Cercador
Contes del Raval: El Regal
Un relat de: Eric MartinezEn Ricard entrava per la porta amb la mateixa expressió que un infant posa en veure una tenda de llaminadures.
- ¿Que voldrà senyor Canals?
- Una cervesa si us plau.
- Posa-li un got del teu millor Wisky, aquesta nit convido jo.
Va dir un home gran que es presenciava davant seu.
- Mestre, que fa vostè per aquí?
- El que fa qualsevol artista a aquestes hores de la nit... beure com un condemnat a mort que espera l'extrema unció.
- Brindem llavors.
Els dos amics van brindar amb un somriure còmplice.
- I tu que fas per aquí Ricard?
- He quedat amb un amic de París que ve de visita.
- Un francès?
- No, és de Màlaga, però viu a París.
- Un malagueny que viu a París, i que ve de visita a Barcelona, m'has de presentar a aquest home immediatament Ricard.
- El que vostè demani senyor Antoni.
Els dos homes van escurar la seva copa, i entre converses guiades per somriures entranyables, es van dirigir entre els carrers del Raval, en direcció a ''La Campana'' on el visitant malagueny els esperava fumant-se un cigarret artesà.
- Peter!
- Senyor Canals! Benvingut sigui!
Va dir content l'amo del local en veure en Ricard.
- Et presento al meu mestre, el senyor Antoni Gaudí!
- És tot un honor senyor.
- L'honor és meu, jove, fa temps que sento parlar del seu restaurant, i per fi estic aquí.
- Celebro que estigui... Carlos!
Va dir l'amo dirigint-se al final de la sala.
- Porta a la taula d'aquests homes el vi negre de la despensa, aquesta nit convida la casa.
- No t'ho puc permetre Peter!
Va dir en Ricard.
- Insisteixo! Us esperen a la taula... Que passin bona nit senyors.
Els dos personatges es van dirigir a poc a poc a la taula que es trobava al final de l'establiment, la que es posicionava davant de la finestra, i que ocupava un personatge misteriós.
- Buenas noches, señores.
Va dir l'home misteriós en veure arribar en Ricard i l'Antoni a la taula.
- Senyor Antoni, li presento el meu amic... Pablo Picasso.
----
La nit va avançar entre copes de vi tintat i converses cultes sobre l'actualitat artística, política i social dels territoris espanyols i francesos.
Els tres personatges van sortir del bar amb una actitud èbria i divertida, que guiava els seus passos cap al pis llogat d'en Pablo al carrer de Valldonzella.
En arribar, l'Antoni no va tenir cap remei que tombar-se al sofà mentre els seus companys reien del seu aspecte.
- Hostia, ese vino era demasiado bueno.
- No crec que et tombi un copa de vi, Pablo.
- He vuelto haciendo eses.
- La recta es del hombre. La curva de Dios.
Va dir l'Antoni des de el sofà.
- Deberé robársela entonces...
- Series capaç de fer-ho?
- No sería la primera vez.
Va dir Pablo amagant un somriure.
Antoni es va aixecar a poc a poc del sofà, i intentant mantenir l'equilibri i la compostura, va fer un volt pel saló, i guiat per la curiositat, va entrar a l'habitació de Pablo, on la seva mirada, es va dirigir a un paquet embolicat...
Rere seu va entrar Pablo, que el mirava somrient.
- Es un regalo señor Antonio.
- Lo veo... ¿Para quién es?
- Para el que lo abra.
Va dir Pablo divertit.
Els dos personatges es van mirar còmplices.
Amb cura i delicadesa, l'Antoni va començar a obrir el regal, i en acabar d'esquinçar el paper, va poder observar una obra d'art amb tanta magnificència que la petita llum de l'habitació va parpellejar.
- Es una copia fantástica de ''La Virgen de las rocas'' senyor Picasso.
Amb un somriure, Pablo es va dirigir a Antoni i li va dir.
- El mediocre copia... El genio roba.
Comentaris
-
Gràcies Eric Martínez[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-10-2020
Gràcies Eric Martínez, per la teua visita i el teu amable comentari per al meu "Poema: Retrat o espill". M'alegre de que t'haja agradat.
Saluts... i cuida't... -
Bona nit![Ofensiu]Eric Martinez | 15-10-2020
Primerament moltíssimes gràcies a tots dos de tot cor.
Sr Garcia, el regal era literalmente el cuadre la verge de les coves.
Una forta abraçada! -
Obra d'art copiada.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-10-2020 | Valoració: 10
Un relat que vessa per les seues situacions que van sent a través de totes les converses. I a l'últim ramat "El regal" era una còpia...
M'he quedat ben bé al llegir-ho, doncs té molta garra.
Saluts i cuida't.
-
Les roques i la campana[Ofensiu]SrGarcia | 06-10-2020
Ja crida l'atenció l'aparició dels tres artistes, Picasso, Gaudí i Ricard canals, però a mi, particularment, m'ha agradat més l'aparició del restaurant La campana i el seu amo Peter, he hagut de rebuscar pels teus relats, no recordava ben bé a quin sortia la fundació del restaurant i ho he trobat al conte "Anònim".
Està molt bé això de fer sortir personatges i llocs inventats en altres relats.
Sobre el significat del conte no n'estic segur, les frases de Gaudí i Picasso que cites són molt conegudes, però em costa de veure quin sentit agafa l'última frase sobre copiar i robar. Vol dir Picasso que Gaudí ha copiat (robat) del quadre de Leonardo les formes de les torres de la Sagrada família?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Contes de Santa Coloma: L'Home Falcó.
- Contes de Santa Coloma: la llum de la finestra
- Contes del Raval: Roig
- Contes del Raval: L'orfe ric
- Contes del Raval: Clau Tancada
- Contes del Raval: La sabatera del carrer Petxina.
- Contes del Raval: Els set desitjos de la nit de Sant Joan
- Contes del Raval: La Criolla
- Contes del Raval: Un conte de Gràcia
- Contes del Raval: Xocolata desfeta. (NOU)
- Contes del Raval: Plaga.
- Contes del Raval: Nit de difunts.
- Contes del Raval: El Regal
- Contes del Rabal: Insectes
- El nen que volía la lluna