Cercador
Cérvola
Un relat de: deòmisesDe cop i volta, la llum que semblava indicar el zenit canvia i agafa uns tons purpuris, de posta. La mitja circumferència d'un sol que cau entre les muntanyes, i marxa horitzó enllà, ajuda a discernir aquesta nova temporalitat. A més a més, la humitat de l'ambient perleja, ràpidament i immediata, el prat de gotes d'aigua. Amb uns precisos moviments, els pèls del pinzell li han furtat unes hores de la seva breu existència i l'aspecte del conjunt s'ha modificat de forma rotunda: la proximitat de la nit l'aterra, és una por cerval que li és innata. Però no hi ha temps per pensar en la foscor. En uns segons, l'aparició d'un de dos de tres mastins al seu voltant transforma aquesta paüra en pànic. Sobretot en notar els ullals com se li claven al coll, tenallant la tràquea i, alhora, cercant la caròtide, que li provocaran una hemorràgia o l'asfíxia. Els vius esquitxos roigs són els últims retocs.
L'artista observa el conjunt de l'oli, tot allunyant-se'n; abans que signi el seu darrer quadre, sense que ningú no hi pari esment, la cérvola que hi ha representat haurà expirat, rodejada per tres cànids avesats a la caça major.
Comentaris
-
La progressió del quadre...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 17-01-2019
La progressió del quadre. Això és el que ens transmets. Acurada descripció i “veus” els avenços de la pintura sobre el llenç...
—Joan—
-
Atrapats[Ofensiu]Ester Enrich Coma | 09-01-2019
La cérvola, el quadre, l'artista i la lectora, tots hem quedat captius d'aquest relat. Magnífic en el seu conjunt i un final que t'esquitxa i se't queda gravat.
Enhorabona! -
Pobrissona[Ofensiu]Montseblanc | 07-01-2019
Està bé la idea aquesta del pintor com a creador de vida al quadre, com si fos un petit déu que té a les seves mans el destí dels éssers vius que pinta. I fa patir veure com el que comença tan dolçament deriva fins a una escena de mort salvatge, de les que hi ha als museus i que fan mal de mirar. I més a partir d’ara, que sé que la pobre cérvola estava patint de veritat...
Original i molt ben descrit tot el procés de creació de l’obra.
-
>Collons, xicon...[Ofensiu]rnbonet | 07-01-2019
...com ha evolucionat el quadre! I la pintura/narració!!!
Des d''un començament idíl·lic en portes a una angoixa exaltant i a una mort assegurada.
Boníssim!
Salut i rebolica!
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978