Dobles

Un relat de: deòmises
Has de rumiar una trama trepidant i plena d'acció, que sigui versemblant i gens previsible. En resum, un relat que encabeixi el vertigen en un màxim de dos mil caràcters. T'hi veuries capaç si no estiguessis envoltat per una munió de distraccions que et provoca procrastinar massa. I degut a aquest fet, amb l'afegitó que la musa no es deixa entabanar d'un temps ençà, el termini gairebé s'ha exhaurit. En escasses hores, ja no hi seràs a temps per a lliurar la teva creació. Llegeixes sobre esgrima i armes de foc, imagines tombarelles defensives i visualitzes tècniques ofensives. Inclús has triat el nom de l'agent doble protagonista i del seu enemic i, evidentment, de la rossa de corbes generoses i d'esguard encantador que li ha robat el cor i que, arran del seu segrest, li farà regirar cel i terra a la seva recerca. Però t'agrada aturar la trama amb els elements més increïbles —un gos que es creua pel camí en plena persecució, la visita a l'estanc [perquè l'heroi mai no prescindeix del tabac], l'acudit insolent mentre el lliguen i l'estomaquen, i com sortosament surt indemne d'aquests contratemps—.

Has de pensar com ajuntar les diferents idees que van sorgint-te al fons del cervell, com detectar allò superflu que pot ser descartat si acabés essent massa extensa la narració, però sense perdre l'essència de l'escrit ni descafeïnar-lo perquè la història sigui intrèpida i accelerada fins al darrer mot, i realista i . Fites el rellotge i encara falten sis hores perquè finalitzi la data límit i engrapes el mòbil i escrius un missatge prou concís i directe en un tres i no res. Penses que un dia és un dia i que et mereixes un respir per relaxar la neurona abans d'endegar la tasca. A més, un dimecres sense dona ni criatures no sol donar-se gens sovint. En rebre la resposta al teu missatge, dibuixes un somriure sardònic: la Verònica es deixarà caure en vint minuts, amb la llenceria que li vas regalar en el darrer viatge de negocis. Vas cap a la dutxa tot deixant l'heroi aparcat.

Comentaris

  • bon final[Ofensiu]
    Atlantis | 21-01-2021

    Primer és lo primer.
    M'ho he passat bé imaginant el relat i ..m’agrada el desenllaç.

  • dobles?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-01-2021

    Doblaràs el mes vinent, ja tens l'inici del micro negre, sols l'has de lligar amb aquest, alguns detalls negres amb un assassinat, o una aparició no esperada... i...

    Bé, que tens el camí preparat.
    Per cert, a tu encara et quedava un dia, i això que diguis que és biogràfica... ho és la primera part?, la del doble?

    Ostres, ostres... obres moltes incògnites a la realitat paral·lela on vivim.

    Sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

353 Relats

956 Comentaris

272585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978