Contes del Raval: La Criolla

Un relat de: Eric Martinez
Caminarem junts en aquesta història, així que donem la mà, i no la deixis anar... Et podries perdre.
Aquella cantonada que es veu des del carrer Peracamps, és el carrer del Cid... I és en el número deu, on van succeir els fets que ara t'explicaré.

Quan arribem a la porta, hem d'intentar no mirar a la gent a la cara, es pot interpretar com una falta de respecte, no obstant això, una vegada dintre, pots parlar amb qui vulguis.
La Criolla és un cabaret molt especial, potser el més especial de Barcelona...

-No he vist res semblant; N'hi ha Shangai, n'hi ha Saigon...

Va dir l'actor Douglas Faibanks Jr en entrar per primera vegada... Però tu i jo, som vells coneguts de la ciutat dels secrets mediterranis... I per això hem vingut aquí aquesta nit... Perquè aquesta potser és l'última nit d'aquest establiment...

En un futur seran oblidades les seves històries... Però es diu que aquí va ser el lloc on es va donar a conèixer el travestisme a Catalunya, i els homes venien disfressats de dones, i les dones, d'homes... Potser no era cap disfressa...

On els nens es prostituïen... Es deia que tots començaven aquí les seves nits... I alguns no les acabaven mai... Els nens infinits...

Un dia es va trobar el cadàver d'una noia mutilat a deu passes del cabaret... Els brigades mai havien vist tanta brutalitat en un assassinat... Alguns fins i tot deien, que no l'havia matat un home, sinó una bèstia...

Però aquesta nit no estem aquí per tots ells, estem aquí per una cosa molt simple... Un objecte... Un ritual...
Just davant de l'escenari, a dues passes de l'escala de pujada d'aquest, es pot veure una cadira buida... Una cadira que ningú s'atreveix a ocupar... No és la cadira del cap de sala, ni tampoc la del gerent... És la cadira d'un altre...

Fa anys, va arribar a Barcelona el fill d'un químic que es deia Wilhelm Storitz... Era de Prússia, i es deia que va sortir fugint del seu país per un fet misteriós amb una dona...

El seu aspecte era bastant estrany... Sempre anava amb la cara maquillada de color blanc, i portava una gavardina que el cobria fins als peus... El seu aspecte no passava desapercebut, no obstant això, era molt respectat per tothom... Col·locava aquella cadira davant l'escenari, i mirava ballar a les dones... Només això... Ni drogues... Ni sexe... Només mirava... El mateix ritual cada nit...
Una nit d'estiu, va entrar per la porta ''El crio'' sobrenomenat així perquè utilitzava els nens i les nenes del carrer de l'Estel per moure la droga i la prostitució del barri... Era un home musculós, i lleig... Aquella nit portava una copa de més, i només arribar, va dir-li al nostre home misteriós, que s'aixequés i el deixés seure.

En negar-se, ''El Crio'' li va donar un cop de puny a la cara.
L'home misteriós es va aixecar, i em va mirar a mi, que casualment ocupava la taula del costat...
En aquell moment vaig entendre el que passaria després... Just abans que passés...
L'home misteriós va sortir corrents, tapant-se la cara, mentre ''El crio'' s'acomodava a la cadira entre riures.
Les noies van continuar ballant, i mentre ''El crio'' bevia de la seva cervesa, va notar una fredor al coll, que de cop i volta, es va tornar humida... La seva sang regalimava pel seu pit... I el seu coll, s'obria com un acordió...

-Truqueu als Brigades!
-Han matat al Crio!
-Qui cony ha sigut...

Ningú havia vist res... Saps per què? Perquè no hi havia res a veure... Quan vaig mirar a aquell home, vaig entendre perquè no podia mirarlo als ulls... Perquè no tenia cara a la que mirar... Ni ulls... Ni nas... Res... Era un fantasma? No... Els fantasmes no ocupen cadires... Aquell home, era el res, que ocupava el tot... L'home sense rostre...

Des d'aquell dia, ningú més va seure en aquella cadira...
Aquest espai acabarà morint... Ho sé bé... Perquè jo soc qui provoca els finals... I la història del cabaret està arribant al seu final... Diguem... Vols provar de seure? Potser ja està rere teu...

Comentaris

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Eric Martinez | 02-05-2022

    Moltes gràcies a tots tres!
    Un plaer ser llegit.

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Eric Martinez | 02-05-2022

    Moltes gràcies a tots tres!
    Un plaer ser llegit.

  • Una historia[Ofensiu]
    Prou bé | 02-05-2022 | Valoració: 10

    Una magnífica història magníficament escrita i descrita!
    Amb aires de novel·la negra fas una recreació d'una Barcelona molt real! (Hi havia i hi ha, moltes barcelones...)
    Amb total cordialitat

  • La BCN canalla[Ofensiu]

    Qui no ha sentit parlar de la Criolla? Va bé que la resucitis de l'oblit amb aquest relat teu. Molt de suspens i ben ambientat. Fantàstic lo de "fills de l'infinit",,,,

  • Macarres i burgesos.[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-04-2022

    Un cop més he hagut de tirar de google per mirar d'entendre aquests personatges i aquests ambients que em són tan desconeguts.
    Una magnífica recreació d'uns temps en què convivien una Barcelona macarra i una burgesa, tan diferents i tant complementaries.
    També he vist que el fill del químic és un personatge d'en Verne, l'home invisible, trasplantat a Barcelona.
    Una bona història de fantasmes, ambientada a un dels llocs més macarra possible.