Desnonats

 Desnonats


El gat està trist, ha retornat als carrers que el van veure néixer, carrers pudents on per poder menjar havia après a caçar. 

Caminava, anava fent càbales del temps on les coses li anaven millor, va veure un noi assegut en el portal d’una casa vella, tenia al seu costat un farcell, una bicicleta un xic atrotinada i una paperina a les mans, el gat va creure que aquella paperina podia contenir restes del que estava menjant, tenia gana.

Com a gat que havia après a viure al carrer, fet que comportava estar sempre a l'aguait d’una víctima, sigilosament es va col·locar a una distància prudent del noi, prou enfora per no rebre una esgarranxada del home i prou a prop per si de cas li caigués alguna engruna del que estava menjant, posant en pràctica les seves dots de felí, arreplegar el botí i sortir corrent.

En aquell moment va recordar el temps passat a la casa, quan li posaven el menjar i l’aigua dins un bol i podia dormir al quarto de la caldera. Tot començar el dia que la senyora va veure com caçava un ratolí dins el seu jardí, va pensar que era un bon caçador i que mantindria els rosegadors controlats, el va conquistar posant bon menjar per gats a la porta de la cuina, hi anava cada dia, fins que un dia el va deixar entrar.

Ara pensa que es un gat amb mala sort, fa un dies estava estirat a la catifa de la sala, la senyora feia el trasllat d’uns plats de la vaixella bona de l’àvia quan entre el peu de la dona i el peu de la taula va veure una panerola, va sortir disparat per complir, la dona i els plats van anar a terra i el varen fer fora de la casa.

El noi s’ha adonat del gat, veu que se l’està mirant, ell també ha passat gana i també l’han fet fora, sap llegir la mirada del gat, li tira una resta d’arengada seca, el gat l’agafa i surt corrent, al poc torna al costat del noi.

Sé que no m’entens, em dic Mamadou, si vols podem ser amics. El gat se’l mira i recorda el nom que li va posar la senyora, Blacky. Va pensar que aquell era un dia de sort.

Pseudònim:
Bragi