EL PATINADOR

Un relat de: Solsona Bot
EL PATINADOR

El Nil és damunt el graó més alt del podi. Ha aconseguit la medalla d’or! Mira el públic que l’aplaudeix. Veu a la primera fila la seva mare i una mica més enllà els seus amics.
Recorda com n’era de diferent la situació fa només uns quants anys:
Estava assegut en una taula dins del bar de la plaça. La seva mare a un costat i, enfront seu, el pare que el mirava i l’interpel·lava amb posat seriós i disgustat:
—Nil, això no pot seguir així! Tens molt bones qualitats, et mous i dribles d’una manera envejable, però t’arronses al mínim contacte. Et fa por l’enfrontament. Estic fart que tu i jo siguem la riota de tot el poble. T’he demanat hora amb el millor psicòleg de la comarca perquè t’ajudi a superar aquest obstacle. Maria, acompanya’l i segueix fil per randa les seves indicacions.
El noi abaixa el cap. Sap que és inútil girar-lo cap a un costat o cap a l’altre. Repartides pel local estan encartellades fotografies del campió del món d’hoquei sobre patins. Miri on miri trobarà la mirada penetrant del pare.
Els companys de podi el feliciten, mentre ell segueix recordant:
El doctor Esporta va entendre des del primer moment la situació i va treballar de valent amb ell. Quatre sessions i una recomanació que la mare va seguir sense consultar al seu home.
El Nil mira de prop la medalla que refulgeix entre els seus dits. Hauria d’estar exultant, però no se sent del tot feliç. Creu que la canviaria sense cap dubte per l’estimació i una mica de reconeixement per part del seu pare.
Ser campió del món de patinatge artístic sobre rodes, és per estar-ne molt orgullós, tanmateix, està convençut que el pare desitja una altra cosa.
Quan baixa del podi la mare s’afanya per a omplir-lo d’abraçades i de petons ben sorollosos. Unes llàgrimes inesperades i li entelen la mirada i no veu bé la figura que s’hi atansa obrint-se pas entre la gent. Surt el sol quan descobreix que és el pare qui arriba, amb el somriure més ample que ell, mai, no l’hi havia pas vist.

Comentaris

  • Obstacles en la vida. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-12-2021 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha semblat més que original. El Nil, hauria de demanar-li al pare, el que volia ser. Ell, va fer l'esforç per guanyar la medalla d'or i al final al pare el va veure feliç.
    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari: "Atents al que la vida ens oferisca!". En el meu relat "La tenacitat del Miquel".
    M'alegre que t'haja agradat.
    Bon Nadal, Solsona Bot.

  • Ben travat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-12-2021

    EL teu relat em transmet tristesa. L'esforç del nen per complaure el pare, desgraciadament hi ha molts adults que s'obliden de pregunta que vol al seu fill.
    Ben travat,
    Salutacions,
    Neus

  • El suport dels pares[Ofensiu]
    Manelfoo | 10-12-2021

    Que en són d'importants les opinions dels pares! Sovint busquem la seva aprovació a allò que fem, treballem o aconseguim. I no sempre ens agrada allò que ens critiquen. En aquest relat, el pare acaba donant suport al fill, però hauria estat molt millor que l'hi hagués ofert abans.
    Has reflectit perfectament una situació que es viu en molts àmbits de la vida.

  • Tot és patinar, no?[Ofensiu]
    Prou bé | 10-12-2021

    Emotiu relat on es diuen moltes coses de les relacions paternofilials!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

10 Relats

77 Comentaris

3528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller