El color del gat de Schrödinger

El color del gat de Schrödinger


El Congrés científic era ple de gom a gom. En un temps on els científics s'havien prostituït a la indústria, nogensmenys, el ponent, era incorruptible, i desbordava l'audiència, pel seu carisma i seducció a l'esdeveniment, on el tema predilecte era:
"El color del gat de Schrödinger".

La moderadora, d'una llarga experiència, arribat el moment gruat, li passa la paraula a l'il·lustre, emèrit honorable Dr. Garcia. La commoció generalitzada era com un terrabastall.

El professor després d'abrivar-se mentalment, fitar al públic, on amb una badoqueria unànime en aquests afers, guaitaven a la celebritat, un xic esglaiats i aixoplugats, que comencés aquell discurs inintel·ligible, de fenòmens inefables i inenarrables, amb risc de brolls de dissonància cognitiva, àdhuc anímica. El professor proferir amb serenitat:

.-La pregunta està viciada Senyors. A escala subatòmica sols funciona la quàntica. Allà es forja la decoherència, que és ni més ni menys quan la idea es torna matèria. Entrem en dualitats irreconciliables per ignorància i ens disgreguem, perdent l'abast de la totalitat que engloba els contraris com un procés, sense valoracions ni judicis. El gat no era negre ni blanc. El gat ho era tot. L'observador-creador crea la realitat sense veure el gat en la seva multidimensionalitat i indeterminació infragmentable, en la nostra paràlisi i castració del còrtex. La blancor i negror és dins no pas fora. Resumint. Vostès posen el color al gat. Just en aquell moment, un gat negre sortir rere l'escenari empaitant un ratolí negre, amb l'ensurt de la concurrència i la moderadora que va caure enredada amb els cables. Seria realitat tot allò, o un somni cruent potser?


Signat:

Urck-Eduard