Confessió d'una mèdium

Un relat de: Llorenç Garcia
No és veritat que tinga el do de comunicar-me amb les ànimes difuntes, però sí que sóc una experta a explorar les ànimes dels vius. Només em cal llegir el més mínim moviment facial per saber les inquietuds i desassossecs que bullien dins el client. El més lleu tremolor de la comissura dels llavis o un batec imperceptible de pestanyes em transmetia informació sobre la qual jo establia el punt de partida d'un full de ruta cap al món interior. Diga-li intuïció o introspecció psicològica, però quasi sempre encertava a escatir el que delejaven sentir. És cert que la fe mou muntanyes i amb aquesta premissa el consultant sempre podia aplicar qualsevol vaguetat que jo emetés a la vida del mort. Jo sols aportava la matèria prima i ells... s'encarregaven d'elaborar-la fins donar-li cos.

Ara que note que l'alé se m'esmorteix i que faig via d'esdevenir un dels finats amb qui jo fingia contactar, percep un sentiment de culpabilitat que em fibla tot l'esperit.

Aquella falsa mèdium acomiadava els seus dies intentant purgar-se del penediment. Per això havia acudit a una mèdium perquè és disculpàs dels mals ocasionats als difunts, no fos el cas que rebés repressàlies a l'arribada del més enllà... El problema és que aquesta mèdium també era falsa.

Comentaris

  • Senzillament[Ofensiu]
    Lecram | 09-01-2019 | Valoració: 9

    Senzillament genial, divertit,...m'agadrat molt el teu relat.

    Gràcies Llorenç.

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    Annalls | 05-03-2013

    Gràcies per comentar-me les" dones de terra". AI les mèdiums!!! Tots voldríem creure-hi, a tots en fa falta un sentit.
    Anna

  • Bona critica[Ofensiu]
    Naiade | 28-09-2012 | Valoració: 10

    Un relat molt bo. Potser pel fet de poder ajudar a la gent hi ha qui empra la saviesa innata que donen els anys i l’experiència. I ha qui necessita creure en aquesta gent , en els seus poders, per seguir vivint. La mateixa mèdium necessita ser confortada per una altre persona. Potser tan sols caldria poder parlar i sobretot que t’ecoltin i aconsellin.
    Una abraçada

  • Molts medis per les mèdiums[Ofensiu]
    Mena Guiga | 30-04-2012 | Valoració: 10

    que,encara que falses, necessàries en tota societat. Crec.
    Un relat rodó de tal fas tal trobaràs.

    Endavant, Llorenç!

  • crohnic | 30-04-2012 | Valoració: 10

    Quin retrat tan bo de la gent que es dedica a això... Molt bona crítica transformada en microrelat... Ara, vols dir que realment aquesta gent arriba a sentir culpabilitat?? Em costa de creure... A vegades, per curiositat m'he quedat veient algun programa en el qual surten vidents i parlen amb els difunts... És increïble veure els pocs escrúpols que tenen aquesta gent i com s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones... Tan de bo, com passa al relat, al final dels seus dies puguin sentir-se una mica culpables pels seus enganys...
    Ens seguim llegint!!

  • Cadascú té el que es mereix[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-04-2012 | Valoració: 10

    Bé, en arribar al final d’aquest relat he pensat que si aquesta segona mèdium també és falsa i per tant no té el do d’establir comunicació amb els difunts, potser no li resoldrà el problema a la mèdium que es vol disculpar amb ells. Però si, com l’altra, sap explorar l’ànima dels vius i actuar en conseqüència, li dirà el que vol sentir, i així finalitzarà els seus dies i farà el trasllat definitiu a l’altre barri amb la millor disposició d’ànim.
    El que es trobi després allà, ja serà una altra història!

    M’ha fet gràcia tornar a coincidir amb tu en aquesta convocatòria que ens fa “culpables” d’escriure sobre culpables... oi?

    T’envio una abraçada de primavera,
    Unaquimera

  • Mitges veritats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Bona reflexió, externa i interna de la protagonista. El món dels mediums és una bogeria, una veritat a mitges. Tens tota la raó del món en la descripció inicial que fas, i afegeixes el dubte i el sentiment de culpa com a fons de tot això. Cada cop que en vegi alguna per la TV, pensaré en aquest relat i si té, també, algun sentiment de culpabilitat. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

80 Relats

290 Comentaris

96507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog