Cercador
Adéu, Kà.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
L'Íker plorà un oceà de llàgrimes i amb tanta sal li pujà la pressió. Omplenà dipòsits de dolor. Inundà l'ànima de records tendres, simpàtics, commovedors, divertits...amb en Kà de protagonista. Els blindà ben endins. En Kà. El seu adorable fox-terrier de pèl curt, en Kà. Restaria sempre dins seu. Fins que, en l'eternitat, es retrobessin. Hi creia. L'Íker necessitava creure-hi. La frase curta 'Som energia', l'havia mig abraçada; la 'Som amor', abraçada del tot i més. L'home es desfogà més hores llargues: estirat al llit, al sofà, al racó del terrat, al parc...llocs amb deixos entranyables del gosset bicolor que no superà els quinze anys. Li havien regalat, comprat en una botiga de mascotes, just quan l'Íker complia els quinze. Ignoraven que en una cambra fosca, al pati del negoci, la mare de Kà, prenyada novament, demanava el seu fillet. I els altres. I els altres. I els altres...
L'Íker s'afegí a la moda de, amb les despulles cremades de l'animal, fer créixer un arbre en un test alt tipus gerro amb funció emotivo-decorativa. Una ex-vida nodrint una vida vegetal, arrel de partença.
L'arbre resultant, com un secret, subtilment exhalaria sons de lladrucs enyorats, li havia contat una dona que s'autoetiquetà 'un ésser de llum'. L'Íker, si era receptiu, els rebria per acaronar la seva cicatriu de pèrdua. I així va ser. Però...l'home quasi embogí. En un dels seus rituals de 'rega i medita' davant el ficus benjamina encara nadó, darrere del qual s'observava a la paret una fotografia preciosa de Kà i ell en estat pletòric, l'Íker hagué de recular. Li arribaren, incessants, en allau que farcí l'estança, que clivellaren les parets...li arribaren les veus gens subtils de tots aquells animals discriminats que, per contra en Kà fou considerat 'algú', havien nascut, viscut i mort com a 'ningú'. Mers productes amb què, no!, amb QUI, havia alimentat el seu estimat gos.
L'Íker s'afegí a la moda de, amb les despulles cremades de l'animal, fer créixer un arbre en un test alt tipus gerro amb funció emotivo-decorativa. Una ex-vida nodrint una vida vegetal, arrel de partença.
L'arbre resultant, com un secret, subtilment exhalaria sons de lladrucs enyorats, li havia contat una dona que s'autoetiquetà 'un ésser de llum'. L'Íker, si era receptiu, els rebria per acaronar la seva cicatriu de pèrdua. I així va ser. Però...l'home quasi embogí. En un dels seus rituals de 'rega i medita' davant el ficus benjamina encara nadó, darrere del qual s'observava a la paret una fotografia preciosa de Kà i ell en estat pletòric, l'Íker hagué de recular. Li arribaren, incessants, en allau que farcí l'estança, que clivellaren les parets...li arribaren les veus gens subtils de tots aquells animals discriminats que, per contra en Kà fou considerat 'algú', havien nascut, viscut i mort com a 'ningú'. Mers productes amb què, no!, amb QUI, havia alimentat el seu estimat gos.
l´Autor
926 Relats
987 Comentaris
463211 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com