Contes del Rabal: Insectes

Recordo que feia calor, el preludi al somni d'una nit d'estiu, que acabaria sent un mal son.
Els carrers estaven mullats per la humitat d'una pluja ja acabada.
Caminava a poc a poc, com un infant que veu el món per primera vegada, i que se sent culpable, igual que un lladre que roba sense necessitat.
La lluna, era tendre, i des del cel, em perseguia com un Pòinter anglès corre rere la llebre. Però aquesta llebre no fugia, s'havia tornat una caçadora que des de la foscor de la Plaça del dubte, observava els homes passar.

-Que em pots fer per cinc monedes?

Vaig allargar la mà a aquell home consumit per la luxúria i l'avarícia que el guiaven, i el vaig conduir al bordell de la Paquita.

-L'habitació sis Paquita.
-La clau està posada.

A mesura que avançàvem, podia veure les mirades còmplices de les meves companyes... Amigues cansades, explotades per la vida i els somnis frustrats, ulls foscos i mirades perdudes d'esperances robades, que es difuminaven en un calder de sexe i sífilis.

-Tombat.

Vaig dir al meu primer client.

-Jugarem a un lloc.

Li vaig dir mentre el lligava al llit

-Espero que m'agradi.
-Tranquil rei, t'encantarà.

Vaig dir-li amb un somriure còmplice.

Mentre em despullava, vaig poder veure com la sang del seu cos canviava de posició, deixant veure una erecció inacabada.

Em vaig apropar a ell, i amb un moviment de canell, vaig posar dret aquell òrgan tan bàsic.

-Em sol costar posar-la dreta, ets una mantis?

Vaig riure divertida.
I tot seguit vaig fer-li l'amor com si el món s'acabés aquella nit.

-Deu meu... El millor clau de la meva vida...

Entre els llençols, el vaig mirar complaguda, i amb un somriure li vaig dir:

-Saps que les mantis, decapiten als mascles una vegada han fet l'amor.

La mirada atemorida d'aquell home, es va dirigir a les atadures, que el mantenien immobilitzat a la foscor de la nit... La meva nit.

-----

-Portel al soterrani.
-Està ple, la pudor alertarà el brigada.
-Fes el que et dic, hòstia!

Vaig conduir el cadàver al soterrani com m'havia dit la Paquita, i en obrir la porta, vaig poder veure els ulls, les llengües, que mai més tornarien a dir ximpleries...

Les dones tallaven la carn, era un espectacle horripilant, i a la vegada estimulant...

L'endemà, la Paquita va obrir les portes del bordell, i va convidar a tot aquell que volgués provar la fabulosa Barbacoa que havíem preparat...

-Entrepà, dues monedes.
-Plat de costella tres monedes...

La gent menjava com boja... El tast del pecat, mai havia sigut millor, i mai s'havia saciat tan ràpidament...

-Té bona pinta...

Va dir el brigada dirigint-se a la Paquita.

-Sabem tractar la carn, senyor.
-No ho poso en dubte.

Va dir el brigada donant una mossegada al seu entrepà.