EL GAT NEGRE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer


La Dolors està asseguda al banc escon a la vora del foc.

Pensa en la vall on ella va néixer, tan diferent de la muntanya esquerpa on el seu home la va portar després del casament. D'això ja en fa cinc hiverns, molt gelats i tristos.

Encara ressonen les paraules de la seva mare:
- Té, pa, no passaràs gana.

No, de gana no n'ha passat, però de solitud, ningú en sap més.

El marit, malcarat, sempre burxant-la:
- El teu dot sí que ha sigut magre, un gat negre i una calaixera.

I què? El gat era el seu únic amic, l'únic que l'uneix a la seva llunyana família, el seu consol.

També, els retrets per la manca de fills:
- Vaja, ni per això serveixes!

La seva manera poruga no li permet contestar al brètol del seu espòs.

El gat és el seu únic amic. A ell li explica les seves penúries i la seva amargor.

Voldria tornar a la vall, on la temperatura és més suau i els camps de blat onegen al vent.

Però ella aguanta i aguanta, fins avui, que ho ha vist tot clar.

Aprofitant que en Ramon és a la fira, li prepara un bon sopar.

Ha condimentat amb ceps, herbes i un ingredient secret, el conill més gros.

- Caram Dolors, veig que per fi aprenem. Aquest conill és diví! Que no sopes tu? - murmura en Ramon.

- No, ja he sopat abans que tu. Menja, menja! És una recepta de la meva mare.

A la nit en Ramon, es posa malalt i abans del matí lliura l'anima a Déu, o al diable. Ves a saber.
El metge certifica mort natural.

La mare després de l'enterrament li pregunta:
- Dolors el trobaràs molt a faltar?
- A qui mare? No, gens ni mica. A qui trobo a faltar és al gat negre.
- Com filla meva?
- Sí, ahir el va matar perquè no caçava rates. Perquè mare, el gat era el meu consol. I el meu home sols era un maltractador.

Sols ella sap que l'ingredient secret del guisat és un verí, dels bolets que va collir al bosc.

No podia suportar que li matés al gat. A més a més, sabia que el metge no hi entenia de bolets, i res veuria.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    MariaM | 27-11-2022 | Valoració: 10

    Caram! Molt ben dit, i FET! Qué fort i que Bó, el relat.
    Sort!
    Cordialment
    MariaM

  • Solitud [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-11-2022

    Una protagonista que m'ha fet pensar en la pobra Mila de Solitud.
    Gràcies per comentar Sense lluna.
    Ens anirem llegint.

  • I el gat...[Ofensiu]
    Prou bé | 21-11-2022

    ... a la cassola! No sé pas què el va matar? Els bolets?
    Enginyós. Bon relat.
    Sort!
    Amb total cordialitat

  • Desesperació[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-11-2022 | Valoració: 10

    Han arribat al límit i han portat al límit la seva actitut.

    Molt ben redactat Montserrat.

    Salutacions i molta sort.

    Rosa.

  • el ùnic consol[Ofensiu]
    Atlantis | 21-11-2022

    Va poder suportar la solitud, la manca d'afecte del marit, l'enyorança dels seus, però no que li matés el únic consol : el seu gatet.

  • L'excepció [Ofensiu]
    llpages | 20-11-2022 | Valoració: 10

    La venjança es serveix en un plat fred... excepte en aquest cas, que el guisat de conill deuria estar ben escalfat. Un relat entretingut que va al gra sense miraments, clar i català! Enhorabona, Montserrat!

  • No sabia on estava el gat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat entretingut i amb intriga, que m'ha deixat atònit.
    Si va matar el gat negre, ja no tornarà a veure'l més.
    Molt ben redactat tota l'acció i conclusió.
    Gràcies per llegir-me el meu relat "Record de la Catedral de Sevilla" i donar-me la teva opinió.
    Cordialment i que tinguis un feliç dia.
    PERLA DE VELLUT

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

443 Relats

1552 Comentaris

296166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.