Cites prèvies en passat simple i perifràstic.

Un relat de: Joan Colom
No sabia a quina finestreta adreçar-me i escollí la que tenia menys cua. Em sobtà que la gent trigués tan poc a ser atesa i se’n tornés amb cara de pomes agres. Ho comprengué quan m'arribà la tanda i, abans que pogués dir res, la funcionària m'etzibà "Per registrar aquests impresos ha de sol·licitar cita prèvia a la finestreta 14". Però la finestreta 14 era tancada. Un petit rètol indicava que els usuaris podien anar a la 8. Cap allà em dirigia quan un guàrdia de seguretat m'abordà tot preguntant-me on anava. En dir-li que a la finestreta 8 em demanà si ja tenia cita prèvia per presentar-m’hi. Em disposava a replicar-li que justament anava a la finestreta 8 per aconseguir cita prèvia per a la 5, quan em tallà amb to imperatiu i es posà a preguntar retòricament "Que no ho sap, que cal disposar de cita prèvia per demanar cita prèvia?" Proví d'allunyar-me però el cabronàs m'anava seguint sense parar de repetir maquinalment "Que no ho sap, que cal disposar de cita prèvia per demanar cita prèvia?"...

Amarat de suor i amb el cor bategant molt de pressa, vaig esperar a tranquil·litzar-me abans d’obrir els ulls, tot celebrant haver-me escapat d’aquel malson obssessiu i tornar al món real. Incorporant-me amb parsimònia vaig quedar assegut al llit, amb els peus buscant d’esma les xancletes. Inclinat, amb els colzes sobre els genolls i el cap cot, repassava mentalment el programa d’aquell matí: abans de dijous havia d’anar al CapsaBank i al Santandreu, però, com que tots dos bancs exigien cita prèvia si volies passar per caixa, m’estimava més presentar-me en un a primera hora i deixar per a l’endemà l’altre, per no haver de fer massa cua. A la tarda havia de trucar al barber per demanar-li cita prèvia. Després havia d’anar al reumatòleg, visita per a la qual havia demanat cita prèvia feia tres setmanes. Després...

Comentaris

  • Burocrácia[Ofensiu]
    Joan Colom | 06-08-2021

    Fins i tot des d'abans de Kafka, els excessos de la burocràcia han estat una bona matèria primera per a la narrativa de ficció, amb multiplicitat de registres, l'oníric i l'humorístic entre ells.

  • Astèrix i la burocràcia[Ofensiu]
    Iona | 01-08-2021

    El relat m'ha recordat un clip de l'Astèrix.
    Sort que actualment l'administració s'ha anat modernitzant, encara que hi ha una part que encara li queden deures per fer.

    Clip


  • Un somni?[Ofensiu]
    Prou bé | 01-08-2021

    Real com la mateixa realitat de: si vol....marqui l' 1, si vol....marqui el 2, si vol...marqui el 3 i així en una progressió aclaparadora...la vida facilitada?l ordenada (de donar ordres), amb regles absurdes i contradictòries....enyoro els temps passats i no estic segura que fossin millors! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: