Dobles

Has de rumiar una trama trepidant i plena d'acció, que sigui versemblant i gens previsible. En resum, un relat que encabeixi el vertigen en un màxim de dos mil caràcters. T'hi veuries capaç si no estiguessis envoltat per una munió de distraccions que et provoca procrastinar massa. I degut a aquest fet, amb l'afegitó que la musa no es deixa entabanar d'un temps ençà, el termini gairebé s'ha exhaurit. En escasses hores, ja no hi seràs a temps per a lliurar la teva creació. Llegeixes sobre esgrima i armes de foc, imagines tombarelles defensives i visualitzes tècniques ofensives. Inclús has triat el nom de l'agent doble protagonista i del seu enemic i, evidentment, de la rossa de corbes generoses i d'esguard encantador que li ha robat el cor i que, arran del seu segrest, li farà regirar cel i terra a la seva recerca. Però t'agrada aturar la trama amb els elements més increïbles —un gos que es creua pel camí en plena persecució, la visita a l'estanc [perquè l'heroi mai no prescindeix del tabac], l'acudit insolent mentre el lliguen i l'estomaquen, i com sortosament surt indemne d'aquests contratemps—.

Has de pensar com ajuntar les diferents idees que van sorgint-te al fons del cervell, com detectar allò superflu que pot ser descartat si acabés essent massa extensa la narració, però sense perdre l'essència de l'escrit ni descafeïnar-lo perquè la història sigui intrèpida i accelerada fins al darrer mot, i realista i . Fites el rellotge i encara falten sis hores perquè finalitzi la data límit i engrapes el mòbil i escrius un missatge prou concís i directe en un tres i no res. Penses que un dia és un dia i que et mereixes un respir per relaxar la neurona abans d'endegar la tasca. A més, un dimecres sense dona ni criatures no sol donar-se gens sovint. En rebre la resposta al teu missatge, dibuixes un somriure sardònic: la Verònica es deixarà caure en vint minuts, amb la llenceria que li vas regalar en el darrer viatge de negocis. Vas cap a la dutxa tot deixant l'heroi aparcat.