Sopar d'aniversari

Príncep meu,

D'aquí a tres dies serà el teu aniversari.. el primer en molts, molts anys que no et cuinaré el pastís, ni seran els meus ulls els que miris quan bufis les espelmes, no hi hauran regals sorpresa, ni sopars... Però de segur que ja tens els plans fets, serà ella qui t'organitzi la festa, qui et tregui a ballar amb els amics i qui, en tornar amb dos wiskies, et folli salvatgement a terra i després amb calma i amor al nostre llit, o potser qui sap, igual ja l'has dut al nostre hotel, aquell que va ser el teu regal d'aniversari. Recordes? Només em vas demanar tenir-me una nit sencera...No et felicitaré aquest any, no missatges ni notes, només un regal de part de la petita, res més. Penso que no serà la meva felicitació la que trobis a faltar ni la que vols.

Recordo com va ser el meu primer aniversari sense tu.... En bufar el pastis, vaig anar cercar-te, nit de diumenge càlida. Em vas dir que et venia de gust veure'm... i setmanes després he sabut que no era cert, no volies veure'm. Com creure't'? Quan dius la veritat, si les teves paraules ja no valen mai, el que dius avui, demà ho desmenteixes.... Vaig anar a buscar-te, innocent, esperant que els teus braços em donessin caliu i dir-te que potser amb els temps, podríem tornar.. el meu amor per tu desprès de tot, era infinit. Saps com acaba la història, oi? Desprès de jurar-me que ja no la veies i que no l'estimaves, com a regal del meu aniversari la vaig trobar a ella a casa teva....En sortir de casa teva, vaig trucar algú especial per mi, i tot i que ell estava amb amics, em va dir: Vine a casa...

Directament de casa teva a casa seva. La moto com cavall ensinistrat va fer el camí automàticament. En arribar, em va duu directa al llit, em va estirar i posant el meu cap al seu pit, em va dir dolçament, pentinant-me els cabells amb els dits: Explica'm, t'escolto... Vaig vomitar amb tranquil·litat, serena, una mentida més, un engany més... ¿Per què ho fas?

- He de marxar, tocaran les dotze i seré la ventafocs, faré anys i vull estar a casa amb la petita. -li dic tota mimosa.

- Vine una nit i parlem amb calma, carinyo meu.

Les dotze sonen, arribat el meu aniversari....

Com sóc una dona de paraula, vaig a casa seva a sopar. Les verdures encara es cuinen. Cuinem tots dos, però ell posa la taula i gairebé no em deixa fer res. Cuino en una cuina vella.. per segons de nou penso en tu.. en la nostra cuina nova que gairebé no varem estrenar plegats, però amb ella si la vas estrenar. Una cuina que jo havia triat, netejat i ordenat.. ara cuino aquí, tota vella i feta pols, i en canvi, és la companyia la que fa em fa sentir com si estrenés cuina cada cop que hi vaig. Saludo els seus amics que marxen en aquell moment i sopem parlant de tu, de mi, de la feina nova que irònicament era a la teva empresa. Li dic que potser, t'arriscaries i demanaries el trasllat per poder estar amb mi, tenir-me més a prop. Ell riu.... No ho farà, no demanarà res. Sap on treballes i no vindrà ni a veure't- em diu segur de sí mateix.

- Tria una peli, la que vulguis - em diu, tot i aixecant-se de cop de taula.
- No, deixa'm que t'ajudi, porto els plats a la cuina, amb calma..
- No, dona...
- Aix! No siguis pesat, t'ajudo, que hauré de marxar d'hora, demà treballes..

Finalment miro les grans llibreries plenes de llibres i films, gran col·lecció d'un amant de l'art. Quan tinc la peli triada, salten els ploms i la llum marxa.

- Han saltat els ploms!! - Li crido, - vaig a .. -Però callo, un plat amb espelmes entra per la porta

- Feliç aniversari preciosa meva!!

Un magdalena gegant de xocolata envoltada d'espelmes roses ve cap a mi.

Quina il·lusió, estava segura que aquest any el meu aniversari passaria sense pena ni gloria..

-Demana un desig!!

Bufo amb força, quedem sense llum. Quan torna a obrir-se tinc un paquet vermell davant meu!! El miro sense creure'm el que veig. Somric.

Unes arracades i un gran penjoll platejat i negre. M'ho poso tot i somric agraïda i sorpresa. Partim la magdalena gegant com si fos un pastis. Ell somriu tot tímid i em confessa que li feia il·lusió celebrar el meu aniversari. Ara les postres...

Em condueix al dormitori al que començo a estar familiaritzada i allà quedo nua, només amb el gran penjoll, bé i unes botes negres amb tacó d'agulla que m'arriben a la cuixa.... per segons penso amb tu. Quan em pintaves, no et cansaves de tenir-me nua davant, era la teva inspiració, i jo et preguntava cada cop que fèiem l'amor: No et canses del meu cos? Te'l coneixes perfectament. No, responies, mai em cansaré.... Ara pintes el cos d'una altra, el meu t'ha avorrit, estàs cansat i la teva musa és ella.
Ell es disposa a pintar-me amb la seva llengua tot el cos...i així em fa un regal gens material...Només de tant en tant, es sent el colpeix rítmic del penjoll mesclat amb la música que ha posat, aquets cop Jazz, i penso amb tu... L'hauràs portada ja aquell lloc on mai m'has dut però que sempre volies??... Un so que reconec des del primer segon que comença la música, em fa interrompre el pensament..hi ha coses que queden ja dins les nostres ments i som animals de costums....Somric... Vodka. Sona i de nou, guitarres i orgasme, és tot una...

- He de marxar....- comença el joc.
- Queda't...
- No puc...
- Vull dormir amb tu- Sap que dormir implica més que només sexe. Tu has dormit amb ella, és més que sexe, l'estimes....
- Queda't... - I m'adono que sóc jo la que tinc ganes, la que vull tornar a sentir un cos d'home amb el meu, un cos que durant tota la nit em doni calor, i no vull qualsevol cos...vull el seu.

Pujo a la moto.

- Queda't..

És llavors quan faig una promesa

- Abans que arribi el 2010, dormiré entre els teus braços.

Somriu. Sap que sóc una dona de paraula i el que dic, ho compleixo.