Divagació semàntica.

Un relat de: Joan Colom
Increïble però veritat o, més exactament, Sembla increïble però és veritat era la tornada d’un programa radiofònic dels anys cinquanta, traduïda al català. Cal no confondre-la amb Increïble però fals, que és el títol equívoc d’una pel·lícula poca-solta del 2009, amb el també equívoc Fals però increïble ni amb Fals però creïble, versió aquesta última que recupera sentit però que guanyaria contundència substituint creïble per versemblant.

Fals però versemblant seria la condició exigible a qualsevol engany ben ordit: si fos inversemblant ningú no se’l creuria i perdria tota eficàcia tergiversadora.

Comentaris

  • Inversemblant i fals[Ofensiu]
    aleshores | 24-03-2022

    Coincideixo amb el srGarcia.
    Ens creiem allò que ens interessa per inversemblant que sigui i encara que sigui fals.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 22-03-2022

    Mira per on, amb el teu comentari encara sembla que el meu relat tingui algun sentit, quan només era una bestiesa que vaig tenir la barra de perpetrar l’altre dia, fart ja de seguir llegint un text de Kundera que havien proposat en una tertúlia literària.

  • Fake news.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-03-2022

    Sí que és una divagació, sí. Una divagació que et podria portar molt lluny en aquest temps de "fake news", on tot sembla una aposta per veure qui la diu més grossa. La versió "Increïble i fals", seria la que tindria més adeptes, més seguidors i més gent convençuda que allò és veritat.