Les històries dels vells I (Guerra civil)

Un relat de: Ainoa

Quan era petita sentia parla a casa meva, més concretament als meus avis, sobre la guerra civil, i sentint-los parla a ells, he anat recopilant petites històries, que us relataré, però sense dir noms, ni llocs, ni dates, no nomenaré bàndols, tan se sols les dades més estrictes o necessàries, aquelles que no facin apologia d'una bandera o de l'altre, perquè tot el que va passar fou dolent i tothom fou assassí i màrtir, no importa qui va guanyar o qui va perdre, durant la guerra morí gent i això és el que m'han ensenyat a casa. Qui va guanyà, aprofità la força per fer mal, però i si haguessin guanyat els altres, hagués canviat res? Tothom s'aprofita del poder que té, aquest els sedueix i els controla com titelles. No sóc partidària ni d'uns ni d'altres, no ho podria ser, la meva mare era filla d'un matrimoni d'un bàndol, i els meus altres avis eren de l'altre, els pares d'aquests, estaven en bàndols diferents, així que a casa he sentit tantes històries com dies té l'any i finalment em quedo amb la meva versió dels fets i trec una conclusió: Mai més.

Aquests petits contes, són fets reals que m'han explicat i que provaré de transmetre sense fer mal a ningú, sense que ningú es senti ofès, només volia escriure una part de la història que vaig aprendre quan era tota una nena, ara de gran he vist que no eren contes ni bogeries de gent gran, sinó realitat.

Quan vaig començar a sentir les primeres paraules sobre la guerra jo era molt petita, potser tenia sis o set anys, un dia varem anar a dinar a casa dels meus avis paterns, viuen a Barcelona, en una barriada forània, vivien amb els meus besavis, que ara ja són morts tots dos, potser per això m'he decidit a parlar, perquè molts d'aquells, ja no hi són. Ara que sóc gran i m'han explicat a l'escola què fou la guerra famosa que tan sentia, m'enpenedeixo de no saber molt més, de no haver escoltat.

El cas és que anàrem a dinar a casa dels avis, després del menjar, a mi m'agradava baixar al pis dels meus besavis, vigilar-los d'amagat, eren força grans i gairebé estaven impossibilitats però, tot i que no sortien de casa, per dins es movien amb lleugeresa per la edat que tenien. Tots dos seien als sofà veient un televisió que estava apagat sempre, el meu besavi escoltava la ràdio, potser l'únic invent "modern" que sabia fer funcionar. Baixava en silenci i em quedava darrera la porta, els mirava, no es movien. El meu besavi fumava pipa i acariciava al gat que se'm feia tan vell com els meus besavis. Tenien un petit jardinet, més bé una terrassa fosca, el meu besavi sortia allà, feia cistelles amb ràfia, un tipus de plàstic de colors, el gat s'asseia a la faldilla o vora els seus peus. Aquella tarda, vaig entrar d'amagat, però quan vaig veure que ell no hi era, em vaig decepcionar i vaig anar a cercar-lo fora.

Trenava la corda i fumava pipa.

Jo vaig seure al seu costat i provava d'acariciar el gat. Sovint m'esgarrapava i em tornaven a renyar els meus pares per tocar aquella "bestiola" descuidada i plena de microbis, amb el temps aquell gat-fera, fou el millor amic que vaig tenir quan va morir el meu besavi, jo sortia al jardí i seia allà on es sentava ell, junts recordàvem i ploràvem per aquell home que jo no havia arribat a conèixer, per aquell boig, llunàtic, que parlava i desvariava, i que tan mal humor tenia als meus ulls de nena.

Vaig seure a la seva vora. Ell apartà les cordes i comença a parlar sobre una presó, sobre la política, sobre una repressió, em mirà als ulls i em digué:

-Yo he dormido días en un calabozo por decir que los garbanzos estaban duros.
He de dir, que arribats aquest punt, tots deduïu, que el meu besavi no era català. Era un d'aquells immigrants de dins de l'Espanya de l'època, que amb el temps acabà a Catalunya.
Jo el vaig mirar i vaig pensar que havia embogit, però ell continuà:
-Días, allí, en una habitación con otras personas, todo por los garbanzos, que estaban duros.
Va seguir trenant corda i fent el cistell, agafà la pipa i preparà de nou aquella pasta, per sempre m'ha quedat lligada la olor a tabac a ell.
-Cuando me muera, quiero que me entierren con la bandera Republicana, me oyes, nena?
Jo el seguia mirant, Republicana??, pensava.
-Yo he "luchao" mucho...
-Por decir que los garbanzos estaban duros, me encerraron, nena?
Repetia
-Tú eres murciana? Cuando me muera, recuérdalo, nena, con la bandera.
Es veu que això de dir "murciana" era molt comú de la seva época perqué vaig coneixer més gent gran que ho deia.
El gat deuria sentir un soroll que jo no vaig advertir, i s'amagà darrera unes plantes. Al poc aparegueren els meus pares a la porta de la terrassa. Dos petons a tothom i marxàrem. Varem pujar al cotxe, de camí a casa, pensava:garbanzos, represión.. doncs a mi no m'agraden les llegums, jo tampoc me les hagués menjat, cal tenir en compte que en aquell temps, no vaig relacionar res del que deia amb la realitat que s'havia viscut a Espanya.
Vaig preguntar que era alló dels "garbanzos" i la "Republicana" però no va ser fins més tard que varen contestar.
Quan el meu besavi va morir, no vaig poder anar a l'enterrament, el meu pare afirma que el van enterrar amb la bandera Republicana, mai ho sabré.
La meva mare em va dir que el meu besavi havia estat a la guerra, que era una persona amb els ideals molt clars, però era molt esbojarrat i que era cert, moltes vegades havia estat a la presó, per tenir poca vista, segons ella, i xerrar molt davant de molta gent i, deia, que durant les seves estàncies a la presó, que deurien ser ,moltes, la meva besàvia havia hagut de fer-se càrrec dels fills i treure'ls endavant. Llavors mirava aquella dona petita, petita com una nena, delicada com una nina, que ja no es pentinava sola, amb el cabell blanc i les mans tremoloses i no m'encaixava gens en el paper heroic que em dibuixava la mare.
A mi, em va semblar una meravella, qui pot presumir de tenir un besavi a la presó? Amb els anys vaig esbrinar que no era única, que molta gent havia tingut família a la presó, l'estrany era que no hagués conegut ningú sense família allà.
Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li més al meu avi, va morir bevent, de fet esmorzava cada dia d'ençà que tinc memòria, un got d'anís, i això que havia tingut ulcera a l'estómac i els meus avis li donaven un got d'herbes,però ell s'aixecava i agafava la seva ampolla, omplia el seu got i apa, així doncs, morí bevent, fumant i vora els noranta anys, que més es pot demanar?





Comentaris

  • He trobat la teva història per[Ofensiu]
    Romy Ros | 05-11-2009 | Valoració: 10

    casualitat i m'ha agradat molt perque expliques retrats i "retazos" de persones que van viure una història cruiel, les guerres són cruels i les seves conseqüències són nefastes. M'ha encantat trobar-te!

  • Les guerres...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 07-02-2007

    Les guerres no serveixen per res, però paradoxalment, tot el nostre món canvia al voltant i per causa d'aquestes guerres...
    Tots hem tingut un avi, besavi o rebesavi que va participar (o que va morir sense participar-hi) a la guerra civil. Trista matança de veïns.
    El teu escrit m'ha transportat la meva ment als anys 30 i 40, quan el món patia.

    Enhorabona pel relat!

  • Me'n sé d'algun altre[Ofensiu]

    que també es prenia la "medecina" de mig matí. També era el meu besavi, i tot i que quan va morir jo ja havia nascut, tot just tenia mesos i, com és obvi, no el recordo pas.

    Aquesta "batalleta" se m'ha fet curta. Aprendre història a partir d'anècdotes sempre, sempre m'ha enganxat. Dels llibres de text d'història la primera cosa que em llegia eren aquelles anècdotes que t'explicaven, per exemple, una curiositat d'algun fet desencadenant d'una revolució, o d'algun fet trascendental per la història d'algun país, etc.

    M'ha agradat.

    Moltes gràcies pels teus comentaris, de debó, molt bon any 2006 i segueix delectant-nos amb aquest petit gran aprenentatge a base d'anècdotes.

    Una abraçada, Ainoa!

  • doncs que...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10

    tinguis un bon any nou 2006, que la vida t'ofreixi milions d'agradables sorpreses i que no paris d'escriure i parir relats i de fer-nos gaudir amb els teus escrits...
    ptons i una abraçada!

  • l'important es el resultat[Ofensiu]
    Catman | 30-12-2005 | Valoració: 10

    independentment de tot el demés, el fet de que aquestes histories ara les expliques, i ens enriqueixen la memoria, als que en tenim, i descobrim els que no en teniem ni idea.
    Bonica historia dels vells, ja tinc ganes de llegir-ne mes

    Feliç entrada d'any i bona desdepedida de l'actual.

    I moltes gracies per ser la primera en comentar els meus relats.

    PD: Apart d'erotica tambe escric poesia, i aviat en publicare aqui el que passa que tinc poc temps i li dedico molt a les meves planes web per aixo he publicat poca cosa per aqui de moment

    Gracies de nou

  • Mai, mai, mai més!![Ofensiu]
    brumari | 30-12-2005

    Hola ainoa!

    En primer lloc agrair-te el teu comentari i dir-te que em fas un gran honor tenint-me entre els teus autors.

    El teu relat és molt maco. Jo tampoc vaig viure la guerra i malgrat haver crescut en una Espanya de "vencedores", mai he cregut en els bons i els dolents. És un esquema massa simplista. A les guerres, sobretot si són civils, tothom hi perd.

    He pogut veure el teu besavi trenant corda i fumant la seva pipa. M'agradaria pensar que, efectivament, va ser enterrat amb la seva bandera republicana.

    Feliç any nou!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Fionn | 24-12-2005 | Valoració: 10

    La teva idea, ja que molts nets de la guerra hem sentit a parlar de les petites histories que tenien lloc a les vides dels nostres avis i encara desconeixem moltes, ja que cada persona que patí aquella absurda guerra tanca un mon de vivencies i histories diferents d'aquells dies. No només m'agrada la idea, sino com la duus a terme, has escrit, primer de tot, el que ben be podria ser la 'conclusio' de tot plegat, la qual cosa ha fet que l'agafes amb molt interes. Una cosa que m'agrada d'un relat es com es descriu l'ambient i les persones, i crec que és un dels altres punts forts de la teva obra. Espero les properes entregues amb ganes.

  • Mai més. Nunca máis. Sekula ez berriro...[Ofensiu]
    jacobè | 23-12-2005

    ...o Nunca más que diria el teu avi." no importa qui va guanyar o qui va perdre, durant la guerra morí gent"
    La història és el relat de les petites històries de totes les famílies.
    Bon Nadal Ainoa!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: