El grill de la morera

Un relat de: Mena Guiga
Sonava com vibracions del cor del gran vegetal de fulles també de forma de l'òrgan cardíac. No cessava, màgicament i vespral. Insistent, t'alegrava. Tu, et va agafar per aquí, et vas posar a llegir. Llegies en veu alta. Llegies un post d'una xarxa social que et va arribar per casualitat. Vas haver de seure, a punt de caure en saber que bilions de pollets mascle són triturats o gasejats ni amb un dia de vida a la indústria de l'ou. Vides no rentables. A més, havien afegit un video esborronador mostrant-ho. El grill va callar de cop. Inicis d'estiu...però no hi va tornar. Aquell any, la canícula, no la viuries musicada a les nits. L'insecte havia rebentat de dolor i tu, incomprensiblement, ho vas saber. Vas notar una punxada en un lloc profund que et creies protegit. Després vas mirar cap a l'eternitat que les estrelles anuncien i, com a comiat, vas encetar a imitar el grill, cric-cric-cric, cric-cric-cric. Prou bé, llevat de l'alegria.

Comentaris

  • brutal i bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 22-07-2021

    Una imatge brutal explicada de manera molt bonica. Dolor i bellesa.

  • Identitat Inedita | 21-07-2021

    Tot és un lament. Allò bo no pot superar de cap manera el gasejat dels pollets. Potser només el teu cric-cric com a companya?

  • El grill i ell[Ofensiu]
    Prou bé | 18-07-2021

    Imatges molt ben descrites que fan arribar els sentiments molt endins! Amb total cordialitat

  • Quin goig el cri cri cri [Ofensiu]
    Magdala | 18-07-2021 | Valoració: 10

    Es trista, tristissima, aquesta història. I tal com l expliques fa mal, arriba el missatge de ple. El relat molt bo, m agrada molt.

  • Impacte [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-07-2021 | Valoració: 10

    La bellesa de la descripció contrasta amb la brutalitat de la imatge dels pollets. Impacte absolut. Sort que la natura sempre acaba guanyant i alimentant-nos. Una forta abraçada i un bon estiu!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

841 Relats

909 Comentaris

371052 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com