Dubte

N’hi ha que utilitzen la paraula coherència amb narcisisme. Però aquesta paraula és preciosa si s’utilitza com cal, amb modèstia. Un poema profund, per reflexionar. Una forta abraçada.
Aleix

Dubtes: no saber o saber si et creus bo i no ho ets, o si només ho aparentes en paraules i en el fons ets com els altres...Un poema reflexiu. Què fer?, què faig?

A tot això m’ha portat el teu poema.

Bon estiu i cuida’t

És complicat, i és una autoanàlisi de nosaltres mateixos, crec que tots hem sentit en algun moment aquest dubte, però ningú és perfecta, i això és el que hem de reconèixer, segur que mai serem bons, ni dolents per a tot-hom, però també crec que la nostra consciència ens dirà sempre si tenim uns valors honestos cap a la societat què ens envolta. Gràcies per aquest relat, a mi m'ha fet reflexionar.

Bona reflexió, sovint ens atrapen els dubtes, sembla que sabem quins són els nostres pensaments, opinions, però de vegades, també caiem en enganys del nostre propi pensament, de vegades pensem que som algú i en realitat, és qui voldríem ser.
Un abraçada :)

Impressionant poesia, Aleshores. El que descrius és totalment real, un sentiment anguniós que té tothom que no sigui un fanàtic (i d'aquests n'hi ha molts).
El tema el trobo molt ben expressat, amb unes imatges potents i entenedores.

Si s'ha de ser bo i noble, el millor que fer és no apartar-se de la línea d'allò més correcte. M'ha agradat llegir-te'l i tens un estil molt bo i elegant.
Et done les gràcies pel teu comentari al meu poema "Tanta delectació", en el qual en dius com a títol: "Beatriu, Laura..." I el que em preguntes... Qui és? Com és? Amb això què vols dir-me? Ja em diràs, gràcies...
Saluts i cuida't.