VODKA

Un relat de: Ainoa

Asseguda al sofà de pell negra amb el cap recolzat al seu pit, penso en tu. El teu pit és més ample..la peli no val res, de fet només és una excusa per tenir la companyia masculina. Una mà d'ungles mossegades i dits gruixuts, s'escola per entre els meus cabells que ara són daurats. Tanco els ulls, m'agrada, m'agrada com ho fa. D'ençà que vas marxar molts ho han fet, però ell sap com. Recordo com m'acariciaves els cabells vermells quan no podia dormir. Instintivament deixo caure una mica el meu pes sobre el seu cos, sé que ho aguantarà, no anat mai al gimnàs però té la força als braços d'una jauria de llops. Em centro en les carícies del cabell, són mimos, ell sap tranquil·litzar-me, no passarà res...penso en tu... Déus estar cobrint un cos de noia com el meu, fa mesos que ho fas, una noia que t'omple de desig com jo ja no sé. Una noia capaç de posar-te ferm l'entrecuix per poder penetrar-la i a la que li xiuxiueges paraules d'amor a cau d'orella, una orella que abans era la meva. De vegades,et miro, miro els teus llavis i penso que mai podré fer-te cap peto, perquè els has usats per llepar l'entrecuix d'una altra. No, ja no podré fer-te l'amor mai més, per moltes ganes que tingui, perquè se que tu li fas l'amor a una altra, he llegit les teves cartes vers a ella, no em pots negar que l'estimes.

Un sospir s'escapa pels meus llavis, no és tristor. Un calfred em recorre, la seva mà dreta s'escola per dins la meva roba, em toca la cintura i comença a pujar lentament fent cercles pel melic. Em toca i em traspassa la pell, les seves carícies van més enllà, són petites penetracions, viola la meva intimitat més profunda. La vida comença a demanar sortí de la seva presó..

Penso en tu. Perquè no vens? Ja no m'estimes?? No com abans... no desitges tenir-me sota teu, no vols un futur... digue'm que encara em desitges!!! ja no és covardia el que tens, és falta d'amor per mi...

Sospir...

La meva mà amb vida pròpia s'escola sota la seva roba bruta de tot un dia de feina, els dits s'enreden entre el cabell del seu pit, li acaricio els mugrons..

Em preguntes qué busco en els teus missatges? Busco un t'estimo, un arrepentiment per haver marxat i una ferma decisió de tornar, tornar a buscar-me a mi.

Sospir..

No sé com però els pits són durs, ja no puc pensar en tu, no puc odiar-me més per haver-te perdut..no puc perquè el meu cos te vida pròpia i entre les cames em bombeja un desig que pensava que era mort. Clavo les ungles i obro la boca contra el seu coll, com si fos fruita dolça per mi. El llepo assaborint cada centímetre, cada tros de pell és meu. Intenta controlar-se, aquella bestia vol suavitat per mi, això m'excita, però no tarda en cedir al desig que li dicta un tros de carn erecta. Em treu la roba al menjador, m'agafa a coll com si fos una princesa indefensa, però en deixar-me al llit passo a ser serventa de palau.

El so de Mike Oldfield ressona a l'habitació, estic enmig d'una lluita a dos cossos que sóc vencedora, tot i que em duplica en tamany l'adversari.. però sóc perdedora, perquè seré seva. Em fa un peto als llavis, llarg i humit, arrastra la humitat coll a baix, s'entreté al pit. Miro per la finestra i tinc Barcelona als meus peus, plena de llums. La lluna em mira, esta gelosa, sap que torno a ser jo, després d'aquesta nit, hi haurà un nou estel al firmament.

Sospir

Dos mans robustes m'obren les cames, dos segons per tu, per pensar que ningú em donarà el que tu m'has donat, i només dos minuts per demostrar-me que tothom s'equivoca. Sento la seva llengua bellugar-se dins meu, sento fred i calor . La respiració s'accelera, agafo el llençols amb força, tenso l'esquena de forma involuntària. Caic sense cap autoritat sobre el meu cos, sorpresa de mi mateixa.

Sóc viva.

Em somriu, em fa un peto a la panxa. El faig pujar fins a la meva alçada. Busco un forat entre la seva cara i l'espatlla, amago la cara al seu coll. Riu. La seva mà descansa de nou sobre el meu pit i sé que allò no ha acabat. Li agafo els mugrons entre les dents, ara amb suavitat, ara amb urgència, llavors em ve de gust. Baixo i noto com a mida que baixo, una erecció comença a formar-se de nou. Rodejo amb la mà i suament començo amb la meva llengua a ballar sobre la seva duresa, a llepar-la, a posar-la ben dura, obro la boca i la poso ben dins, guardant-la perquè no s'escapi,cobrint-la com si fos una nina, tapant-la del fred, mimant-la. Em trobo bé fen-t'ho, sorpresa, amb ganes, desinhibida, i ho faig bé perquè en poc temps el meu preciós cabell es ple d'un líquid blanquinós i espès. Deixo el meu cap sobre seu, m'acaricia els cabells amb la mà dreta, estem cansat i suats. Amb l'altra mà de nou al pit.

Li parlo de tu, em ve gust. Parlem tots dos nuus, abraçats, la música sona variant de registres. Li explico com vas reconstruir-me el cor quan ho vaig deixar amb la meva parella, la paciència i l'amor que tenies, li parlo de com ens varem descobrir amb innocència al Pirineus, amb urgència a un quarto de bany a França, de les nits senceres de pelis pornos a casa teva al menjador perquè ens sentis la veïna, de les trobades als parcs i de redescobrir-nos desprès de ser pares, li explico la teva passió per la música i de com em sentia fora, com si no la volguessis compartir amb mi, li parlo de la teva sang d'orxata, de que et rendeixes ràpid, de com ets de parat, li parlo de les teves mentides, de la traïció, de que segueixes perdut en la immensitat dels teus dubtes, de que no puc entendre't, de la meva frustració...de que ets una lastra i que en canvi un no escull de qui s'enamora, que ets els meu oxigen. Li pregunto perquè has marxat, li dic que miro la bústia cada dia,que miro el correu, li parlo de la teva infidelitat, de que imagino el teu desig per ella, com li fas l'amor.

M'explica amb suavitat, com un pare a una filla, que tu ja no m'estimes, que no vols tornar, m'explica que has estat infidel perquè ja no volies estar amb mi perquè ja no t'importo, em diu que es obvi que te'n vas al llit amb ella, i que si estiguessis penedit de tot el que has fet cremaries el cel per tal d'estar amb mi. Em diu que potser algun cop deus pensar en mi, però que les teves palles t'he les fas pensant amb una altra, això em recorda que em vas dir que dorms amb ella, t'has despertat amb ella, has compartit el nostre llit i no crec que pensessis amb mi en aquells moments, té raó. Em diu clarament però suau per no fer-me mal: No et desitja, no t'estima i no tornarà a buscar-te.

De cop i volta, un dit entra al meu entrecuix i em fa saltar de plaer. Parlo d'amor i el cos em respon al sexe. Vol viure. Dos dits estan dins. No puc aguantar, estic molla. Aquest cop li demano que em penetri, ja no vull tenir el teu sabor al meu cos, no vull que hagis estat l'últim en tocar-me. No et vull guardar un lloc que tu no vols. Sona Vodka de korpiklaani, irònicament ho fem a ritme de rock&heavy, tal i com tu volies. No puc seguir pensant, l'excitació és massa. Els dits no s'han allunyat del sexe, entren i surten frenèticament. Comença de nou una lluita humida de petons i ungles, de mossegades, de carícies...I a ritme de Vodka, em penetra, rítmicament, obeeix sense dubtar i l'orgasme es confon entre guitarres elèctriques i bateries. M'introdueix dins un món de música que no havia entrat mai i no serà l'últim cop que escolti la seva música. Cau sobre meu, estic cansada,esgotada. Al seu costat el temps no passa. M'abraça:

-Quedat - em diu conscient que miro el rellotge
-Saps que he de marxar
-Quedat - aquest cop és una súplica- Quedat, deixa'm dormir amb el teu cos abraçat, que siguin els teus ulls el meu sol quan desperti, deixa'm olorar la teva pell a la nit, quedat..

Em vesteixo ràpid, sóc conscient que si ho torna a demanar em quedaré. És tard, en unes hores el sol sortirà.

M'acompanya a la moto.

-Ves en compte, avisa'm quan arribis.

Al carrer no hi ha ningú, em salto els semàfors en vermell i faig corre la moto. Arribo gelada al portal de casa. Miro la bústia. No tinc cap carta teva...

Al entrar estic glaçada, com m'agradaria haver-me quedat al seu llit...tot arriba, hi hauran més nits, però això és una altra historia. Penso en com ploro perquè tu no em vols i veig que tu veus impertèrrit que poc a poc m'allunyo de tu, i no fas res, em deixes marxar. Ja no t'importa.

Sona el mòbil, és ell, esta preocupat, vol saber si estic bé. Li contesto que si. Em poso al llit, m'oloro, faig la seva olor i m'acaricio uns segons recordant. Entra un missatge, torna a ser ell, és breu: "a dormir estel meu".

Somric i ara obeeixo jo.

M'adormo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: