Diagonal 629 (parella-noia)

Un relat de: Ainoa

-Ja n'estic ben farta, sempre el mateix, sempre la mateixa cançoneta, un dia i un altre i l'endemà... ben tipa!

Ell em mira ara amb aquella mirada freda, distant. Desvio els ulls i busco alguna cosa per a evitar mirar-lo directament i caure en la temptació d'espetar-li a la cara tots els retrets que tinc contra aquell desgraciat i les seves tonteries: El semàfor del carrer, el cambrer que fa la seva feina... un cotxe que circula poc a poc i una veu de fons: ell.

-Prou!! -ja no puc més i esclato, -prou!!! Ja n'estic tipa de tu i les teves tonteries, que et penses? Qui coi et penses que ets? Eh?

Callo, calma't o al final faràs qualsevol bogeria, prou, prou, em dic amb veu baixeta, prou..shhh...

-Tu em dius això?- tu?-continuo, ara ja no puc aturar-me, ni vull- tu? Eh? Mira qui parla, que et penses? Doncs si he anat a fer un cafè amb un company de feina, i que? Que no vas tu amb els teus amics de festa?! Tipa, prou- i un foc em puja pel coll- ara resulta que el noi té gels, doncs posa-t'hi fulles, em sents??


-Però....-i el miro i ell, allà amb la seva careta que un dia em va enamorar, amb el seus ulls foscos, el seu cabell, i per moments li passaria la mà per damunt les galtes, i fent-li un petó li diria que estigués tranquil, que no tingui gels, però continuo, per que veig que sempre és el mateix... -em sents?? Et parlo a tu, eh?!

Pe`ro mira-te'l !! Si esta mirant la noia aquella que ajupida agafa un mòbil, però serà descarat!!! Esclato, i trec tota la ira!

- Però es pot saber que coi fas? Estàs gelós per que he fet un cafè i ara resulta que et mires aquella noia, però..-m'entrebanco, la ira ja m'ha pres i no puc parlar correctament- Te'n vas a fer copes amb els de la feina, marxes quan vols a passar els caps de setmana amb l'Anna i l'Àgueda per que dius que tens treballs que fer de la uni, dimecres passat vas anar al cinema amb la Nerea i ara et queixes per que jo ho he fet, però el que tu tens , és malaltís- li donaria una pallissa ara mateix -què?? Com tens la barra de dir-me que jo...

No em deixa parlar i sap que això em rebenta...

-Molt bé, doncs marxa amb elles però a mi m'oblides- i dient això giro cua tota decidida, penso marxar i no tornar mai més, no vull saber res més d'ell, s'ha acabat, però que és pensa, que li aguantaré més ximpleries?? No, està molt equivocat.

Giro cua tota decidida... i llavors ell es queda palplantat enmig del carrer com un plataner més de la flora barcelonina. Però que fa?? Perquè no ve a buscar-.me si veu que marxo?? Això es que no m'estima, es clar, doncs jo tampoc l'estimo.

Creuo i en l'últim moment algú (nomes pot ser ell) m'abraça per l'esquena i em planta un petó d'aquells ben fets, acloco els ulls en el seu pit, he tornat a casa.

Comentaris

  • Diagonal[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-06-2005

    [ Diagonal era una mena de A l'univers ja parlaven la nostra llengua, oi? Una història iniciada per alguna idea d'un autor i seguida de mica en mica per varis, oi? ]

    Una situació que ens podem trobar fàcilment. No voler reconéixer que en el fons enacar s'estimen. Sentir "gelos" (o gels), de l'altre, quan la relació ja s'ha acabat... Demanar explicacions quan "res" us uneix...
    I finalment acabar amb un petó que ho desfà tot. Un petó que fa marxar la ràbia anterior, el núvol de males energies que s'havia anat formant...

    (Vaig fer un petit "break" als teus comentaris... ara em torno a reenganxar... i aquesta tarda tinc forces ganes d'endinsar-me en les lectures d'aquesta web! ;) )

    Ciao!
    Gemm@

  • Parelles[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-05-2005

    Parelles que es barallen per tornar a seduir-se, heu fet una bona combinació els dos relats (el d'ella i el d'ell), entretinguts i a la part realistes. Em quedava pendent comentar-vos a vosaltres dels diagonaleros, i aquí va!

  • Com...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-05-2005 | Valoració: 10

    ...una més, de "rinya de parella". O siga, sense importància:
    Baralleta
    ben coberta;
    xicoteta
    i molt ufana...
    I, com queda
    -meravella!-
    amb final...
    americà!!!

    Benvinguda als "diagonalers". Ho has fet molt bé!
    Salut i rebolica, xicota!

  • Oh si![Ofensiu]
    Fionn | 05-05-2005 | Valoració: 10

    Si que ha quedat be si, fins i tot he alliberat tensions!És de justicia dir que el teu relat ha sigut una gran font d'inspiració per la meva versió masculina dels fets. Tu si que saps discutir!

  • Un bon retrat d'una baralla de novios...[Ofensiu]
    pivotatomic | 04-05-2005

    Una bona recreació d'una discussió de parella (gran cabreig per una tonteria que s'acaba just en el moment en que un dels dos baixa del burro). M'agrada especialment la darrera frase.

    En l'apartat negatiu, crec que al segon paràgraf, quan parles primer d'"ell" i després "d'aquell desgraciat", no sé, no m'acaba de semblar que lligui del tot bé. Un detall insignificant, però que t'he volgut comentar. Ah, això i la paraula "gels", que he mirat al diccionari i resulta que són "zels".

    En tot cas, m'ha agradat força. espero amb impaciència la versió masculina...

  • Esperaré[Ofensiu]
    Boréâs | 03-05-2005

    l'altre part de la conversa per emetre un comentari just.

    Però de moment, està ben escrit, amb coherència. M'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: