El Napoleó

Un relat de: Carles Linares
Antic formatge cors amb un gust particularment fort i desagradable, va ser tanmateix qualificat per alguns coneixedors com "l’Emperador dels Formatges". Va tenir el seu apogeu a principis del segle XIX quan, després d’una sèrie de campanyes publicitàries agressives i d’adquisicions hostils, va arribar a dominar el mercat dels làctics de la major part d’Europa.

Només Anglaterra i Rússia van resistir la violenta ofensiva comercial. Les floridures del formatge cors no podien suportar el clima rus i els anglesos es van quedar fidels al general Stilton. Aquest mateix general Stilton va tornar al continent a través de la península Ibèrica. La competència entre els dos formatges va ser ferotge, però el Napoleó va perdre de mica en mica les seves parts del mercat ibèric. El Stilton es va, al capdavall, poder trobar a les parades fins a Tolosa de Llenguadoc.

Un darrer intent va fracassar amb el que la història va anomenar més endavant "el desastre de Waterloo", on el formatge cors va ser definitivament eliminat pel general Stilton, sempre associat als promotors del Blau de Prússia, àvids de revenja, després de la liquidació de les Granjes Prussianes l'any 1806 (Fallida dita de Iéna).

Unes dècades més tard, l'intent de rellançar una nova versió, menys sabrosa i més metropolitana, va durar poc, de nou a causa de la ferotge oposició dels productors del Blau de Prússia, dirigits per un nou director del màrketing molt astut i agressiu, un tal Bismarck.


Els demògrafs han notat des de fa temps les inquietants coincidències, geogràfiques i cronològiques, entre el domini del Napoleó al mercat agroalimentari europeu i un fort augment de la mortalitat, especialment en la població masculina adulta, tot i que en algunes regions, com Espanya i Portugal, dones, nens i ancians també es van veure afectades per aquest augment anormal de les defuncions.


Aquestes coincidències van poder ser explicades, gràcies a l’avenç de la biologia i el descobriment dels microbis, virus i altres emprenyadors de la humanitat. Gràcies a fosses comunes de joves francesos, conservades pels sòls freds de Rússia, i de trossos congelats de Napoleó, els biòlegs han identificat una sèrie de petits éssers microscòpics més o menys perillosos per a la salut humana. La llista seria massa llarga, el Napoleó era un concentrat de productes perillosos. Alguns exemples tanmateix de microbis i virus: Retrogradus Frigidus Russicus, Fungus Fanguinarius hispanicus o fins i tot el Sempre Bellicosus.

Estudis microbiològics recents han demostrat que una gran part de la població francesa actual, dos segles després, encara està infectada amb el virus Homo Providentialis, difós per aquest formatge. Aquest virus provoca greus crisis de salut pública a intervals regulars. Aquestes onades epidèmiques són anomenades "eleccions presidencials" pels especialistes. Aquestes crisis duren entre uns sis mesos i un any i sempre van seguides d’un llarg període de decepció i depressió.

Entre els epidemiòlegs, aquesta malaltia s’anomena humorísticament "malària francesa".

Comentaris

  • El formatge influeix en la història[Ofensiu]
    Prou bé | 23-11-2021

    Creatiu, imaginatiu i ben descrit! La història a través de l'esdevenir dels formatges...genial!
    AMB total cordialitat

  • La Història a través del formatge[Ofensiu]
    llpages | 03-11-2021 | Valoració: 10

    Relat molt reeixit i que té molt mèrit perquè al coneixement dels fets ocorreguts a l'època cal sumar-hi els no menys interessants dels formatges. Un maridatge entre el comportament de la humanitat i les "tendències làctiques" que no deixen indiferent a cap lector. A destacar els tocs d'humor (noms científics, entre d'altres) que amaneixen el relat fins a converti-lo en un text "Cordon Bleu". Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

30 Relats

98 Comentaris

2854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))