EL PATINADOR

EL PATINADOR

El Nil és damunt el graó més alt del podi. Ha aconseguit la medalla d’or! Mira el públic que l’aplaudeix. Veu a la primera fila la seva mare i una mica més enllà els seus amics.
Recorda com n’era de diferent la situació fa només uns quants anys:
Estava assegut en una taula dins del bar de la plaça. La seva mare a un costat i, enfront seu, el pare que el mirava i l’interpel·lava amb posat seriós i disgustat:
—Nil, això no pot seguir així! Tens molt bones qualitats, et mous i dribles d’una manera envejable, però t’arronses al mínim contacte. Et fa por l’enfrontament. Estic fart que tu i jo siguem la riota de tot el poble. T’he demanat hora amb el millor psicòleg de la comarca perquè t’ajudi a superar aquest obstacle. Maria, acompanya’l i segueix fil per randa les seves indicacions.
El noi abaixa el cap. Sap que és inútil girar-lo cap a un costat o cap a l’altre. Repartides pel local estan encartellades fotografies del campió del món d’hoquei sobre patins. Miri on miri trobarà la mirada penetrant del pare.
Els companys de podi el feliciten, mentre ell segueix recordant:
El doctor Esporta va entendre des del primer moment la situació i va treballar de valent amb ell. Quatre sessions i una recomanació que la mare va seguir sense consultar al seu home.
El Nil mira de prop la medalla que refulgeix entre els seus dits. Hauria d’estar exultant, però no se sent del tot feliç. Creu que la canviaria sense cap dubte per l’estimació i una mica de reconeixement per part del seu pare.
Ser campió del món de patinatge artístic sobre rodes, és per estar-ne molt orgullós, tanmateix, està convençut que el pare desitja una altra cosa.
Quan baixa del podi la mare s’afanya per a omplir-lo d’abraçades i de petons ben sorollosos. Unes llàgrimes inesperades i li entelen la mirada i no veu bé la figura que s’hi atansa obrint-se pas entre la gent. Surt el sol quan descobreix que és el pare qui arriba, amb el somriure més ample que ell, mai, no l’hi havia pas vist.