Cita prèvia.

Un relat de: Joan Colom
Cita: Acció d’assenyalar dia, hora i lloc per a veure’s i parlar dues o més persones.

N’hi hauria d’haver prou amb aquest substantiu, però l’expressió cita prèvia fa massa temps que és entre nosaltres i ja no té aturador. L’adjectiu prèvia és tan innecessari i redundant com els complements circumstancials de pujar cap amunt o baixar cap avall. Si la condició de prèvia no estigués implícita a cita tindria sentit parlar de cita simultània o de cita posterior, que són enunciats intrínsecament contradictoris. Que el dia i hora assenyalats fossin anteriors al moment en què es concerta la cita només s’explicaria en un sentit figurat indicant hiperbòlicament que la trobada corre pressa, com quan es vol transmetre urgència dient que "aquesta feina la vull enllestida per a ahir". I pel que fa a la versemblança d’una cita simultània, dependrà de les localitzacions: si el lloc on es cita és el mateix des d'on es cita, la cita serà innecessaria perquè citador i citat ja hi són, en aquest lloc; si són diferents la cita és impossible, perquè a citador i citat els caldria cert temps per arribar-hi.

Comentaris

  • Identitat Inedita | 03-08-2021

    Jo només em demano: cita? prèvia a què? A la pròpia cita?
    Patètica expressió, redundant i del tot innecessària.
    Abraçades

  • Prou bé | 01-08-2021

    I encara "pitjor" l'expressió ...demanar cita prèvia" enlloc de demanar hora, torn, etc.
    Molt ben explicat. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: