El nen que volía la lluna

Un relat de: Eric Martinez
Tornem la pistola i diguem que encara queda una bala.
L'últim sospir d'un ésser que va néixer sent res, i morirà sent res...
Que he aconseguit a la vida? Mir el meu passat i veig esforços enfocats a objectius inexistents, és absurd... Totalment absurd... Perquè continuar lluitant? Mai arribaré, estic cansat de lluitar, de patir per aspiracions que mai podré atrapar, com el nen que intenta agafar la lluna... Donam la pistola encara que no sàpiga disparar.

Comentaris

  • Gràcies...Eric Martínez...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-07-2020


    Gràcies Eric Martínez, pel teu amable comentari, en aquest poema "Tanta delectació", on em dius que "travessa el cor", M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i cuida't.

  • Curt i ras[Ofensiu]
    Canela fina | 25-07-2020 | Valoració: 9

    Curt i ras ho has dit, poques paraules amb molta intensitat.
    El protagonista ja en té prou, si. Potser perquè l'objectiu és massa lluny, la lluna és difícil agafar-la, podríem provar potser d'acaronar-la que sembla més fàcil si enmig de la foscor li resseguim el contorn a distància...
    Espero que trobi el camí per sortir del pou, és fotut quan caus en un pou.
    Gràcies per tan bona lectura.
    Abraçada ;)

  • Moltísimes gràcies[Ofensiu]
    Eric Martinez | 25-07-2020

    Us dono de tot cor les gràcies, es un orgull i un plaer, se llegit per gent tant maravellosa.

    Moltes gràcies.

    Eric

  • Molt emocionant malgrat la seva brevedat, ja ho crec.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 25-07-2020 | Valoració: 10

    Bon dia Èric Martínez.

    Jo sóc un ex-suicida (no és ningun orgull el confessar-ho) i comprenc molt bé aquest sentiment de voler deixar-ho tot, és a dir, deixar la vida.

    Ho has reflectit molt bé amb aquest pobre noi (perquè suposo que és un noi, les dones també es suiciden, i no ho dic amb ningun humorisme) que està a dos passos de fer efectiu la seva marxa d'aquest vall de llàgrimes.

    ¿Que volia la lluna? ¿I perquè no voler la Via Làctea, que és molt major? Sigui just o injust, no es pot tenir tot, xiquet amic meu.

    Moltes felicitats pel relat.

    Ens veurem per Relats, Èric Alàssar (perdó, Èric Martínez ;-) ). ¡¡Fins després, Èric Martínez!!

  • Dramatisme breu[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-07-2020

    Trobo que la brevetat multiplica el dramatisme del relat.
    Amb moltes explicacions aquest dramatisme es perdria. Les poderoses el·lipsis que fas servir són les que li donen tota la força. No cal que ho sabem tot; hem de reconstruir els fets a partir de poques pinzellades i imatges molt descriptives com la del nen que vol agafar la lluna, cosa que diu molt de l'adult que se sent així.
    És més llarg el comentari que el relat, suposo que ha de passar amb tots els relats breus ben escrits.

  • ASPIRACIONS[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-07-2020 | Valoració: 10


    Amb la pistola - que té una sola bala -, en la vida, així com el nen volia arribar amb la seua mà a la lluna. Bo, això enten. La crítica no la trobe... i no la copse... avore com està això. Gràcies. Vine a la meua pàgina. Gràcies altra volta...
    Saluts i cuida't...

Valoració mitja: 9.67