Contes del Raval: Plaga.

Un relat de: Eric Martinez
Part d'aquesta història és llegenda, tanmateix, això és veritat, hi ha arxius que exposen l'existència de rates carnívores al clavegueram de Barcelona.

Barcelona, principis del S.XX
Carrer Xuclà situat al barri del Raval.
Tres i mitja de la matinada.
Se senten uns sorolls aguts i intensos al voltant del carrer.

Agustí, home gran d'uns seixanta anys, alt i robust, surt al seu balcó mirant al clavegueram del carrer.

Agustí crida nerviós.

Agustí: Encara no són les quatre! Espereu collons! Jo... Estic cansat...

Agustí entra trist.
Quatre de la matinada.
Tots els veïns del carrer Xuclà surten als seus balcons i tiren sobres de menjar al clavegueram.
Agustí tira restes de vísceres al clavegueram.
Nou del matí.
El carrer Xuclà està compost per bastant gent.
Mario, un home d'uns quaranta anys arriba al barri, i es dirigeix a l'hostal.
A l'entrada de l'hostal es troba a Agustí.

Mario: Bon dia, voldria una habitació.
Agustí: Té per escollir, tenim l'hostal buit.
Mario: No hi ha clients?
Agustí: (somrient) No és un barri molt popular a la ciutat.

Nou de la nit.
Mario es troba al balcó llegint.
Agustí apareix rere seu i mira al carrer.

Mario: Bona nit.
Agustí: Bona nit.
Mario: Aquest matí m'ha dit que no era un barri molt popular a la ciutat.
Agustí: Les rates... El clavegueram està ple... Les hem de mantenir alimentades perquè no surtin...
Mario: ¿Han trucat a l'ajuntament?

L'Agustí somriu.

Tres i cinquanta-vuit de la matinada.

Mario s'aixeca del seu llit en escolar uns sorolls estranys.
Mario surt al balcó i veu a tots els veïns tirant sobres de menjar al clavegueram.
La gent marxa després d'haver tirat les sobres.
Mario observa a Clara, una noia d'uns trenta anys aproximar-se al clavegueram.
Clara parla al clavegueram.

Mati.
Mario surt per la porta de l'hostal i veu a Clara.

Mario: Les rates parlen?

Clara el mira.

Clara: (somrient) No... Escolten.

Clara marxa del seu costat.

Tres i cinquanta-vuit de la matinada.
Mateix ritual.
Els veïns entren.

Mario observa des del balcó com Clara parla amb la claveguera.
Clara cau a la claveguera.
Mario, en veure això, surt corrents.
Mario surt al carrer i es dirigeix al clavegueram.
Agustí el para abans que arribi.

Agustí: On vas?
Mario: La noia ha caigut.
Agustí: Ja no hi ha noia, llavors.
Mario: Però que collons diu? Hem de treure-la.
Agustí: Escolta nano, aquestes rates no deixen ni els ossos.
Mario: Aparti!

En Mario comença a baixar per la claveguera...

Mario avança per la claveguera plena de brutícia, aigua fecal, etc.
Mario observa una llum.
Mario camina cap a la llum i descobreix que és una torxa que subjecta un treballador del clavegueram.

Treballador: Qui cony és vostè?
Mario: Una noia ha caigut al clavegueram.
Treballador: Marxí d'aquí!
Mario: Hem de buscar-la!
Treballador: Les rates es mengen tot.
Mario: I que cony fa vostè aquí.
Treballador: (traient una navalla i posant-li al coll) Assegurar-me que així sigui...

Mario lluita amb ell i en un mal gest li clava la navalla al treballador.
El treballador cau mort a l'aigua fecal.

Mario, amb les mans plenes de sang, continua caminant pel clavegueram, subjectant la torxa.
A mesura que avança, descobreix una olor pestilent... Com a podrit.
Mario observa al seu voltant i veu trossos de pollastre, de vedella... en descomposició.
Mario camina entre les aigües fecals, i sota els seus peus, veu parts del cos en descomposició... Caps, cames, braços, ulls...
Una ombra desproporcionada s'aixeca davant de Mario.

Ombra: Bona nit, Mario...
Mario: (nerviós) Ens coneixem?
Ombra: Les rates d'aquest clavegueram coneixem a tothom.
Mario: Com heu arribat aquí.
Ombra: La tuberculosi va començar a matar a la gent... La ciutat no tenía espai per cuidar els seus malalts, així que van enviar-nos aquí... Nosaltres... Els nostres fills... tots ens vam criar aquí a baix... Com a rates... Menjant el que podem...

Un calfred recorre en Mario.
S'escolta una veu de dona.

Mario: Deixeu en pau aquesta dona!
Ombra: La pau s'ha de guanyar Mario... Seràs tu qui li doni a aquesta dona? A les rates?
Mario: (valent) Si... Jo! Deixeu-la... Jo em quedo.
Ombra: Molt bé... Pots sortir germana.

La Clara surt a la llum.

Clara: (entre plors) Ho sento...
Ombra: Un acte valent!
Clara: (nerviosa, cridant a l'ombra) Deixeu-lo!
Mario: (tranquil, a Clara) Tranquil·la... Marxa...
Clara: Ets bo...
Mario: Tothom és bo, és només que som víctimes de les circumstàncies.
Clara: Com et puc ajudar?
Mario: Surt d'aquí... Ajuda'ls...

Clara surt a poc a poc entre les aigües fecals, mentre que darrere seu la llum de la torxa s'apaga a poc a poc.

Comentaris

  • Història bíblica.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-04-2021

    Això dels arxius és veritat o és un recurs literari? Sempre val la pena sembrar aquests dubtes en el lector.
    El relat té un aspecte exterior d'obra de teatre o guió de cine, els diàlegs i les acotacions sobre l'hora li donen un aire molt dramàtic.
    L'ambient no pot ser més tenebrós, està molt ben descrit i realment fa por, especialment després de la desaparició de la Clara. Tota la por, el terror i el fàstic es condensa en el descobriment de la naturalesa humana de les rates.
    Imponent el sacrifici final del Mario que no dubta en morir per salvar la noia i les rates humanes. Una història quasi bíblica, un relat de terror i sacrifici, de marginació i redempció: saps tocar tots els ressorts de l'emotivitat.