En Jordi i.... el cranc

Un relat de: Ainoa

-Mama, mama!!!-crida un nen surtin corrents de l'aigua, duu una pala vermella a la mà i a l'altra un cubell groc, porta mullat els pantalons, però el cabell no - mama!!!- Crida i al seu pas, lleva sorra, aixecant la fúria dels veïns, però hi ha d'altres que se'l miren amb pena pels seus plors, no deu tenir més de quatre anys- mamaaaaa!!!

-La mare del tano!! Es pot saber??! Àngel, tresor, deixa de crida!!- respon la mare, mentre amb la punta de la tovallola li eixuga una llagrimeta que cau.

-Al mar hi ha un cranc que m'ha mossegat un dit!!!

-A veure, deixa'm veure el ditet...mmmm... si, un cranc t'ha fet pinça, però tresor, és una rascada només, a veure, ara el Papa anirà a parlar amb el cranc dolentot, d'acord Àngel?- acontenta la mare al seu nen

-Jordi!! Jordi!!desperta- li diu la mare,tot pegant un cop de colze a l'home que dorm al seu costat- Jordi, que el nen s'ha fet mal al peu, a veure si a la creu roja li poden posar res al dit, vigiles les coses? No t'adormis, eh? Que duem la càmera nova digital! Ara tornem.

-Eh? ..si..si,..Silvia...si...no i ara- respon provant de treure la son, s'incorpora i li fa un petó a la galta al seu fill que agafat ben fort de la mà de la mare marxa a la caseta de la creu roja.

Per al Jordi no han passat ni deu minuts, quan el nen es llença damunt d'ell i li escridassa a l'orella:

-Pare, vine amb mi que renyaràs al cranc!!-li suplica el nen, i es clar, l'àngel amb la seva pell blanca, el seu somriure, el cabell ros i uns ullets ben verds, acompanyat tot d'unes pigues.. té una careta... més bufona... per això li van posar Àngel... perquè era tan bonic...i el pare no li sap dir que no.

-Apa, anem!- i desfan el camí que fa un moment ha fet el nen corrents, però aquest cop, va damunt les espatlles del seu pare.

-Mira!! És aquest! Crida el nen, posant-se a l'aigua i traient en el cubell groc un petit cranc- ara què?? Eh??- li crida el nen triomfador!!!- què? !! m'has mossegat!!

-Cranc, -li parla el pare molt solemnement, aixecant un dit -fes el favor de no mossegar més el meu fill, sinó... tornaré, apa deixa'l a l'aigua- i donant per acabada la reprimenda, el pare es gira.

-Però qui coi es pensa que és vostè??!!- diu una veu indignada, i en Jordi sent un dolor com mai ha sentit en el dit petit del peu..

-LA PU... D'OROS!!!!!!!-i una llàgrima ben grossa li llisca galta abaix, i es gira amb mala llet... quan veu un cranc ben gros pessigant-li el dit!!

-Com torni a veure renyar-li al meu fill li fotré pinça als ous!!! M'ha entès?? I tu, mocós com tornis a desfer-li el castell de sorra del meu fill, vindré jo i t'asseguro que no t'oblidaràs!! A més, et previnc que conec molta gent amb influencies!!! Però que us heu pensat?? A l'hivern no veniu, no, a molestar, només al bon temps, que passa?? Us penseu que la mar és vostra?! Eh! -crida movent les pinces i fent gestos a tota la gent que s'ha quedat bocabadada mirant-lo- eh? Què passa?? Ara, què? A toca els nassos,no? Clar, fa solet.. fa bon temps... i apa, tots a la platja!! Que si ara passegem per la vora, que si ara alquilem una barqueta de pedals, que si ara una moto, que si ara el marfegó en forma de tauró, ara amb el rastrillo fent malbé casa meva!!!... N'estem tips!!!!... Fins els...., i tu que mires "rubia de pote"- li crida a una noia amb un bikini blanc -i escolta'm bé, això s'ha acabat, em sents, estem tips i a partir d'ara, les coses aniran ben diferents!!!!

-Carles- li diu un cavall de mar, acostant-se- anem, tranquil·litzat, farem una queixa i ja veuran a quests micos sense pèl!!.

-Si.... anem fill- i tots dos crancs i el cavall enfilen mar endins

-Però si no caminen del revés!!- crida una nena amb cues amb banyador amb flors...

-Doncs no!!!! Ja n'estem tips de la vostra ignorància, perquè el meu cosí fos cec i caminés cap enredera, no vol dir que tots siguem igual!!! no hem caminat mai cap enredera!!!!


Comentaris

  • Molt bo Ainoa...[Ofensiu]
    MarBlava | 31-01-2007 | Valoració: 10

    M'he fet un tip de riure amb el teu relat
    Molt enginyós i divertit, però amb un gran fons de veirtat: els humans ens pensem que el mon es nostre i anem d'amos de tot.
    El cranc els hi ha donat una bona lliçó....
    Et tinc afegida per anar-te llegint poc a poc.
    Petons!

  • coment retardat[Ofensiu]
    Lavínia | 05-07-2005

    De tots els relats que t'he llegit, Ainoa, aquest és el que més m'ha agradat per diverses raons:

    a) pel tema: cal comprendre la natura
    b) pel tractament: humorístic
    c) pel ritme: és trepidant
    d) per l'estil: calques la llengua parlada sense embuts.

    Per tot això, felicitats, Ainoa!!

    Molts petons

  • Conte amb "moraleja" ecològica[Ofensiu]
    Shu Hua | 04-07-2005

    Sento haver trigat, però fa dies que només faig una petita ullada al fòrum i prou; he decidit treure tots els escrits del bagul dels records i no tinc temps per res més. Però et vull fer ni que sigui un comentari i em poso a la llista de deures per l'estiu comentar-te a fons, perquè em mereixo gaudir amb més relats teus.

    En veure el títol m'he pensat que era un conte per nens i m¡hi he llençat de cap. M'ha agradat moltissim. És un conte amb dita, amb un pensament i una reflexió sobre el que estem fent amb el nostre entorn. I sempre tenim tendència a culpar els qui ens fan nossa, sense aturar-nos a pensar si no serem nosaltres els qui hem molestat primer.

    Un conte preciós, que es pot llegir als nens, per ensenyar-los. I als grans, per fer-los pensar una miqueta.

    Un petó
    Glòria

  • He entrat de ...[Ofensiu]
    rnbonet | 29-06-2005 | Valoració: 10

    casualitat -"per xiripa"-... i he vist que t'havia passat la setmana!
    La història, realitat versus fantasia, està molt bé. M'ha fet somriure i m'ho he passat "pipa"!

  • últim dia[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-06-2005

    Ei! Acabo de veure el teu "agraïment" per la setmana del coment, i he aprofitat per fer l'últim comentari!

    Una bona sortida de la història! I tant! No m'esperava gens la reacció dels crancs!... bé, de fet... no m'esperava cap reaccó per part d'ells!!! ( a part d'una simple retirada o punxada potser...).

    L'he trobat original! m'ha agradat!

    Espero que gaudeixis d'aquest estiuet de vacances!!! Ciao!

    Gemm@

  • Setmana del Coment[Ofensiu]
    OhCapità | 21-06-2005

    M'has fet passar una molt bona estona. Per començar la tarda de feina no em puc quixar. Una història amb un gir ben peculiar, mmm, ... Ben escrit, amb alguna ..., bé.

    Una idea ben resolta i només m'hi ha faltat un gelat de prèssec amb xocolata per assaborir el relat en tota la seva totalitat.

    Un petó trufat, perquè sóc un capritxós!
    ;-P

    OhCapità.

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 21-06-2005

    M'has fet riure, Ainoa.

    D'entrada, el relat avança com un conte infantil. A partir de la petita anècdota de la pessigada del cranc a l'Àngel, s'inicia la història.

    És divertit imaginar-se al pare fent l'esforç de renyar un cranc que volta per allà, ignorant la resta de la gent que se suposa que hi ha a la platja. És divertit, però encara és creïble. Vull dir que fins ben entrada la narració ens movem en el terreny d'allò real.

    Però quan ja no ens esperem un canvi pel que fa a aquest aspecte, aleshores és quan apareix.

    Se sent una veu que li planta cara al pare de l'Àngel. I no només això, sinó que intuïm que aquest tercer personatge li fa alguna cosa perquè l'home sent un dolor com mai ha sentit en el dit petit del peu...

    Però en aquest punt encara no sabem què és el que està passant. I de fet ens n'adonem al mateix temps, just al mateix temps en què s'assabenta el pare de l'Àngel, quan ell veu un cranc ben gros pessigant-li el dit!!

    És en aquest moment quan es produeix el gir, i la història, que es movia en el terreny d'allò real, passa de cop i volta al món de la fantasia.

    Ben trobat. I enginyós.

    I repeteixo: m'has fet riure.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Ben trobat[Ofensiu]
    Carles Malet | 02-06-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat i m'ha fet riure l'esbroncada del cranc al pobre pare. Un relat fresc i amb humor. Tens el meu vot.

    Carles

  • Solemnitat[Ofensiu]
    Fionn | 29-05-2005 | Valoració: 9

    [...Cranc, -li parla el pare molt solemnement, aixecant un dit -fes el favor de no mossegar més el meu fill, sinó... tornaré...]. Aquesta frase m'ha encantat, m'imagino la situació surrealista del pobre pare defensant el seu fill i de sobte, el cranc venjatiu... O sigui que m'he rigut.

    PD: Has tingut experiències negatives amb cap cranc?

  • m'agrada![Ofensiu]
    ROSASP | 29-05-2005

    És ingeniós i divertit, fa dibuixar un somriure amb les imatges dels pares defenent als seus fills nen i cranc.
    Una barreja de relat d'humor i conte d'animalons incompresos.
    Una idea molt ben portada i força original.

    Una abraçada i un vot!

  • la faula del cranc o revolució a la platja[Ofensiu]
    iong txon | 28-05-2005 | Valoració: 9

    M'ha costat d'entendre que era el pare cranc qui enraonava. Només i falta la sireneta i que tots plegats se'n vagin cantant "under the sea..."

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: