Trenta segons

Un relat de: Ainoa

Deixa'm dormir només una estona més, deixa'm tornar a ser jo només uns minuts, deixa que recuperi el sentiment de saber qui sóc, deixa'm si us plau, deixa que el pols no em tremoli, deixa que recordi….

Només aquesta nit deixa'm dormir, no preocupar-me per ella, no preocupar-me si es llevarà i farà alguna bestiesa, deixa'm tenir la pau que fa mesos que no tinc, deixa'm estar dormint i que aquesta nit sigui ella la que es llevi a dir-me bona nit…

Deixa'm dormir…deixa'm somiar…qué? No… un altre cop no… però.. sento passes, serà ..qui? si estic sola a la casa… qui és aquella noia, ves que no he tancat el pany i ha entrat a casa, vaig a cridar a la policia… No t'acostis que trucaré a la policia!!!

Ni aquesta nit, ni cap més, oi? No hi hauran més nits, ni més somnis… avia, tranquil·la, només et porto unes fotografies per a que les miris, són de quan eres jove, recordes? (la paraula que ara ja no es pot dir, la paraula que ja no existeix, ja no hi es, al igual que jo ja no sóc dins seu, ja no recorda al nadó que fa anys va acaronar..) avia, deixa que m'acosti, deixa'm seure al teu costat, veus, aquí surts tu, aquesta és la Anna, l'Alexandre, els veus?? (no veu, ja no veu, no recorda, ni qui sóc, la seva nena, la seva nina de pell bruna i ulls foscos, la seva neta…)

No sé qui ets, (i es lleva de cop) prou! (camina cap al teléfon)

Ja sé que no trucarà, de ben segur que ho faria…si recordes el número de la policia… però no el sap….

A veure..(i lleva el telèfon) i es mira els números…Vaja Sembla que.. aquí hi ha alguna cosa…una llista de telèfons… posa… no sé, només veig colors… colors….

El sol s'escola per la finestra, lluitant contra la fina pluja desembre, avui hi haurà turmenta, el tímid sol enlluerna el menjador, el gran menjador, ple de fotografies per tot arreu, una dona gran que s'assembla molt a mi, una dona Jove molt bonica amb nens als coll… no t'acostis!!!

Avia… (i ploro, una nit més, ploro)

Perquè sempre em porten aquí, com m'agradaria tornar a casa, a la meva casa, on és el meu germà?? On és el Pere? Potser ha marxat al camp, a recollir la collita de primavera.. doncs mira que fa fred, i el foc, que fa obert??? S'han tornat tots bojos? El Pere un cop més esta perdent el cap… (sospir)…Elisabeth bonica acostat i apaga el foc, que no és època de tenir-lo obert.

Si, avia ..( no importa que no sàpiga el meu nom, crida el primer nom que es sap o li sona, mai sabrà qui sóc, potser ella és feliç dins el seu caos mental, al menys recorda un nom... i ploro)

Ves, que pena! que fa la Elisabeth tan plorar.. vine nina meva… que la teva àvia t'acaronarà, vine, apa… shhhh!! No ploris… shh!! Vols que et canti?? "Te quiero más que a mis ojos, te quiero más que a mi vida, más que al aire que respiro y más que a la mare mia…"

Canta tota una cançó que té més de quaranta anys, ella els dobla, i amb fermesa m'acarona, avia…

Digue'm Joana, que tens avui, nena meva d'ull foscos?? creus que no me n'adono del que passa? Nina meva??

Potser només seran dos minuts o trenta segons però durant aquest temps, ella torna a ser ella, tornar a ser ella, no, no li diré que el Pere va morir fa deu anys, trenta segons per explicar-li vuitanta cinc anys de vida… trenta segons per dir-li que ha estat la més gran de totes les persones que conec, trenta segons per fer-li veure tot l'amor que li tinc, trenta segons per fer-li un petó i dir-li un clar, però oblidadís t'estimo.

Va morir el Pere, oi? Fa molt, però no recordo quan...

Avia, t'estimo...

Jo també nineta meva

Es sent la porta, com s'obre i entra algú, potser el pare ha tornat de treballar, treballa per la nit.

L'avia s'aixeca d'una revolada, molt ràpida i crida:

-Pere!



Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Gràcies per felicitar-me l'any nou...[Ofensiu]
    Gorwilya | 02-01-2006

    i pel comentari! Bon any a tu també! Espero que el comencesis am bon peu! ;Pç

    Un relat molt bonic! Encara que no hi hagi negretes ni cursives, s'entent perfectament! Està tot molt ben plasmat! És un relat preciós que transmet una trista realitat. M'encanta com t'ha quedat!

    Espero que aquest any al que acabem d'entrar et porti molta més inspiració! ;)

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • Recordo[Ofensiu]
    filladelvent | 30-10-2005

    que ja els vaig llegir ara fa temps, i que no sé per què no vaig comentar-te'l.

    És un relat preciós, molt sentit, que fa estremir...

    Felicitats Ainoa!
    i esperem tots impacients el teu retorn literari...

    -Filladelvent-

  • melangia...[Ofensiu]
    Capdelin | 12-09-2005 | Valoració: 10

    abraçada a la duresa del relat, a la vida cruel i real, escrit amb dolcesa com disimulant la pell que ha rebut els cops de la mort d'un ésser tant estimat...
    has colpejat els sentiments del lector amb suavitat literària, però deixant que la història per ella mateixa posi la força del dolor...
    una abraçada!

  • Avis...[Ofensiu]
    jacobè | 27-07-2005

    Quina pena! Molt ben expressada.
    Quant d'amor que transmet aquest relat!
    Des que us vaig conèixer l'altre dia, tenia moltes ganes de posar-me a llegir els vostres relats i no trobava el moment. Et segueixo llegint Ainoa amb minúscules! Gràcies per haver-me comentat, em fa molta il·lusió.

  • Ets bona.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 20-07-2005

    Només he tingut temps per llevir el relat que parla de la teva àvia.

    El teu cansanci, superat pel teu amor, la manera com reacciones en els pocs moments en que la teva àvia recupera la memòria, t'expliquen a tu mateixa amb més matisos dels que et proposaves reflectir.

    A la meva edat em fas pensar dues coses.

    Que quan arribi a la situació previsible de la teva àvia, tingués a la vora una persona amb la teva sensibilitat.

    I una altra- deliri de vell - que si tingués 50 anys menys seria un dels segurament molts pretendents que t'aniria al darrera. Segurament no en trauria res, però jo ho intentaria amb totes les meves forces.

    Et llegiré més coses i estic segur que m'ho passaré de maravella.

    (En la reunió d'ahir vaig saber que la puntuació està poc controlada. Jo et poso un 14, a veure si passa)

    Felicitats.

    Et seguiré llegint, faltaria més.

    SANTANDREU3

  • Es dur, pero no es pot fer res[Ofensiu]
    AINOA | 07-07-2005

    Es dur, quant una persona per la memoria i encare més si es un esser el que estas molt arrelat.
    Un relat molt macó malgrat la tristesa que desprén.
    Una abraçada.

  • Lavínia | 05-07-2005 | Valoració: 10

    els casos com aquest de la teva àvia en què la malaltia la va deixant a poc a poc sense memòria, colpeixen a qui en té cura.

    Sembla mentida, però és com si, de mica en mica, deixessin d'existir, de ser ells mateixos i tu que te'ls estimes no hi pots fer res.

    És un bell relat en què la tristor, el cada nit ploro hi transpua, malgrat tot s'hi veu l'amor cap a la persona estimada i és que els sentiments quan afloreixen de debò no els pots aturar.

    Un bell relat, Ainoa.

  • No et fan falta.[Ofensiu]
    Fionn | 04-07-2005 | Valoració: 9

    Realment no et fan falta negretes ni cursives, saps prou be com expressar-te i aquesta no ha sigut una excepció.

    Conec aquesta sensació que et porta a plorar; com una enfermetat, o simplement el pas del temps fa que la persona que t'ha cuidat a tu i a gairebe tota la familia arribi a oblidar els rostres que encara estimen. Crec que és en aquests moments quan hem de demostrar, especialment, el nostre agraïment per tot el que ens han donat, amor i afecte en gran mesura.

    Un petó.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: