El seu jardí de l'edèn

Un relat de: Naiade

Com cada dia es lleva a trenc d'alba, el seu cos, encara adormit, es mou amb moviments rutinaris. Amb la ment emboirada surt al carrer, tant si fa fred com calor, tan si fa sol com boira, tan si plou com si neva, tan si el vent l'arrossega, com si la pedregada la colpeja.
La dura jornada de treball sembla que mai s'acaba, el seu cos menut va acabant les forces...
Quan sona la campana que marca la sortida, retorna a casa ben aclaparada. Camina amb passos curts per carrers grisos, amb ferums d'immundícia; sentint a cada trepitjada el dolor de les llambordes als peus. Creua barris vells i degradats, d'edificis foscos i ruïnosos, façanes desgastades pel temps i la misèria.
Sense alçar la mirada, travessa la portalada de fusta clivellada, que xerrica com si es queixes de estar tan abandonada. Les seves cames entumides, van pujant automàticament, escalo a escalo, notant el desgast de tantes trepitjades rebudes.
Fins que arriba al seu petit pis, aquell que dona al terrat, on abans no hi vivia ningú.
Al tancar la porta ella es transforma, un altre món s'obre als seus ulls, el seu paradís, l'acull com una mare; allà se sent segura i tot és bonic.
Respira a fons alleugerida, mentre es treu la roba. Un bany d'aigua tèbia li fa recuperar els sentits, una llarga i gruixuda xilaba li embolcalla el cos nu i uns mitjons de llana barrejada li escalfen el peus.
Surt al terrat i contempla el seu jardí, s'asseu al tron de vímec, arrecerat darrera un vitrall d'alumini; esperant la visita del seu gat ros; mentre fixa la mirada al trosset de cel blau clapat de núvols, que s'alça sobre les taulades irregulars de les altres cases.
Poc a poc és van difuminant les siluetes opressives i la seva ment li vola lliure, endinsant-se en aquell paradís. Se sent la mes afortunada de la terra de poder tenir un espai com aquell per ella sola, que fa olor de gessamí i, fins i tot té una palmera. Els geranis vermells poblen la paret veïna i junt amb la verda enfiladissa sembla un tapis.
Els molinets de vent de tots colors l'hipnotitzen, mentre assaboreix un suc de fruita amb unes gotetes de rom. Un fregadís a les cames li anuncia que el gat ja ha arribat i la festeja perquè li doni trossets de menjar del seu plat.
A la nit ja entrada, s'estira al seu llit, contemplant les estrelles que il·luminen el seu racó de pau, va entrant en un són profund que la transporta com cada vespre, a viure mil aventures que mai hauria somiat tenir.
Que més es pot desitjar per ser feliç?

















Comentaris

  • hola bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 04-06-2009 | Valoració: 10

    només saludar-te i pendre una estona virtual amb tu, però que de ben segur t´arriba la meva companyia, per tornar a seure en aquest jardí tant especial i avuí un café em vindria molt de gust, si pot ser curt, si vols el preparo jo per a les dues.
    Una abraçada molt forta Naiade i que tot marxi el millor posible.

  • M´havia perdut[Ofensiu]
    brins | 06-05-2009 | Valoració: 10

    aquest deliciós relat, Naiade. El títol m´ha cridat l´atenció i no m´ha decebut, és una història deliciosa i encantadora.

    Crec que tots tenim aquest petit raconet que tu presentes, potser amb geranis, potser amb fulls blancs... i penso que ens ajuda a viure.

    Felicitats pel relat!

    Pilar

  • Ja no és un desig.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-02-2009 | Valoració: 10

    Primer felicitar-te i t'envio un missatge. És ahir i també avui.
    M'agrada molt el teu Relat. És un Relat de viure en present i per mi la felicitat és un conjunt de moments presents viscuts amb atenció.

  • Un relat que podries convertir[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-02-2009 | Valoració: 10

    en novel·la. Ja sé que la trama en si no és el més rellevant, perquè l'objectiu és una reflexió sobre el que pot ser, per algú, el jardí de l'edèn. O almenys així ho he interpretat jo. Però m'ha semblat un incís d'història apassionant. On viu i de què viu, la bona dona? ¿Per què ha de patir tant durant el dia i, en canvi, pot gaudir d'un plaer tan "exclusiu" com un jardinet o una terrasseta tan florescent? No és que em sembli contradictori, la veritat. És simplement que darrere d'aquest plantejament crec que hi pot haver una novel·la sensacional!

    Gràcies una vegada més per tots els teus comentaris, Naiade! I sobretot per relats tan absorbents com aquest!

    T'envio una forta abraçada!!!

    V

  • Tots hem de buscar...[Ofensiu]
    nuriagau | 11-02-2009 | Valoració: 10

    ... el nostre jardí de l'edèn, fins i tot, els que per no tenir, no tenim ni balcó.

    La protagonista és feliç allà on es troba. Cal que tots trobem el nostre lloc en aquest món per ser feliços. Segurament, la immensa majoria el tenim, però no el sabem valorar ni gaudir.

    Un relat que, com veig que d'altres han fet, val la pena anar rellegint, de tant en tant, prenent un suc de fruites a la fresca.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • Has fet unes descripcions [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 10-02-2009 | Valoració: 10

    precioses de tot l'entorn que envolta al teu personatge, has sabut marcar amb seguretat i profunditat les sensacions de benestar que experimenta, les de inquietud mentre espera el retorn del seu gat, i el plaer de les seves carícies.
    Que més es necessita per ser feliç? Home doncs ganes de ser-ho, i potser rés més.
    Com sempre un plaer llegir-te

    J. Lluís

  • Acollidor[Ofensiu]
    Maria Clara Prat Roig | 09-02-2009 | Valoració: 10

    Has descrit un espai acollidor, unes sensacions agradables després d'haver explicat l'exterior que l'envolta.

    La llar, casa nostra, el nostre món, com li volguem dir , sigui gran o petit, luxós o senzill, és allà on ens sentim segurs, relaxats i a gust, on ens sentim protegits.

    Gràcies per haver comentat el meu conte, si, realment la protagonista no se n'adona de que la única culpable del seu avorriment és ella mateixa, sovint ens excusem en els demés perquè no fem tal cosa o tal altre, quan realment el fet de no fer-ho depen tan sols de nosaltres.

    Una abraçada

    Clara

  • Trasllat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-02-2009 | Valoració: 9

    Invito al personatge del teu bell relat a algunes mirades de la tarda i capvespre al matí de feina i lligams.
    Tenim tot el dret a ser feliç quan més temps millor.

  • En el fons...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-02-2009 | Valoració: 10

    la felicitat sembla que és aprop d'aquells que valoren tot allò positiu que és al seu voltant, per insignificant que pugui semblar a la resta. Quan aquest espai, aquest paradís que hem creat es fa present, aquests moments compensen d'altres de durs als que hem d'enfrontar-nos, com li passa a la protagonista del teu relat, a la que segur que no li cal rés més per sentir-se feliç. Ha estat un plaer llegir-te, com sempre.
    Una abraçada, i gràcies per passar pel meu raconet i comentar-me.

  • Jardí i desitjos[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Cadascú té en algun lloc el seu jardí: a l'abast de la vista, en la imaginació, en el passat i els records, en el futur i els projectes, a dins del cor, els dissabtes a la tarda o els diumenges al matí...

    Cadascú es mereix aquest paradís personal i intransferible que ens ajuda a viure: per a uns pot ser la poesia, per a altres un racó del parc, o les profunditats del mar, o el cim d'una muntanya, el cine o la literatura, el ball o la platja, els esports o els néts, el sexe o la cuina, o ...

    La protagonista d'aquest relat ha trobat el seu:
    en ell tots els sentits es desperten i el cos pot descansar, el seu cor s'encalma i el seu esperit viatja i somia: de moment, això li dóna sentit a la resta del dia.
    El futur depèn del seus desitjos...

    M'has fet recordar una frase que diu: "No és més feliç aquell que té el que desitja, sinó qui desitja el que té"

    T'envio una abraçada desitjada,
    Unaquimera

  • La màgia de la quotidianitat. [Ofensiu]
    Alberich | 31-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat concret, que traspua goig de viure, dintre de la quotidiana normalitat i de certa malenconia.
    M'agrada el final, on expresses el inabastable món dels somnis com a sortilegi de la monotonia d'un dia a dia equilibrat i mesurat, farcit de detalls entranyables, malgrat la seva quotidianitat (o potser per això).
    M'ha agradat molt.
    Gràcies pel teu comentari.
    Ramon

  • Moltíssimes gàcies...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-01-2009

    per aquesta felicitació tant entranyable, que m'ha fet molta il.lusió.
    Una abraçada molt gran, bonica

  • Hola bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 29-01-2009

    l´encis que em va provocar el teu jardí m´ha fet tornar, en un matí com avui que porto atabalada, i ara que faig un kit kat, he pensat en passar-me per aquí a prendre un suc d´aquests tant deliciosos, sense trencar l´encant del silenci...............i passats uns instants ara ja sí, si vols, ens podem explicar coses.

    un petonet bonica i gràcies per regalar-me aquest moment d´aquells per recordar

  • Especial![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-01-2009

    Un mot bonic i adient pel teu relat, però en aquest cas voldria no reiterar-me en el meu comentari inicial. Canvio, doncs, el segon "especial" per "idíl·lic". Així m'agrada més. Tenir cura dels mots també és important, oi?
    Fins aviat.

  • Quina alegria[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-01-2009 | Valoració: 10

    tornar, Naiade, al teu racó i avui, en especial a aquest jardí tan especial. Descrius amb paraules sentides i senzilles el que tots cerquem al llarg del dia: el nostre moment de felicitat. La teva protagonista el gaudeix des del seu jardí particular. Com ella, he olorat el perfum de les flors, he assaborit el refresc... Tots els sentits se m'han activat gràcies als teus mots. El cas és que sigui on sigui hem de mimar-nos, de reservar-nos petites estones diàries que ens permetin estimar intensament la vida.
    T'envio molts petons.
    Mercè

  • Que bé[Ofensiu]
    ESTEL | 27-01-2009 | Valoració: 10

    pinta aquest racó de l´edèn, fa ganes de demanar-li que em convidi a un te, o a la beguda que veu ella que també m´estaria bé.
    La veritat és que moltes vegades la vida a la ciutat transcorre així, si s´ajunta l´estat d´ànim, tot és gris i automàtic, fins que arribes a casa, es clar que amb un jardí com el que pintes encara millor.

    Que què més es pot demanar? una bona companyia, de vegades aquesta solitud és fantàstica i necessària, però jo sóc de les persones que li agraden viure acompanyades

    una abraçada molt gran per a tu

  • No sé respondre al teu interrogant.[Ofensiu]
    onatge | 26-01-2009 | Valoració: 10

    He llegit el teu relat un parell de vegades. Un bon relat. Segurament que hi ha una felicitat per a cada persona. Sóc de les persones que m'agrada gaudir de les petites. I penso que la protagonista del teu relat és feliç, està en pau amb ella mateixa.

    Una abraçada.
    onatge

  • Tan de bó[Ofensiu]
    Melcior | 26-01-2009 | Valoració: 10

    tots tinguessim un petit paradís , on poder gaudir certs moments de felicitat . És trist saber que hi ha persones que no tenen aquest privilegi .
    Qui lluita però , generalment sol aconseguir .
    Estic molt agraït per tots i tans comentaris .
    Endavant !

  • Què és la felicitat?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Què és la felicitat?
    Jo no ho sé pas. Però, crec, que el fet d'acceptar, de conformar-se amb el que un té, és un primer pas.
    M'ha agradat llegir-te.
    - Joan -

Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

236 Relats

1680 Comentaris

233581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com