El repic de l'ànima

"Cauen les fulles,
l'arbre torna de viatge
a les arrels"

Un fragment del poema 'Sis xàldigues', de Josep Porcar (Els focs ignífugs, 2023)



Reposo al parc. Fa una estona repicava l’infinit. Tot és calma després d’un dia en què gairebé no hi cabia ni una engruna més en aquest racó de món. Ni que fossin les Rambles! En som uns quants de peregrins per la vida. Respiro i sento l'aire. Venta fort. Són temps de canvis, penso.

Escolto un tractor que estripa els camps. Jo ho estic per dins.
Les línies rectes del seu avançar que deixen pas a l’aire i a un nou sembrat.
Mentre se'm corba l'esquena, inspiro, i lleugerament allibero tot l'aire col·locant cadascuna de les vèrtebres en posició neutre.

Sóc feliç!

Al meu voltant hi dansen un munt de fulles de plataners. Elles també se n'alegren! És temps de desprendre's, deixar anar, deixar-se anar... No és pas massa d'hora perquè la llum d'un nou dia escalfi la fredor d'aquesta campana que repica cada quart i cada hora, anunciant a quina hora vivim. Avui ella també és lluerna. Avui em parla.

Que tothom sàpiga que ha arribat el dia en què surt dedins.

M'escoltes? No puc restar en silenci més temps.

L'escolto amb tota nitidesa. Deixo que em parli. Hi ha un cert neguit, les fulles em ronden tot fent-me pessigolles al pit, però no vull que calli. Vosaltres podeu dir-me que el que us dic no us agrada O que no ho compartiu, però jo no permetré silenciar la meva pròpia veu. Em vol dir coses, sabeu? És a mi amb qui vol conversar! Així que avall tots els murs. No hi ha fronteres. I qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra. Fora les capes! Que pugi el taló! No hi ha tabús.

Diga'm. T'escolto.

Era dedins, a les fosques, potser endormiscada, potser una mica desorientada o qui sap si amb certa por a parlar-te. Encara em tremola la veu.

Però la llum és a tot arreu. Existeix. L'origen de tot. El tacte de la llum és dins nostre! I poc a poc, sense saber quina circumstància ho acciona, aquesta escletxa s’eixampla i esquinça la pell, obrint-se camí, cruixint per dins fins a treure el cap. A un ritme lent, pausat, com el despertar d'un nou dia que tímidament sobrepassa l'equador de l'horitzó, daurant el mar.

No sé si t'he ajudat o m'has ajudat tu a mi. Tant se val! Però ens hem trobat, ens hem donat la mà, ens hem abraçat. Això és Amor pur. No hi ha dubte!

Albada nítida. La teva veu és far, camí i horitzó. Vine, seguim fent camí!






Aquest relat, escrit i parlat, està dedicat a totes les persones que peregrineu per la vida i que cada dia, com jo, camineu i apreneu a escoltar-vos, seguint el repic de la vostra ànima, que és llum, far, camí i horitzó.


Podeu escoltar aquest i d'altres relats al nou canal d'Spotify "Cuinant relats sentits", de Nua Dedins. Enllaç: https://podcasters.spotify.com/pod/show/afersdomestics/episodes/El-repic-de-lnima--de-Nua-Dedins-e2bbnft