Cercador

Llista categories

El foc purificador.

Un relat de: Joan Colom

El sotsinspector Martí feu passar Bonifaci Feliu, el convidà a seure, s’hi assegué al davant, obrí un gruixut dossier damunt la taula i, sense més preàmbul, l’etzibà aquesta ràfega:

—Ja es deu ensumar per què l’hem citat: el president de la comunitat, en nom dels veïns, ha presentat una denúncia contra vostè. El motiu, una sèrie de fets que s’han anat produint a la finca des que s’hi va instal·lar: quatre defuncions, robatoris en dos pisos, un incendi al primer quarta, esquerdes que s’han obert a les mitgeres, averies setmanals a l’ascensor... Arran d’això, investigant el seu passat, hem trobat un seguit de curioses concomitàncies: la penúltima empresa on va treballar, que sempre se n’havia sortit, de les pitjors crisis, va fer fallida; mentre va estar hospitalitzat van morir, de forma inexplicable, tres pacients lleus; la meitat dels accidents de trànsit, en ciutat, s’han produït a menys de 500 m. d’on viu; a tots els partits que el Barça va perdre a casa, l’última temporada, vostè hi havia assistit.

Feu una pausa i conclogué:

—Què me’n diu?

—Què vol que li digui —respongué Bonifaci, amb veu tremolosa-? Ja sé que hi ha gent malintencionada que m’atribueix estranys poders, però tot plegat no són més que coincidències. O és que els Mossos també creuen aquestes falòrnies?

Martí s’aixecà. Capcot, passejà parsimoniosament per la sala d’interrogatoris i tot d’una s’aturà davant Bonifaci.

—Sr. Feliu —digué, estirant l’última síl·laba—, té sort de viure al segle XXI i en un país democràtic, perquè amb tal quantitat d’indicis en contra, tot i no ser proves fefaents, vostè fa quatre segles hauria acabat a la foguera.

I, després d’una pausa, afegí secament:

—No el puc retenir més. Se’n pot anar.

Foren les últimes paraules que pronuncià. Malhumorat, sortí de la sala obrint pas a Bonifaci, despenjà l’americana sense aturar-se, féu un gest al caporal de guàrdia i abandonà la comissaria. Vint minuts més tard es consumia entre flames, dins del cotxe encastat en un camió-cisterna de Repsol.

Comentaris

Afegir comentari

Qui dels dos tindrà mala sort?[Ofensiu]
Solsona Bot | 20-04-2023
Es veia venir que el final no pintava bé pel policia. Ben escollit el nom del malastruc. Un relat que té molt bon ritme i ens desperta un somriure. Sort!
Mare meva![Ofensiu]
Cesca | 13-04-2023 | Valoració: 9
Res, res, ben lluny!
Un relat fresc i divertit. Ha estat un plaer. Enhorabona!
Aquest sí[Ofensiu]
marialluïsa | 10-04-2023

que podem que duu la malastrugança darrere seu. Millor no creuar-s'hi pel carrer.
Molt bona feina. De lectura àgil i un punt còmic.
Sort!
Hahaha![Ofensiu]
llpages | 05-04-2023 | Valoració: 10
Un relat que fa riure de tanta desgràcia com s'explica. El fotut és que ben segur que hi ha gent com en Bonifaci, us hi podeu posar de peus! M'ha agradat, Joan!
Error de puntuació.[Ofensiu]
Joan Colom | 02-04-2023
La primers intervenció oral de Bonifaci Feliu ha de ser així:

—Què vol que li digui? —respongué Bonifaci, amb veu tremolosa—. Ja sé que hi ha gent malintencionada...

Feia més d'un mes que tenia aquest relat escrit, i a l'hora d'enviar-lo el vaig donar per llest i no se'm va ocórrer donar-li una repassada.
Poders....[Ofensiu]
Rosa Gubau | 01-04-2023
que llegint aquest relat no en resulten gens d'estranys, no m'agradaria pas a mi conèixer-lo a aquest tal Bonifaci. Hahaha.

Un relat amé, amb un humor negre molt bo Joan.

Salutacions i sort.

Rosa.
Relat rebut[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Joan Colom

305 Relats

805 Comentaris

90970 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >