El camafeu

Un relat de: Naiade

La Victoria una dona jove, lànguida i demacrada s’aferrava al camafeu que acabava de vendre. Li costava desprendre’s de l’últim objecte de valor que li quedava de la família. La joia havia anat passant durant incomptables generacions de hereva a hereva. Quan les noies esdevenien mares, se’ls hi entregava el preuat camafeu que un avantpassat havia dut d’un viatge a Alexandria. Rumors apuntaven que la fortuna familiar es devia a que l’home s’havia apropiat dels tresors d’una tomba, durant una expedició arqueològica.
Ara ella, malalta i arruïnada trencava la cadena.
Mirava amb tristor la seva filla gran, ella ja no podria lluir-lo. I a més hauria de suportar la tara familiar que patien totes les primogènites, una mena de deteriorament físic que les anava consumint de mica en mica fins que la mort se les enduia en plena joventut.
En arribar a la cambra on subsistien míserament, la dona va ficar-se al llit, ella ja estava en la seva ultima etapa de vida, però amb els diners que havia obtingut de la venda, els seus fills podrien viure un temps, fins que podessin treballar.
Passaven els dies i la Victoria, en lloc d’empitjorar com era d’esperar, cada cop es trobava millor, fins hi tot va començar a treballar. La família va prosperar i amb els anys varen aconseguir viure amb dignitat.
La dona però, mai no va oblidar el camafeu. Ja passava dels 80 anys quan va localitzar la família a la qual l’havia venut. Va fer-se acompanyar per la seva neta gran amb intenció de recuperar la joia.
Quan varen arribar a la casa, els va obrir la porta una dona amb els ull inflats de plorar. Els va explicar que se li havia mort la filla, una noia jove, plena de salut, fins que una estranya malaltia va anar-l’hi minant les forces i va morir.
Quan la Victoria va fer esment del camafeu, la dona va balbucejar entre plors que l’havien enterrat amb ell.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • La maledicció del camafeu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-08-2014 | Valoració: 10

    Has escrit un relat molt interessant, que atreu l'atenció des de la primera frase. De fet, les primeres paraules són molt importants per a qualsevol text literari i tu les has sabut clavar.
    També has escrit un molt bon final. Per fi s'haurà trencat el malefici i el camafeu reposarà en una tomba, que és el lloc d'on va sortir originàriament.

    L'enhorabona!

  • Un efcte transmutador?[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-06-2014

    No ho sé, sembla que hi hagi un toc de superstició adreçada a una contradicció entre una vida i una mort. Si és així, ho he copsat bé. Però hi ha alguna cosa que no em quadra.


    Sergi : )

  • Cada cosa al seu lloc [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 31-05-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat perquè m'ha fet recordar un camafeu que jo mateixa vaig llençar al mar. I és que a vegadesno se sap quan ens em de desprendre de les coses.
    Tu has trubat al camafeu el cos que estava buscant.
    Rep una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • aquests tresors de les tombes...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2014 | Valoració: 10

    fan un "llullu" !!!! ;-(

    els misteris, les pors al desconegut, les tombes, la mort... has fet un bon amanit amb tot plegat !

    gràcies Montse per compartir relats, lectures i comentaris
    fins la propera, abraçades !
    ;-)

  • ostres Montse[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-05-2014

    quina angoixa aquest camafeu.
    Una història ben trobada que mereix unes quantes pàgines més! i que ben lligades farien empal·lidir al mateix Egdar, l'Allan Poe volia dir, no el Cotes.

    Felicitats per la tria!


    Ferran

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Malefici[Ofensiu]
    rautortor | 20-05-2014


    Els maleficis, a vegades, no són cosa de bruixes ni bruixots, són cosa de morts. Des de sempre s’ha sentir dir, que descansi en pau, perquè ens deixi en pau, es podria afegir.

    Tu ho has deixat ben clar en el teu relat. Aquí és un camafeu, però podria ser qualsevol altra cosa. Allò que pertany al món subterrani és allí on ha de romandre, ningú no té dret a apropiar-se’n perquè sí. De totes maneres, no se sap ben bé com, però sempre torna al lloc d’on mai no havia d’haver sortit.

    Un relat interessant, ben explicat i amb la dosi necessària de misteri perquè t’atrapi des d’un bon principi.

    Raül

  • La Victòria va estar de sort...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-05-2014 | Valoració: 10

    La Victòria va estar de sort, quan per necessitat, sense saber-ho es va desprendre del causant de la tara familiar... d’altra banda una joia molt preuada. La Victòria va estar de sort, quan després de molts anys localitza el camafeu però sense possibilitat de recuperar-lo...
    A veure, Naiade, a veure si tu també tens sort!
    —Joan—

  • Fantasia que dóna per a més[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-05-2014 | Valoració: 10

    Aquesta història crec que dóna per a més, per a allargar-la més. És molt interessant i deixa unes quantes preguntes obertes´. És que potser aquest camafeu portava alguna maledicció egípcia, faraònica? Ella se n'ha després i n'ha sortit guanyant, per què? Li preguntaré a la Montsenaiade, a veure què en sap ella. Una abraçada.

    Aleix

  • Tutankamon![Ofensiu]

    És el camafeu el que provoca la mort repentina de totes les dones de la família, no no és sinó una superstició. Pel que ens expliques no sembla que ho sigui. Un relat molt interessant Montse, que m'ha recordat a la maledicció de Tutankamon. Felicitats per la teva gran trajectòria al concurs, que he seguit encantat. Suposo que ens veurem a la presentació! Sort amb aquest últim relat :)
    Edgar

  • Sembla ser[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-05-2014

    que els avantpassats no vulguin que les seves pertenences surtin a la llum.
    M'ha recordat el que succeí al descobridor de la tomba de Tutankamon.

    Molt bon relat, Montse.
    Aquest any no vaig poder passar per la parada de Relats el dia de Sant Jordi.
    Tant que m'hauria agradat conèixer la petita Martina.
    Un petonet a ella i una forta abraçada per a tu, Montse.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com