Contes del Raval: Un conte de Gràcia

La festa dels gitanos del barri de Gràcia s'escolta per tota la plaça del raspall, no obstant això, un home mira assegut en un dels bancs com la raça balla vora el foc... La Dika s'aproxima a l'home, i descobreix en ell un semblant fosc, i tenebrós...

- Vol una pinta, senyor?
- Vull que seguis al meu costat...

Va dir l'home misteriós.

La Dika no volia fer-ho, però per alguna raó, va seure al seu costat... Avui en dia, si li preguntéssim, ens diria que una força sobre humana la va empènyer a fer-ho.

- El teu home vol que avortis el nen que portés al teu ventre...

La nostra jove va quedar glaçada... Ningú sabia el que hi havia dins seu, a part del seu home.

- Com ho sap...?
- Tranquil·la... No estic aquí per dir-t' he el que has de fer... Si no de vacances...

La Dika va mirar el nostre protagonista, i un calfred li va recórrer el cor.

- Sé qui és vostè... La meva àvia sempre m'ha parlat de vos...
- M'encanta aquesta ciutat... Sempre que em sorgeix l'oportunitat, vinc a visitar-la... I m'encanteu els gitanos...

Un jove gitano canta al mig de la plaça...

- Com es diu aquell...?
- Antonio González...
- Sembla un peix petit...
- Digui'm a què ha vingut de veritat...

L'ésser la va mirar directe...

- A l'enterrament d'Agustí Atzeries.

La Dika es va aixecar ràpida, però en comptes de guiar-se per la por, i marxar, es va guiar per la curiositat i va continuar asseguda.

- Sí que ets neta de la teva àvia... veig el seu valor en tu...
- És veritat la història que m'explicava?
- On creus que faig posada, nena?

La Dika el va mirar absorta.

- Va ser en aquesta mateixa taula, en aquest mateix lloc, fa ja molts anys... Vaig venir a Barcelona com cada estiu... Començant pel Raval, i pujant a poc a poc... Vaig seure en aquesta mateixa taula... Buscant algú amb qui parlar... La teva àvia va seure, i em va dir que fotés el camp d'aquí, amb un retrat de Sant Judes a la mà... Però la teva àvia sabia, que no em faria marxar... Que no podia fer-me marxar... Un home es va apropar a mi... I va seure davant meu... La tristesa, la desesperació, i la pobresa el dominaven... Poderoses mancances per un ric... I fortes armes per algú com jo... La teva àvia el va intentar persuadir de què no parles amb mi... Però no va funcionar... No podia funcionar... I després d'aquella nit... Em va donar l'únic que li quedava... L'ànima...

- A canvi de que?
- La fortuna... L'èxit... Tot allò que li havien tret...
- L'Agustí va guanyar la loteria l'endemà...
- Si... Quina casualitat... Quina gran casualitat...
- Ell va dir que va ser gràcies a vostè... I que a causa d'aquest fet, va dedicar-li la seva casa... La casa del carrer Josep Torres número vint.

L'ésser la va mirar evasiu...

- Contes de velles... No creus? Però diguem filla... Que faràs amb el que portes al ventre?

La jove el va mirar confusa, i es va tocar la panxa.

- Vols que t'ajudi?

Va dir l'ésser amb un somriure d'orella a orella.