hi està fins que els pares la recullen. S’ho passen bé juntes. Juguen, l’ajuda amb els deures i li explica aventures.
—Iaia per què sempre estàs acariciant el teu gat negre? La mama diu que porten mala sort.
—A sí? Per què?
—No sé!
—Mira petita aquest gat és màgic, només has de demanar-li alguna cosa i el teu desig se’t complirà.
—Iaia, que ja tinc set anys, com vols que m’ho cregui?
—Posa’l a prova, veuràs!
La Mireia li fa un petó i va al menjador a fer els deures. El que li ha dit l’àvia fa petjada dins seu i li va creixent la curiositat. Serà veritat? Es pregunta. No, no és possible!
A la nit a casa amb els pares els hi explica que li ha dit del gat.
—Oi què no pot ser?
—A tu què et sembla? Ja saps que li agrada molt explicar-te contes. Segurament n’està preparant un.
Mig convençuda, en acabar de sopar fa un petó als pares, es renta les dents i es posa al llit. Aquesta nit però, serà diferent. Té un somni ben estrany.
—Neferum, desperta! —li diu sacsejant-la.
—Què passa, mare?
—Has d'alimentar els fills de Bastet, ja és l’hora!
Vestides amb túnica blanca i llargues trenes negres a la sortida del sol la nena i la mare, serventes del Faraó, tenen cura cada dia dels gats del palau. Tots són negres i venerats com Déus. La deessa els ha anunciat grans plagues per Egipte i que els felins els protegiran. Des d'aleshores veneren i alimenten els vint-i-cinc gats amb llet, peixos i ratolins vius.
Quan la Mireia es desperta l’endemà, recorda molt bé el somni i no oblida cap detall, ni estant a l’escola.
A la tarda en tornar a casa l’àvia, el primer que fa és explicar-li el son.
—I doncs? Encara creus que porten mala sort?
—Iaia, ja sé que no potser, però jo era la mare i tu la nena. No hi he estat mai a Egipte però...
—Segur que pots descriure la casa on vivies dins el palau del Faraó, el jardí que dona al Nil i el canyar on hi caçaves granotes. Oi?
—Com ho saps? Si no t’he dit res!
—El gat m’ho ha explicat.
Pseudònim:
SEPUSI
Comentaris
-
Molt entretingut [Ofensiu]llpages | 13-11-2022 | Valoració: 10
I, alhora, ben original. Diàlegs fluïds que fan del relat un plaer de lectura. A destacar, estem davant d'un gat negre que no duu malastrugança, aleluia! Enhorabona!
-
Fantàstic.[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-11-2022 | Valoració: 10
Un relat, molt original i replet de fantasia i curiositat. He pogut posar-me a la pell de la nena i viure-ho tot en primera persona.
Enhorabona.
Rosa.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 13-11-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!