Dient adeu

Un relat de: Prou bé


Tinc la sort de no patir malsons. Cap? Bé potser en la meva llarga vida n'he tingut però, cap que m'hagi deixat un record inesborrable. Així doncs, ara no tinc fàcil acomplir el repte, però amb tot participaré:

Mai he pensat que fos el pitjor malson que m'havia visitat però sí que va ser el més estrany.
M'explicaré encara que no serà fàcil fer inteligible quelcom que podríem dir que va ser suficient per imbuir-me una gran perplexitat.
De fet, no va ser un somni. En van ser molts repetits cada nit durant… crec que gairebé més de mig any.
Em podríeu preguntar: –I sempre era el mateix? Cada nit es repetia clònicament?. Doncs, mireu no. El tema es reiterava, però les situacions anaven variant.
Potser ja és el moment d'explicar de què va tot plegat:
Després de més de quaranta anys de treballar m'havia jubilat. No va ser una fuga. Donat que només tenia seixanta anys i em comportava perdre el quaranta per cent de la pensió per sempre, va ser una determinació molt pensada, valorada i planificada.
Estava molt contenta. Em sentia jove i amb ganes de fer moltes coses que la vida laboral havien vetat. La meva dedicació professional especialment els darrers 15 anys havia estat molt intensa i a èpoques estressant, però fent balanç, sabia que havia tingut molta sort en gaudir treballant.
De primer va semblar que estava de vacances. Era estiu.
Bé, el somni. O millor dit els somnis.
Quan havia passat mes o menys un més van començar.
Cada nit somiava que anava a treballar. No em produïa cap neguit i el més curiós és que jo era molt conscient que estava jubilada i em preguntava perquè anava cada dia a la feina. I sempre hi veia una justificació plausible. I així, tal com ja he dit, es van anar repetint situacions oníriques, algunes rocambolesques, durant molt de temps.
Recordo una nit que vaig expressar als companys de feina: –Però, jo què hi faig aquí? Vinc cada dia com si encara estès en actiu, treballo, col·laboro, aporto i… sense cobrar!
Aquella va ser l'última vegada. No hi he tornat a somiar mai més. Ni he enyorat res relacionat amb el treball tret de la relació amb les persones.
He arribat a pensar que els somnis encadenats van ser un camí per acomiadar-me d'allò que tantes satisfaccions m'havia donat d'una manera poc traumàtica.

Relat presentat al RepteClàssic 744, "El vostre pitjor somni"
Febrer 2023. Relat guanyador.



Comentaris

  • comiat[Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    Un somni que jo també he tingut cada vegada que se m'ha mort algú molt important.(malauradament ). i sí, jo els interpreto com una manera de fer el comiat.

  • Somnis encadenats. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-04-2023 | Valoració: 10

    Dius, molt bé, que no has tingut malsons. Vaja! M'impressiona! Supose que aquest relat està inspirat sobre una imaginació teua sobre els malsons. I amb aquest repte has guanyat en febrer.
    Enhorabona. Prou bé.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • molt bonic i molt ben explicat[Ofensiu]
    Noia Targarina | 27-04-2023 | Valoració: 10

    Bona vesprada prou bé,

    Un relat molt ben explicada i molt bonic .

    M' agrada la manera com t' expresses i la veritat espero el teu pròxim relat.

    Per continuar llegint-te!

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Assimilar....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-04-2023

    la jubilació quan has gaudit tant d'una feina, sembla que a vegades necessita el seu temps. Els somnis recurrents no són res més que un reflex del que un sent , d'una nova etapa a la qual ens hem d'adaptar per molt esperada que hagi estat.
    M'identifico plenament amb aquest relat.

    Cordialment.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

52550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com