Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, sempre ha sigut una nit molt especial per als habitants de la ciutat de Barcelona, així com per a tots els visitants que venen a la nostra ciutat.

Part d'aquesta història, és llegenda, tanmateix, això és veritat, diverses plagues de gats van desenvolupar-se durant els anys deu i vint a Barcelona.
La foguera era altiva al carrer Gravina, i els seus veïns i veïnes miraven des de les finestres com les espurnes de foc il·luminaven el cel...

La canalla estava a punt d'arribar.

Cada any, molts nens i nenes de la ciutat eren escollits per formar part de la cerimònia dels set desitjos:
La cerimònia, consistia a donar als infants l'oportunitat de realitzar set accions que ells desitgessin dintre del carrer, i una vegada les haguessin desitjat, la nit de Sant Joan, els donaria la recompensa.

I llavors, els nens i les nenes van arribar.

Els infants van començar a destrossar les finestres, les portes, les façanes... Tot el que trobaven al seu pas... Totes les malifetes que se'ls ocorrien les feien, sense mesures... Sense límits... Tots menys la Cleo... Una nena, que mirava des d'una cantonada impassible, amb un gat fosc al costat, que destacava per una cua blanca.
Llavors... La foguera va començar a bramar... I els infants, es van començar a transformar.

Les orelles de punta... Les cames... No eren cames, sinó potes... Els bigotis... Aquells infants es van tornar gats... Gats petits que ploraven, i es bellugaven pel carrer... Tots eren gats... Tots menys la Cleo, que els mirava callada des de l'altra punta del carrer...

El carrer es va obrir, i tots els gats es van escampar per la ciutat... I la Cleo, es va quedar callada mirant-los.

Un veí es va apropar a ella, i li va preguntar confús perquè no es transformava.

-No li dirà res.

Va dir un nen petit al veí.

-La nit de Sant Joan li ha tret la llengua, ja que ella ha sigut la que els hi ha convençut per portar-se malament... A ella, la nit de Sant Joan, l'ha deixat sense paraules, i als altres, els hi ha proporcionat set vides, per començar aprendre que no s'ha de fer tot el que et diuen.

-I tu? Per què no t'has transformat?

El nen petit es va allunyar d'ell amb un somriure, mentre la cua blanca li desapareixia.