El cercle viciós

Un relat de: Mercè Bellfort
“Que n’ets de burra! Ho tens tot i encara en vols més. Vius en una casa a prop del mar on pots gaudir d’unes vistes imponents i només ets capaç de fixar-te en aquell iot que veus navegant allà a l’horitzó amb l’immens desig de ser-ne tu la propietària. Et regalen un penjoll d’aquells que fa patxoca i et sembla que no és prou comparat amb els que porta la Dolors. Tens els fills més eixerits i treballadors del món i creus que són poca cosa al costat dels fills del teus amics que treballen a l’estranger guanyant uns sous superiors. Realment ets el que no hi ha!”

Tot sovint, abans d’anar a dormir, la Irene fa aquest tipus de reflexions en veu alta davant el mirall del bany. És una mena de teràpia que s’ha autoimposat per tal de corregir el gran defecte que arrossega des que era una nena i que darrerament acaba turmentant-la. Acte seguit passa a fer-se un bany ben calent amb sals que perfumen tota l’estança i llavors comença la segona part. Ara toca una estona de meditació. Respira profundament i es concentra en si mateixa. Mentre es deixa anar en aquest entorn de pau ha sonat el telèfon i algú ha deixat un missatge al contestador. Passat un temps prudencial considera que aquella estona de recolliment li ha anat prou bé i decideix donar per acabats els exercicis. Abans d’allitar-se s’adona del punt vermell intermitent i escolta les paraules que li ha deixat la Dolors:

-Irene, et truco per dir-te que estaré uns dies fora. Me’n vaig de compres a Milà amb la meva cunyada. Estarem en contacte. Adéu!

Ara ja sap què farà demà sens falta quan surti de la feina: anar a la boutique més “xic” que trobi i gastar-se part del sou en un parell de conjunts de primavera. I, al vespre, per variar, tornarà a dir-se: “Que n’ets de burra!”


Comentaris

  • Realment un cercle[Ofensiu]
    Atlantis | 18-08-2013

    I de diferents maneres moltes caiem en aquest o algun altre cercel viciós, que fa que sempre ens entrabanquem damunt la mateixa pedra...


    Molt ben escrit, dins d'una senzillesa que sembla talment que m'ho estiguis explicant a cau d'orella.

    Una abraçada

  • Per què, per què?[Ofensiu]

    Per què serà que normalment acabo atrapat en els teus relats. Aquest pensaments de la teva protagonista m’ha semblat escoltar-los i tot. Bon relat, Mercè, bon relat!
    —Joan—

  • Ai!!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 10-06-2013 | Valoració: 10


    Un altre cop he oblidat valorar!
    Tot i que et mereixes més!
    Petons

  • Per a reflexionar...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 10-06-2013


    Ens descrius un tipus de personalitat , per desgràcia hi ha molta gent així, que senzillament el que els passa és que no poden i no volen canviar.

    Un relat alliçonador, aquesta enveja social no és escasa.

    Ens expliques com és pot millorar i com n'és de difícil!
    Molt engrescador de llegir i molt ben trabat!

    Felicitats Mercè!
    Una abraçada de dona senzilla a dona senzilla!
    Núria

  • ara he vist que...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-05-2013

    a la pàgina de ràdio Cabrera encara es pot baixar el posd-cat ( o com redimonis es digui) del teu relat. Segueix aquest enllaç.

    No sé si es directe, però sinó, està a la pàgina dos o la tres.

  • Divertit i creatiu[Ofensiu]
    Eloi Miró | 03-04-2013 | Valoració: 10


    Una escena realment divertida d’una dona que vol canviar, però que no en sembla ser capaç del tot... al final torna a caure sempre en el mateix error: sempre hi caurà?

    Aquests dos minuts m’has fet gaudir d’una diversió especial i original, Gràcies.

    Una abraçada

    Eloi

  • Felicitats, Mercè![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 03-04-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • potser sí[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 02-04-2013

    que la pitjor de les enveges és de qui la té tan clara i tan innecessària, aquella que viu un graó per sobre de tots però que sempre mira un graó més enllà amb el delit i el desdeny de qui no pot assolir ni pair l'èxit dels altres.

    Ja feia dies que el vaig llegir i em va semblar un bon candidat per aquests mes i mira, ara és quan el comento que ja te l'han triat, felicitats Mercè, ens veiem a la final i/o a la presentació.

    Ferran

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d'aquest mes, i per tal d'avançar feina, t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • Molt real,[Ofensiu]
    allan lee | 24-03-2013

    de fet es llegeix com una crònica actual. Ja saps que m'agrada molt com escrius, d'aquesta manera planera que fa una lectura àgil i molt atractiva. Un relat amb cos i que deixa la sensació d'un bon "tancament" final.
    Alaaa, que no ens ho passem be ni res, escrivint sobre els pecats! Una abraçada ben forta

    s

  • Hola Mercè,[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 13-03-2013

    El meu relat és totalment fictici però podria ser real.

    El que de fet vull reflectir amb aquest petit relat, és que L'ENVEJA, com tot tipus diem "de pecat", no hauria d'existir i penosament, la raça humana som els que més i caiem i més mal ens fem.

    Mai se sap que ens portarà la vida i imagina per un moment que ens portés un cas com aquest, o una recíproca de robatori, assassinat, luxúria, etc.

    Crec que, en el cas de l'enveja, tots hi hem caigut o hi caurem en algun moment, sigui en època de la infància, la adolescència, sigui d'adults, envers a una persona o a una situació determinada, sigui el que sigui, ningú se'n escapa però, això no treu que conscienment analitzis el perquè ho fem i també que podríem ser nosaltres els perjudicats, i llavors la situació seria totalment diferent.

    Moltes gràcies pel teu comentari Mercè.

    I referent al teu, és molt divertit i "REAL". M'ha agradat molt!

    Una abraçada.

    Gemma

  • Materile | 13-03-2013

    Gràcies pel teu comentari: m'has fet riure de veritat, m'has fet passar tots els mals.
    Mira, posats a tenir imaginació... En el relat de la ira vaig transcriure uns sentiments v iscuts: la veritat. En aquest la inspiració ha estat còmica, perquè no em diràs que el teu, la teva enveja no és còmica.

    Una abraçada neta de pecats capitals.

    Materile

  • Mira que n'és de burra![Ofensiu]
    Materile | 12-03-2013 | Valoració: 10


    Ja prou que ho veu, ja prou que ho veiem, però a vegades és difícil no ser una mica envejós. Ens deixem portar per les ganes de tenir el que no ens fa falta. Ja prou que ens parla la consciència, però...

    M'encanten els teus relats per la teva força, senzillesa i ben trenats. M'ha agradat molt!

    Una abraçada,

    Materile

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-03-2013

    Que l'home, (en aquest cas la dona ), és l'únic animal que ensopega dos cops en
    la mateixa pedra.
    Ai l'enveja! Mala consellera és i quantes errades cometem per no saber o no poder allunyar-la a temps.
    Entretingut relat, Merceneta. M'encanta llegir-te.
    Molts petons.

  • Roda al món i torna al Born[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-03-2013 | Valoració: 10

    I és que no sé pas com t'ho fas però la teva escriptura m'encanta i m'atrapa des de la primera linia. Sembla que estiguis parlant en veu alta. Sembla una conversa que algú explica dalt de l'autobús. És magnífic Mercè! La teva protagonista és de carn i ossos, creïble i tan humana! L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. No sé qui ho va dir, però tenia raó. Una abraçada.

    aleix

Valoració mitja: 10