Cercador
Un xic de sort
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una gat de pedigrí observava, des de l'ampit d'una elegant finestra estant, un gat de carrer. Menyspreu en l'altiva mirada. Detestava aquell feral de la seva espècie. El gat sobrevivia aferrat a la sort que s'esgotà quan fou víctima d'un atropellament intencionat. La gata de pèl llarg i estufat, reina i senyora, sentí un grinyol de frenar, tot plegat comèdia: l'automòbil havia anat directe a l'animal destorb per al veïnat i per a l'ajuntament. La gata preciosa no en volia saber res, del gat miserable, de cap feral. Però li arribà el xerric de rodes el miol de dolor del traspàs i, amb ell, una advertència: "Mai ni un plany per mi quan passava. No saps què t'espera. La sort va i ve."
I tal dit. Quan la propietària de la gata fina finà, els familiars van vendre-la a un home que vivia de la cria de gats i gossos de raça. La gata no estava esterilitzada (mai sortia de la casa comfortable). Aviat comprovà què significa una existència sense fortuna. Paria i la prenyaven. Paria i la prenyaven. Exhausta, sense les carícies que qui sap on paraven, privada dels fillets tant aviat com era possible, els fillets, aquell llepar-los i alletar-los: aquell amor era un xic de sort, un toc de llum. Fins que, quan fou inservible, va morir ofegada dins una bossa en la tenebra d'un pou perifèric i mut que no cridava l'atenció.
I tal dit. Quan la propietària de la gata fina finà, els familiars van vendre-la a un home que vivia de la cria de gats i gossos de raça. La gata no estava esterilitzada (mai sortia de la casa comfortable). Aviat comprovà què significa una existència sense fortuna. Paria i la prenyaven. Paria i la prenyaven. Exhausta, sense les carícies que qui sap on paraven, privada dels fillets tant aviat com era possible, els fillets, aquell llepar-los i alletar-los: aquell amor era un xic de sort, un toc de llum. Fins que, quan fou inservible, va morir ofegada dins una bossa en la tenebra d'un pou perifèric i mut que no cridava l'atenció.
Comentaris
-
dues autocorreccions...[Ofensiu]Mena Guiga | 22-11-2024
*...el xerric de rodes, el miol... _____faltaria la coma darrere 'rodes'
* he posat dos cops 'ferals'. Arreglar-ho.
Lídia
-
Snif[Ofensiu]Montseblanc | 22-11-2024
Mare meva, quin relat més trist, cruel i fred. El que més em commou és que sona tan real, tan de debò...
Molt ben escrit, com sempre, però aquesta vegada no hi ha una sola concessió a la fantasia, a l'humor. Potser és així com ha de ser, la vida no és ni molt menys color de rosa, especialment pels febles d'aquesta societat hipòcrita en que vivim tots.
l´Autor
928 Relats
988 Comentaris
473825 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com