El dia del lliurament dels premis literaris Telèsfor Carotíada

El cel de maig era d’un blau intens. L’acte de lliurament dels premis literaris Telèsfor Carotíada es feia al terrat d’una gran torre modernista. Immers en el silenci tens dels espectadors que esperaven el veredicte, va fixar-se en les gavines dels mosaics de les parets. Va arribar el moment! Tremolava d’ansietat mentre observava com el presentador obria el sobre. Poc a poc, el presentador va treure el paper del jurat. Es va mirar el paper, va somriure i el va mostrar a la presentadora que va alçar les parpelles, es va posar la mà a la boca i va tornar el paper al presentador. Somrient, el presentador va agafar el paper i se’l va posar davant dels ulls. Llavors un músic va començar a tocar el violoncel. Encara tremolava, quan va sentir un impacte al mig del cap i va notar com una matèria llefiscosa li baixava cap als ulls i les orelles. Es va torçar tot ell per treure un mocador, i es va eixugar la calba, les celles, els ulls i els muscles de l’americana nova que havia comprat per l’ocasió. Va mirar al seu voltant i va observar que ningú s’havia adonat de l’incident o almenys ho dissimulava. Totes les mirades eren dirigides al músic que havia acabat i al presentador que encara jugava amb el paper. Llavors la presentadora va agafar el paper i va llegir el nom del seu enèmic irreconciliable. Decebut, va aixecar el cap i va observar com en el cel es retallava la silueta d’una gavina. Una sola gavina per a tot un cel i havia encertat al mig de la clova. Va desitjar convertir-se en falcó. Es va aixecar i va sortir del terrat. El públic se’l va mirar somrient i feliç. Coneixien el veredicte? Mentre s’allunyava, pensava en com es podia aconseguir un ocell que deixés anar bombes fètides amb tanta punteria. Maleïts!