El follet ensucrat de colors II

He llegit la primera i la segona part d’aquest poema protagonitzat per un follet ensucrat,
i després he rellegit cadascuna d’elles,
i fins i tot ho he fet una tercera vegada...
i cada cop amb més insistència es repetia dins la ment aquesta idea:
tots som una mica follets escalant muntanyes,
tots escoltem murmuris ( a alguns fem cas, a d’altres els obviem ),
tots som de visita per la vida, ...
tots trobem panorames socarrimats davant nostre en algun moment i necessitem mirar amunt i contemplar els estels,
tots tenim mantres particulars per transformar la realitat...
i que per a tots és important recordar que la història mai acaba amb nosaltres,
igual que no va començar quan varem donar el primer pas.

T’envio una abraçada de colors,
Unaquimera

on has trobat aquest follet que t'inspita tan belles paraules ?
Barreja de imatges i de sentiments.
Una abraçada , estimat Sergi !

M'han agradat! Tant la primera part com la segona.. molt bé!
Una besada:)

És un poema fantàstic Sergi! I ho dic en el doble sentit de la fantasia i la preciositat. Són imatges de quadre barroc, coloristes i imaginatives dins un rerefons obscur, gòtic i imaginatiu. La barreja de tot plegat m'ha encantat. I és que l'amor i una besada poden donar molt i deixar que flueixi molt també la ploma. Endavant i una forta abraçada!

Aleix

Gràcies pel teu comentari, trobo que la comparació amb l’existencialisme que m’atribueixes m’afalaga, jo mai no ho havia vist així, però és cert que la meva generació va estar molt influïda per Sartre, i com molts estudiants d’aleshores, havia llegit La Nàusea (encara conservo el llibre, durant un temps llibre de capçalera) i algunes obres més. Potser alguna cosa se’m va enganxar.
Jo no sóc bo per classificar, no tinc els recursos acadèmics o professionals dels crítics literaris. Em guardaré prou de qualificar la teva obra, que per cert segueixo però mai comento per aquesta raó. Hi han autors més fàcils per dir la teva, però a tu et veig tocat per la genialitat, probablement per les teves circumstàncies personals i no goso dir més que de vegades em fascines, de vegades no t’acabo d’entendre, però sempre gaudeixo, no tan sols de llegir-te, sinó també de llegir els comentaris que t’escriuen autors més preparats que jo i que a voltes m’ajuden a comprendre; i sempre trobo, al menys, alguna frase o idea que m’excita.
Estaré encantat de que segueixis entrant en la meva pàgina, i jo faré el possible per comentar-te algun escrit.
Una abraçada

L'aire gairebé místic que traspua aquest poema, de fons desolat, de follet de colors i ensucrat i imatges ferotges, fa un contrallum especial, un mosaic de infinites coses que ens sobrevolen, i que no veiem. O que només podem intuir. És un poema molt obscur. Una abraçada,

a

Despite all my rage I am still just a rat in a cage
And someone will say what is lost can never be saved
And I still beleive that I cannot be saved

m'ha encantat el teu poema i la cançó que nomenes al teu amabilíssim comentari , és un plaer compartir amb tu

abraçades
joan

Camins socarrimats, fletxes d'or, món que esdevé borrós, i besades ferotges com llops vigorosos. La història interminable lligada amb imatges força originals a un follet que avança valerós.
Fascinant poema, Sergi!