Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)

Un relat de: Eric Martinez
El carrer de Petritxol, el carrer de la xocolata, com sempre s'ha conegut. Si voltegéssim el cap, i miréssim el passat amb deteniment, podríem veure com Àngel Guimerà, escrivia versos al portal número quatre, o com Picasso presentava la seva primera obra al número cinc...

Començarem aquest relat, com els contes clàssics, ja que encara que tothom pren aquesta narrativa com una llegenda, molts veïns, encara avui, afirmen que és un conte real, una història de veritat que encara recorre els portals del barri.
Hi havia, una vegada, quan els cors encara no s'havien endurit, i les emocions de la gent eren toves com el pastís de crema, hi havia una xocolateria molt famosa al barri de Barcelona.

Es deia ''Pastisseria Pallaresa'' en referència a la nacionalitat del seu amo, que s'havia criat tota la vida a un barri colomenc anomenat així.
L'amo era un home bo i caritatiu, que intentava fer arribar la seva xocolata a tothom.
Un dia, quan ja era vell, va decidir contractar en Gregori, un noi treballador i bo, amb l'objectiu que l'ajudés a la botiga.
L'amo s'estimava molt Gregori, i quan aquest va morir, va deixar-li en herència la seva xocolateria.

En Gregori va treballar de valent en ella, tal com el seu amo el va ensenyar.

- L'essència és l'important Gregori, sense cor i sense essència no hi ha xocolata.
Li va dir l'amo en més d'una ocasió.

Un dia ennuvolat, va arribar al carrer un nou comerciant.
Es va presentar al barri com ''L'alemany'', ja que era originari de Frankfurt, i tenia una gran reputació com a xocolater.
La seva xocolateria va portar de nom ''El conillet feliç'' i tothom de Barcelona anava a comprar-li xocolata.

El pobre Gregori estava enfonsat, el seu cor estava destruït, igual que la seva xocolata.
Un dia, en Gregori va decidir anar a provar aquells dolços dels quals tota Barcelona parlava... Necessitava poder entendre aquella essència.
En entrar a la tenda, en Gregori va poder observar tot un conjunt de gent menjant contenta i feliç.

Les estanteries estaven plenes de xocolata.
Xocolata blanca, xocolata negra, xocolata amb ametlles, xocolata amb maduixa, xocolata amb nous, xocolata amb nata, xocolata...
Però això no era el que més va cridar l'atenció a en Gregori, sinó que van ser els ous.
Tot un conjunt d'ous de colors componien la tenda.

- D'on sortien tants ous?

Es preguntava en Gregori, ja que no veia cap gallina.
Una nit, guiat per la curiositat, en Gregori va decidir ficar-se a la tenda de l'alemany.
Entrant per la porta de darrere, va accedir a la cuina, i allà va poder veure una cosa insòlita.

Un pobre conillet emmanillat pintava ous, i feia xocolata.

- Qui és vostè?

Va dir el conill en donar-se conte de la presència d'en Gregori.

- Marxi d'aquí, aquell monstre el matarà.
- Per què estàs aquí?
- Aquell monstre em va segrestar un dia de feina, i des d'aquell moment m'ha convertit en el seu esclau.
- Tu ets l'essència... T'alliberaré!

Va dir en Gregori traient-li les cadenes.
En aquell moment, es va sentir un soroll.
Gregori es va amagar ràpidament.

L'alemany va entrar enfurismat a la cuina.

- On està la xocolata amb fruites?
- Al forn amo.
L'alemany va donar un cop de puny al conillet, i aquest va caure a terra espantat.
- Treu-lo ja!

En Gregori va aparèixer darrere de l'alemany amb una paella, i abans que pogués tombar-lo d'un cop, aquest el va subjectar amb força.

- Senyor Gregori! Una mica tard per menjar xocolata, no creu?
- És un boig!
- No... Sóc un visionari.

Va dir-li l'alemany a en Gregori després de tombar-lo d'un cop.

- Si vols una cosa ben feta, t'has d'encarregar tu mateix.

Va dir l'alemany obrint el forn.

- Té tota la raó, amo.

Va dir el conillet amb ira, just abans de donar-li un cop l'alemany, que el va precipitar al forn.
Ràpidament, entre els dos, el van tancar al forn.

- Crec que aquesta xocolata se'ns ha cremat company.

Va dir cansat en Gregori.
Els dos van riure nerviosos.
L'endemà, veient l'absència de l'alemany, la gent va deixar d'anar a la botiga, i en Gregori, va poder tornar a treballar.
I cada any, un dia de primavera, en Gregori adornava xocolateria amb ous de colors que rebia d'un vell amic...

Comentaris

  • Àcid i dolç.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-04-2021

    Un relat amb molta dolçor i al mateix temps una mica agre: entenc que el conillet és una metàfora, l'esclavisme i l'assassinat tan cruel li donen un to molt àcid al relat. Sort que acaba molt bé, amb la prosperitat del Gregori i l'amistat amb el conillet.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: