Cercador


Llista categories

Dues novel·les.

Un relat de: Joan Colom
En el relat "Divagacions vicentines bizantines" (11-03-2021) feia referència a la novel·la "L’esperit del temps" i a la seva portada, que és una fotografia de la celebració del primer de maig de 1933, a Berlin, on es veu una concentració de noies de les joventuts hitlerianes fent la salutació feixista. Aquesta obra de Martí Domínguez (consulteu a la Viquipèdia les moltes activitats d’aquest biòleg, a més de la d’escriptor de novel·les i assaigs) és la lectura que estic alternant amb "La sega", del mateix autor.

Sobre aquesta última, que transcorre en l’Alt Maestrat a cavall dels anys quaranta i cinquanta i tracta sobre la repressió que van haver de suportar els camperols de la zona, en el foc creuat entre maquis i Guàrdia Civil, he de dir que és la primera, en català valencià, que he aconseguit que s’acceptés per a ser comentada en una tertúlia literària anomenada "entre línies", que fa més de deu anys es reuneix cada tres setmanes en una cafeteria de València i que fins ara s’interessava exclusivament per obres d’autors hispans o traduïdes a l’espanyol, llengua materna de la majoria de membres.

Sobre la primera haig d’aclarir que fa dos anys que me l’havia comprada, l’havia començat un parell de cops però mai no havia passat del cinquè capìtol, potser perquè ho havia fet en moments inoportuns i perquè m’havia semblat una ficció massa procliu als tòpics de nazis deshumanitzats, amb contínues mencions als graus jeràrquics de les SS. Però aquesta vegada l’havia agafada amb una predisposició mès favorable, probablement induïda per la lectura de "La sega", i de seguida em van cridar l’atenció una sèrie de concomitàncies entre el protagonista i un personatge real que jo situava als antípodes del fenòmen nacionalsocialista: el Nobel de Medicina i pare de l’etologia, o ciència del comportament animal, Konrad Lorenz, a qui m’imaginava millor nedant en un llac, seguit pels aneguets d’una pollada que havien trobat en ell l’empremta que en condicions naturals hauria pertocat a la mare: l’empremta com a víncle modelador de la conducta entre herència genètica (allò innat) i experiència ambiental (allò après). Doncs sí, senyor, el seu nom no surt ni un sol cop a la novel·la però queda clar que aquell metge vienès que havia de fer fortuna a partir de l’annexió d’Àustria al Tercer Reich i la seva afiliació al NSDAP, per haver-li proporcionat al poder una justificació pseudocientífica per prohibir la hibridació entre races, era Konrad Lorenz.

Us recomano les dues lectures.

Comentaris

Afegir comentari
  • Ja tinc el llibre “La Sega”[Ofensiu]
    aleshores | 30-07-2022

    No l’he començat però ja veig que els maquis bons han de tenir un contrapès a I’acció benemèrita, amb un “Ferroviari” un pel estrany.

    Això dels satèl·lits es una ucronia, no?

  • Maquis[Ofensiu]
    aleshores | 05-07-2022

    Sí que deu ser interessant, especialment, la dels maquis. L’avi del Pizarro, el d’Endesa va fer la seva feina amb el toc de queda i els falsos maquis, després de actuar per Andalusia. Els maquis, per a mi, van ser herois. En la lluita hi ha gent al mig, que també pateix. La USSR va influir per a que deixessin l’activitat armada i entressin als sindicats verticals. Aquest dies hi havia al poble de la Pastora, Vallibona, unes sessions sobre el tema .

    Sembla ser que molta gent de cultura va donar arguments a favor dels Nazis. Tot i que, “Jueu és aquell a qui nosaltres diem jueu” no tots els que manaven s’ha creuen massa. El concepte mateix de raça es força discutit des del punt que vista científic.

l´Autor

Joan Colom

301 Relats

794 Comentaris

89863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >