Contes del Raval: Clau Tancada

No hi havia corbata més collada que les que van destacar a la inauguració del metro de Barcelona, l'any 1924.
Vidal i Barraquer santificava aquelles vies, que amb els anys perdrien la resplendor que van adquirir al segle vint, donant pas al rovell del segle vint-i-un.
Però hem de destacar una figura en aquest relat, i no és de cap dels membres de la comitiva, sinó d'un dels serenos de la zona, que va ser cridat per sortir a la diapositiva.
''Clau tancada'' Així li deien pels bars del carrer del tigre, i la raó d'aquest sobrenom, era que quan et trobaves de nit a ''Clau tancada'' pel carrer, sabies que aquella nit perdries tot menys la vida, i no perquè el sereno no te la volgués treure, sinó perquè té la prestava per poder arruïnar-te-la la nit següent.
Els veïns del barri es preguntaven per què mai ningú l'havia assestat el cop mortal... La resposta era trista, la dona de l'alcalde tenia un nebot, i al barri del Raval el coneixien com a ''Clau Tancada''.
Era intocable... Un fill de puta intocable... Mala combinació.

Una nit les bandes del Raval van ajuntar-se a la Campana, una vegada tancada la llum.

- Aquest fill de puta pega les meves dones... No poden treballar si estan marcades...
-He parlat amb la Marisa, la nit passada va entrar a l'hospici i es va ficar a l'habitació dels nens...
-Per què?
-T'ho he d'explicar?
-Fill de la gran puta...
-Un dels nanos s'ha tirat per la finestra...
-Senyors... Dona igual que diguem o fem... Aquest senyor continuarà igual... Tots sabem qui és, i tots sabem que no podem fer res...

Una presència apartada va parlar sobre la barra.

-Sempre es pot fer alguna cosa...

Els homes van mirar la presència, que es deixava veure com un home d'una trentena d'anys, amb una obscura aparença que ocultava una trentena de secrets.

-Que vols dir noi?
-Dic que sempre es pot fer alguna cosa... Hi ha una serp marina, que té el costum de quedar-se quieta per caçar, es posiciona immòbil sota l'aigua, i les seves preses s'acostumen a la seva presència... Quan aquestes es confien... La serp obre la boca... Agafem exemple... Deixem la clau oberta...

La reunió es va acabar allà.

Van passar els anys, i el sereno continuava amb els seus hàbits disruptius...
Una nit, sortint d'un bar del carrer tigre, una ombra es va fer més forta que la llum tènue de la lluna davant de ''Clau tancada''.

-Es troba cadàver a Atocha! Es troba cadàver a Atocha!

Cridaven els nanos que venien diaris a la Rambla...

-Un cadàver esquarterat s'ha trobat a l'estació d'Atocha de Madrid, segons informen les fonts testimonials, el cadàver s'ha trobat en una caixa en un dels vagons...

Llegia un dels amos del Raval als seus companys...

La presència d'aquell home, desnombrava una ombra a la paret de la campana bevent una copa de Brandi, mentre de la seva boca, sortien dues paraules...

-Clau tancada.