Contes del Raval: Roig

En català, el mot ''roig'' seria el derivat de la paraula ''vermell''.
Casualment, la història que ens ocupa a continuació ens parla d'aquest sinònim, ja que si ets de Barcelona (i si no també) hauràs sentit alguna vegada parlar del barri del Raval, no obstant això, no crec (a no ser que siguis un entusiasta de les històries de barri) que hagis escoltat la història del carrer d'En Roig:

Tranquil, no et menjaré el cap amb històries de fantasmes, ni esperits... Tanmateix, els fets que es van produir en aquell carrer de pocs metres d'amplada, van deixar tota la ciutat catalana en penombra, de fet, avui dia, encara s'esgarrifa la pell dels barcelonins que expliquen la història del carrer d'En Roig.

Per posar-te en situació, és de saber que no és un carrer molt ample, potser la seva amplitud no arriba als tres metres, aspecte destacat en aquesta història, ja que és un condicionant dels fets produïts.

L'alcalde de Barcelona vomitava promeses buides, mentre els seus habitants clamaven ajuda per l'epidèmia que se'ls cruspia.
Els moribunds caminaven pels carrers infectats de la pobresa i els virus assassins, mentre l'alcalde es tapava la boca i tancava els ulls, mentre allargava les mans a les llums dels estalvis dels ciutadans, a través de mentides polítiques de l'època.

Mentre el nostre polític caminava pel carrer del Carme... Uns passos més... Va entrar al carrer d'En Roig.
Una dona vomitava sang a terra, i l'alcalde la va mirar amb fastig.
La dona es va girar, i amb ira i calma, com una barreja alcohòlica li va dir.

La sang pujarà roja del terra al cel, i tu, estaràs sota per sentir-la.

L'alcalde va continuar els seus passos.

Aquella nit, el nostre protagonista avariciós, va tornar d'una nit de vici, ludòpata i esgotat...
Va tornar a passar pel carrer del Carme, i en un sospir, va entrar al car d'En Roig.

Caminava intranquil... Recordant l'escena del matí... i de cop, va sentir un soroll... Com una estrella que queia... Però no era cap estrella... Si no una petita moneda que es bellugava per terra...
Es va apropar a agafar-la, quan de cop va notar una gota al clatell...

-Plou.

Va dir una veu al seu interior, i quan plou, es mira al cel... Però no va veure núvols... No eren els gasos climàtics el que l'esperava a l'atmosfera... Si no els morts... Els cadàvers sagnants de la ciutat de Barcelona... Plens de mosques... Plens de bilis... De sang... Penjats als balcons del carrer d'En Roig el miraven... El miraven... El reclamaven...

L'endemà, a la ciutat de Barcelona es van decretar les mesures per combatre l'epidèmia.