EL SECRET DE L'ÈXIT

Un relat de: Sergi Elias Bandres
EL SECRET DE L'ÈXIT


Quan cau la follia
sobre meu,
em mullo de tanta glòria
perfumada d'aquest déu.

Déu de la follia,
que tant m'encalces,
que em protegeixes de l'honor
que dorm
en els esperits febles del món.

Em moro d'alegria
a l'esbrinar
el que és la bogeria,
mai més no voldré tornar.

Se me'n fot la covardia,
la vergonya i l'agonia,
de qui no suporta el caos
que és l'única manera
d'entendre el món.

Món i jo som follia.
Món i jo som bogeria.

Comentaris

  • trobar-la o no trobar-la [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2021 | Valoració: 10

    El secret de l'èxit està en saber i acceptar la bogeria, però cadascú és un món, per a estar o no estar boig.
    Un poema molt original, Sergi.
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

  • Hermes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-03-2021

    La veritat, m'agradaria saber quin és aquest déu. Potser Hermes? no se me n'acudeix cap altre.
    La poesia és bonica, mostrar el nom del déu seria més revelador. Els déus de la mitologia tenen moltes cares.

  • Molt bé, noi[Ofensiu]
    kefas | 05-03-2021


    Doncs ja sóm tres.

  • Elogi de la bogeria [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2021 | Valoració: 10

    Hola Sergi, m’alegra molt i molt llegir-te de nou! I més veient la sinceritat del teu poema, reconeixent la presència de la bogeria com a un element creatiu, que valoro. Endavant amb la poesia! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

642 Relats

1829 Comentaris

483508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi