Vull...

Un relat de: Ainoa

Calla, parla'm en silenci, acaricia'm, olora'm, recorre'm… però no parlis, les paraules entre nosaltres no han estat mai un pont d'unió.

Mira'm, clava la teva mirada en els meus ulls com ho feies abans, i a mi em semblava que em desitjaves per damunt de tot, passejàvem, i tu, sempre atent, repeties una i una l'altra vegada que m'estimaves, portaves flors a la parada de metro, xiuxiuejaves cançons a l'oïda, i trucaves a la nit per no poder dormir si ens havíem enfadat.

Em demanes que és el que vull, escolta'm, ara t'ho dic:

Vull un noi, no un home, vull que em diguis que estic preciosa quan arribi cansada de treballar amb les ulleres per no dormir, despentinada i arrastrant el peus, vull que em portis una flor com feies abans i em diguis que no té comparació amb mi, vull que una nit sense motiu, sense raó, apareguis a la porta de casa i em diguis que em portes a sopar a un restaurant romàntic, vull que un dia et presentis i m'embenis els ulls, i sense dir res, portar-me aquell hotel que varem planejar, aquell que té llit amb cobricel i parets de pedra, vull que em sorprenguis amb trossets de poema, vull que tinguis paciència quan m'enfadi sense motiu i m'abracis quan tingui por, vull que diguis que em protegiràs de cap mal, tot i saber que hi ha monstres que no pots vèncer, vull estimar-te com t'estimava aquelles nits, vull sentir paraules dolces, tendres i promeses d'amor d'etern...

Però si no pots donar-m'ho, sinó pots oferir-me paraules de caramel, llavors calla, calla i que parlin els teus ulls, que parlin les mans, que parli el sexe... això vull...

Vull que em portis lentament en braços en una habitació, com fan els prínceps quan conquereixen una donzella, que em miris amb l'ànima no amb els ulls, vull que em miris, que et passis minuts que a mi se'm faran eterns, mirant-me, rosant els teus dits per damunt la meva pell, suaument, molt a poc a poc, vull que les teves mans toquin el meu cabell, oloris el meu aroma, i llavors t'alegris de no tenir cap més dona amb tu, perquè jo sóc suficient per a tu. Vull que em mentres m'acaricies, em facis petons, però d'aquells que a mi m'agraden, calmats, però assaborits, ajuntant els llavis, entretant la llengua espera impacient el seu moment, vull que em treguis la roba poc a poc, molt lentament, i a cada peça que em treguis, vull que em contemplis i em calmis amb paraules les meves pors per no complaure't, vull que em facis sentir atractiva i bonica, desitjada per tu, vull que llavors només amb la roba interior, tornis a petonejar-me sencera, començant per la front i acabant pels turmells, i em miris com es mira a una deessa, vull nota la teva ansietat per que jo sigui teva, vull veure com poc a poc, va creixent el teu desig, vull veure com lluita el teu estat animal amb la teva part racional, i com en aquesta dolça lluita , jo sóc en mig i a més a més la causa. Vull que em somriguis, però no parlis, vull que suaument m'empentis fins al llit, que m'estiris i em miris, com si fos un quadre perfecte, que me facis sentir la musa de Dalí, vull que estiguis així amb els ulls fixes en el meu cos fins a fer-me enrogir, fins que t'estiris damunt meu sense fer-me mal, sense deixar tot el pes mort, però suficient per sentir-me atrapada entre tu i el llit, per sentir que estic a la teva disposició i sent tota teva. Vull que tornis a fer-me petons sencera i notar de nou que no pots més, vull que llavors la teva llengua es passegi pel meu cos, pels pits, i me'ls xuclis amb fermesa però sense dolor, que mels llepis, però no que mels bavegis, que baixis poc poc, pel melic, i em giris i m'acaricies l'esquena, amb els llavis fins els genolls... vull sentir que jo també estic excitada, vull veure com jo també lluito per ser persona o animal, vull sentir desig... vull que em tornis a girar, i em miris, ja gairebé nua sinó fos per les calces que no tapen res desprès de moure'ns tant, vull que les teves mans comencin a baixa, i sentir impaciència per la teva tardança, i desig i humitat... vull que les mans trobin el que busquen i amb dolçor comencin a jugar, sense entrar a cap lloc, només acariciar, per a que jo em tensi, vull que la boca segueixi fent-me petons pel coll, me'l mossegui, em xucli, em devori l'escot, i poc a poc baixi per poder substituït les mans que d'aquí a res s'afanyaran en abraçar-se a la meva cintura per marcar un ritme càlid. Vull que m'obris i em llepis, que els teus llavis trobin el meu punt i sentir plaer, vull sentir que només tu m'ho pots oferir, vull cridar... vull que pugis tan lentament com has baixat i entris dins meu perquè ja no pots més, però que t'esperis a que jo estigui preparada, no que et digui que vull, sinó que tu detectis que ho estic, vull que m'agafis pel flanc i em facis l'amor pròpiament dit, fent-me petons, sobretot als llavis, petons carnosos, plens d'amor, on les paraules sobrin, vull que m'acariciïs on han estat els teus llavis mentre estàs penetrant-me, vull que arribem junts... i al acabar vull que m'abracis fort, que m'estrenyis fins gairebé trencar el meu cos com si fos una nina de drap, que em toquis el cabell amb una mà, mentre l'altra passeja suaument per la cara, el coll, el pit.. i sento com el teu cor batega per mi, per un nosaltres, vull estar hores així, fins que arribi la nit, el dia, vull que mentre les hores passen no et soltis del meu cos, no em deixis aixecar, i em diguis a cau d'orella, que sóc la única, que sóc teva, que mai deixaràs que marxi, que m'estimes i que per damunt de tot, estem nosaltres, vull que em diguis que t'agrada't, que m'enyoraves, que res té sentit si jo no hi sóc, vull ser la princesa d'un conté de fades, vull ser la teva donzella que espera amb impaciència una nit més, vull ser el teu oxigen, el teu sol, la teva alegria i la teva ànima...

Això vull, ara ja ho saps.

Comentaris

  • Et recordo[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 05-07-2006 | Valoració: 9

    Si tens ocasió, llegeix el meu relat REPAPIEJAR, on, ves per or, hi surts tú.

    M'agrada el que escrius i penso que m'agrada com ets, encara que només et vaig veure un dia, a l'Ateneu....

    Que tinguis sort.

    SANTANDREU3

  • quasi perfecte[Ofensiu]
    tuijosomu | 12-12-2005 | Valoració: 4


    m'ha encantat!!! Tot el relat té una força i una sensualitat que et deixen encandilat davant de la pantalla. El "quasi" del títol del comentari ve pel mateix que ja va comentar brumari, però francament, si això és l'únic que se't pot retreure, i així ho crec, vol dir que vas per molt bon camí. Aprofito l'avinentesa per donar-te les gràcie per ser la primera en comentar els meus dos primers relats. ja te tinc amb els meus autors preferits, continua escrivint i delectant-nos tant com fins ara!!

  • SANTANDREU3 | 31-07-2005

    Ainoa,bonica.

    Quan vas publicar aquest poema, que és preciós, ja te'l vaig comentar

    Però tinc una edat i una manera der ser, que les coses que m'han agradat em donen voltes pel cap un dia i un altre dia.

    I la teva composició m'ha deixat un regust una mica amarg, perquè, sense voler-ho, expliques de dalt a baix la història de tots els amors, des que comencen fins que s'acaben.

    Déu no ho vulgui , si la història que explicaves tenia quelcom de personal.

    En les primeres trobades dels enamorats hi ha una sensació de descoberta que reforça cada sensació de tacte i d'olors que ja de per si ja els portàven al setè cel.

    I quan dius "vull" a la teva parella sembla que vulguis dir que les coses ja no son exactament iguals.

    El que passa és que dia a dia, però, la mateixa carícia va perdent de mica en mica la sensació de sorpresa i sense entrar precisament en una rutina que pot cansar,s'hi va acostumant i pot durar tota una vida, adaptada al ritme més convenient.

    Jo crec que l'ideal és començar amb aquella eufòria extrema,seguir amb una relació complaent i satisfactòria i donar pas a una estimació sincera fins al final de les seves vides.

    És clar que no passa a tothom i sempre.

    Però a tu et passarà la millor de les possibilitats, n'estic segur.

    SANTANDREU3



  • Hola Ainoa[Ofensiu]
    brumari | 21-07-2005

    En aquest relat descrius una amant exigent, però tendre i apassionada.

    Escrius molt bé. Però vull fer-te, si m'ho permets, un parell d'observacions, sempre amb ànim constructiu. Hauries de cuidar els infinitius, doncs et deixes algunes erres. Per altra banda, se t'escapen alguns barbarismes, com "arrastrar" o "rosant". Tot plegat, poca cosa, però t'ho he volgut dir.

    Gràcies pels teus comentaris.
    Estic molt content d'haver-te conegut.
    Petons

  • Ainoa[Ofensiu]
    filladelvent | 20-07-2005 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt! el primer relat teu que llegeixo, i no serà pas l'últim. Veig que ets una bona escriptora, i ahir vaig veure que també una gran persona.
    Petons!
    (per cert, aquest relat se l'haurien de llegir una pila de nois: avere si per fi saben el que volem!)

  • eTS MASSA.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 20-07-2005

    Abans t'he dit que havia llegit la història de l'avia, i ara acabo de llegir "Vull"

    I et dic que penso com t'he dit que pensava després de la primera lectura, però m'apresso a esborrar aquell deliri de vell que t'explicava.

    Amb cinquanta anys menys, si t'hagués conegut, no m'hauria atrevit a donar cap pas agosarat envers tu, peruè jo he tingut sempre un coneixement del meu valor en tots els aspectes i sé que m'hauria donat compte de seguida que jo sempre hauria sigut poc home per una dona com tu.

    Et seguiré llegint... i no sé pas quin comentari et faré després de la tercera lectura.

    Un petó cibernètic. (és el meu sostre amatori)

    SANTANDREU3

  • La part femenina no passa de moda[Ofensiu]
    T. Cargol | 28-06-2005

    Les paraules o la seva absència, són per mimar i encoratjar i fer pujar l'hormona.

    Com diuen més avall va incrementant la seva intensitat per situar-se en plena acció física.

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 20-06-2005

    Un relat en primera persona. Un relat intimista. Un relat que demana i clama tot un seguit de necessitats, una llarga enumeració que respon a la crida efectuada ja des del títol: Vull...

    I el que reclama la veu narradora és que s'abandonin les paraules, les reflexions que de vegades emboliquen més que no pas aclareixen, les frases llençades a mitja veu... El que reclama la veu narradora són fets, accions, mostres d'estima, detalls d'amor...

    Tot el que vol la protagonista és sentir-se estimada i desitjada. I la seva relació, la llista que en fa, va augmentant d'intensitat.

    Primer, el que li demana, és tendresa: que li digui que està preciosa, que la porti a sopar a un restaurant romàntic, que tingui paciència... Però després ja demana passió i sexe.

    Però per damunt de tot, crec que el que reclama és recuperar la màgia del passat. Aquest és el plantejament inicial, a partir del qual s'inicia el relat: com ho feies abans.

    Una llarga enumeració ben portada, amb un crescendo que se t'endú al llarg de la lectura.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Hola Ainoa![Ofensiu]
    ROSASP | 15-06-2005

    Moltes vegades la màgia es va perdent, però no per falta d'estimació, sino perquè ja es donen per fetes moltes coses.
    A qui no li agrada que li diguin que és especial, que la facin sentir bonica per dins i per fora.
    Potser només cal dir el que volem i preguntar que voldria l'altre, amb les paraules, amb les mirades, amb els cossos...
    Molt intens, tendre i sensual. Sense embuts, amb la força del qui no vol deixar-se perdre instants que ja no tornen.
    De fet, crec que l'encís dels petits detalls és el més bonic que ens poden donar. Insignificances molt especials que s'endinsen suaument i omplen el cor de somriures.

    Una abraçada!

  • queda molt clar[Ofensiu]
    neret | 15-06-2005

    molt intens el teu relat, sembla que hi has posat molta part de tu. A més d'estar molt ben escrit (compte amb els infinitius, que et deixes alguna r) té molta força i molta sensualitat

    enhorabona

  • Uiuiui![Ofensiu]
    papallona | 15-06-2005

    Ostres tu!!! Un relat amb molta força, dotat d'una gran sensualitat, està molt bé, m'agrada...

    Papallona

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 15-06-2005

    un relat amb una càrrega important de tendresa, sensualitat i ..., necessitat. Exposes clarament què desitja, què vol de la parella, mmm, si ara no li ha quedat clar, mmm, ... quan quedem? ;-)

    Fora d'algunes petites faltes, està ben escrit, on el lector s'introdueix en la ment de la protagonista, mmm, bufa, i m'ha posat tendre, ...

    Un petó dolç i suau, i sobretot de trufa (mmm, diga'm capritxós)

    Ohcapità

  • Molt bo[Ofensiu]
    qwark | 15-06-2005

    Un relat tendre, sensual i romàntic escrit amb elegància i intensitat. Aquest tipus de relats, on surt continuament la paraula "vull", acostumen a dir molt de qui els escriu.

Valoració mitja: 7.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: