El sol de tardor també escalfa

Hi ha graus i puja i baixa.

Ajudes: el sol, la consciència, l'actitud, l'ajudar a qui està pitjor, ocupar-se, ...

I, amb tot, es cau. Ho entenc perfectament.

Mena

Sí, a mi també m'agrada el sol de tardor i del fred hivern. Per això m'agrada el teu relat que traspúa fred i calidesa alhora. Em resulta familiar tot plegat. He passejat pel teu perfil i el trobo interessant. Crec que et visitaré més sovint. Sort i salut!

Crec que deus conèixer molt bé algun trastorn... ja que descrius molt bé els símptomes d'una depresió que troba beneurança amb el sol de tardor. M'ha semblat que la teva descripció és acurada i molt encertada!

El de primavera en aquest cas, i el sol solet ja comença a escalfar mentre tota vida es prepara per resuscitar. És un sol que escalfa i no crema. El sol de tardor també escalfa, i a més porta associat tot un altre simbolisme. És com dir: l'amor assossegat de la maduresa també és amor i també fa companyia. M'ha agradat com connectes tres idees tot seguint el fil dels pensaments de la protagonista davant del seu portàtil: l'afició a l'escriptura, la depressió, i els beneficis de prendre el sol. Ara potser caldria un altre relat per advertir del perill de prendre massa sol al migdia, durant els mesos d'estiu…
Moltes gràcies per l'esperit tan positiu del teu comentari. Que tinguis força salut i inspiració de la bona!
Quim

molt agradable llegir aquest sol de tardor que a més de passejar-nos per contrades amb càlides radiacions solars, contribueix en alguns punts a ampliar-nos la cultura.
M'agrada`t

J. Lluís Cusidó

Parlant del sol de tardor:

Sol de tardor

Un bocinet del meu poema dedicat a la tardor, que junt amb la primavera, són les meves èpoques predilectes de l'any.

Te'l brindo!

llamps!

La sensació que es transmet m'ha resultat molt familiar, m'ha agradat molt el detall de "Fins i tot s'havia divertit".
Crec que el sol amaga quelcom estrany que ens fa reviure dia a dia.

Gràcies pel teu comentari del meu text "Inspiració", és el primer que penjo i m'ha donat molts ànims!

Has estat un petit raig de sol per a mi!

Un relat poètic i agradable... Un cop llegit et deixa amb unes sensacions molt positives...
Gràcies pel teu comentari!

Siiiiiiiiiiiiiii
Aunque jo estic amb la F.Escandell :
"Quan plou, per mi simboliza una neteja de tot el mal, una oportunitat per tornar a començar".

Però sí...el SOL també ESCALFA

Bsos

Un relat ple de poesia, que transmet una entranyable sensació de ben estar
La descripció detallada és agradable de llegir, plaent.
La decisió de la protagonista és positiva, cal fer el que el cos demana en cada moment.
Gràcies pel teu comentar al meu relat "Elles o jo" , no havia fet mai un relat en aquest estil, la veritat és que m'ho vaig passar bé escrivint-lo.

M'ha agradat molt, m'agrada com escrius, ha estat un plaer trobar-te.

Una càlida abraçada,

No coneixia aquesta dada de Suècia... La veritat és que sorprèn. Si sóc sincera, a mi no m'agrada gaire el sol, prefereix molt més la pluja, però això és perquè visc en una illa on el sol n'és un tret característic. També perquè relacion el sol amb l'estiu, i l'estiu amb la massificació que patim any rere any; i en canvi, quan plou, per mi simbolitza una neteja de tot el mal, una oportunitat per tornar a començar... Però sí, he de reconèixer que la llum és necessària, i que els dies foscos són molt tristos.

Una abraçada eivissenca, i gràcies pel teu comentari!

Et faré una confidència, benvolguda, ara que no ens sent ningú: a mi també m'omple d'energia el sol!
No vull dir d'aquell tipus d'energia que t'impulsa a fer una cosa darrera de l'altre, com si t'haguessis posat piles noves, sinó a la que regenera l'esperit, neteja l'ànima i rejoveneix els ànims!
( Per casualitat, has llegit el meu ENYOR, a la pàgina 2 del meu espai? )
Tens tota la raó: el sol de tardor escalfa... i cal aprofitar-ho, és un regal que no es pot refusar!

Encantada de veure que tens nous escrits, m'acomiado només fins aviat i t'envio una abraçada plena de sol,
Unaquimera