Cavil·lacions

Un relat de: Mercè Bellfort

Cavil·lacions


Avui fa un dia esplèndid per sortir a passejar. Compraràs una revista del cor per distreure't i seuràs a un banc del passeig marítim on hi corre un ventet suau que et revifarà els ànims. Darrerament no has estat massa de sort ni a nivell personal ni laboral. Sembla ser que els astres se t'han girat en contra: la pèrdua del teu home, la prejubilació i allò que no vas pensar que a tu també et podria passar. Intentes dissimular amb un mocador al cap l'efecte que pot provocar un cap despullat de cabell. On són aquells rínxols negres que eren el deliri de l'Omar? De ben segur que tornaran a créixer però abans hauràs de passar molts dies negres. Avui el cel està destapat de núvols i el sol llueix i t'escalfa el cos. El mar està ben calmat i la blavor que ofereix t'encisa com ho feia des que eres petita. Que grassoneta eres abans i tan prima que has quedat ara! Tens un aspecte força deplorable i ho saps. Et fixes amb la gent que passa pel teu davant i només tens ulls per les dones que porten un mocador al cap i suposes que és per la mateixa raó que tu: vas errada, busques còmplices que no ho són. T'estàs enganyant Dolors, para de donar-li voltes i pensa que les coses vénen com vénen i s'ha de tirar endavant de la forma més digna possible. Has de procurar cuidar-te més, no n'hi ha prou en sortir a prendre l'aire i fer una petita caminada, t'has d'alimentar com cal i gaudir d'allò que més t'agrada. T'aniria perfecte apropar-te al mercat i veure el bé de déu de parades plenes de fruites, olorar-les, festejar les gammes de colors que mostren i assaborir-les. També podries passar per la parada de la Marga plena a vessar de fruits secs i, de pas, fer una xerradeta amb ella per desfogar-te. Saps que et dóna ànims i es preocupa per l'evolució de la teva malaltia. En el fons prefereixes que ningú no et compadeixi perquè sempre has estat una dona forta, valenta i t'estàs tornant cada dia més esquerpa. Comences a assemblar-te a en Tac, el gat groguenc que tenies a la casa pairal, aquell animaló que només se t'acostava quan tenia gana. I saps perfectament que això no pot ser. T'has de sobreposar i pensar que encara et queda algú amb qui pots comptar i que no et decebrà mai. Què et costa fer-li un truc? Tens el número ben anotat al mòbil. Només l'has d'obrir i fer el pas. Dolors, tens un batibull al cap que no te'n surts. Dolors, prou de contemplacions! Marca el número d'una vegada i tingue's confiança.

…….

-Departament d'oncologia. Digui'm?
-Sóc la Dolors Güell. Veurà… necessito parlar un moment amb el doctor Gil.

Comentaris

  • molt rebé![Ofensiu]
    Columba Palumbus | 15-11-2010

    m'ha agradat molt com està escrit, com vas submergint el lector en la situació que planteges, que no dius directament, però que molt clara. Trobo que transmets amb poques paraules, o més ben dit, amb les paraules justes, un tema que potser, segons el meu parè, està una mica massa vist. És a dir, penso que li has donat un enfoc molt interessant a la malaltia, que a primera vista pot semblar un recurs fàcil per arribar emocionalment al lector. Crec que m'he expressat fatal, però, en resum, el que vull és felicitar-te!

    m'ha sorprès, i a la vegada penso que el punt de vista, narrat en segona persona , li dóna molta contundència al missatge

    Et seguiré llegint!

  • Un relat molt emotiu[Ofensiu]
    brins | 26-05-2010 | Valoració: 10

    Un sensible diàleg interior on es reflecteix tristesa, por i coratge alhora. Les teves paraules creen un entranyable enllaç entre la protagonista i el lector.

    Has obviat amb molta habilitat, amb la destresa de què disposes, les descripcions tràgiques; les has substituïdes per d'altres que hi contrasten fortament: un cel destapat de núvols, mar en calma, un sol que llueix i escalfa... Aquesta elecció t'ha permès de destacar colpidorament tot allò bo que la vida ens ofereix i que, sobtadament, ens pot prendre.

    Felicitats, Mercè!

    Pilar

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    llacuna | 02-04-2010 | Valoració: 10

    Com si fossis una bona amiga de la Dolors, li recordes tot el que necessita per tirar endavant, aquest consells que sovint fan tanta falta i que només, només? parlen de despertar les ganes de viure.

    Petons,

    Llacuna

  • He llegit el teu relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-04-2010 | Valoració: 10

    amb dedicació i copsant tot el que transmets.
    Quan jo feia teatre, sempre ens deia el director, que tan important era el paper de protagonista com el més curt.
    En aquest relat teu m'ha emocionat la Dolors , la protagonista , amb les seves cabòries i angoixes però avui, un càncer té un tant per cent molt elevat, de ser eiminat del tot.
    I ara vaig al paper secundari. La meravellosa descripció del paratge que va recorrent la Dolors.
    Ets una gran escriptora, Mercè. Ho sabies?
    Espero, que aquest relat NO sigui biogràfic.
    T'envio una caixa plena d'abraçades, estimada Mercè.

  • feia molts dies que no et llegia...[Ofensiu]
    ambelma | 19-03-2010 | Valoració: 10

    no tinc paraules, sols dir que amb el relat has despertat una forta empatia i solidaritat, perquè és tant dur estar en aquesta o altres situacions semblats, sent conscients de que sols hi ha un camí que és tirar endavant com sigui.

    molts besets

  • Autèntic terror[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-03-2010 | Valoració: 10

    El final ho diu tot, jo crec que exposes això: la Dolors ha de marcar el telèfon d'una amiga o d'un amic, però la tortura pensar com la veuran. L'excusa per tapar l'atreviment que necessita, és marcar el telèfon de l'hospital.
    Almenys et puc dir que jo he passat per això, amb un terror desconegut d'un món infernal, el meu propi món, mental o el que sigui, amb un pànic que s'extenia de sobres al punt de trucar a l'hospital, per por d'un ingrés. Cada ingrés que he sofert ha estat un autèntic malson, també una realitat infernal inconeguda, indesxifrable. Pràcticament ningú ha entès mai el que em passa, només per sobre gent que pateix la meva malaltia o malalties de la mateixa branca que la meva.


    Sergi

  • Crua realitat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 04-03-2010

    Un altre relat teu, un altre joia...
    Les situacions a vegades fan que ens tanquem i ens allunyem dels altres però a vegades la gent també i ajuda no és fàcil entendre a un malalt que en aquell moment tan sols viu d'hospitals... i a vegades sembla que els únics que ens entenen són dins el món mèdic...
    Quina llàstima que no poguem compartir tan el bó i dolent de la vida.

    Molt bon retrat d'aquesta situació.

    Una abraçada molt tendra....

  • Lluita[Ofensiu]
    Naiade | 03-03-2010 | Valoració: 10


    Un relat que traspua coneixement del cas, Tothom tindria que llegir aquets pensaments, aquestes empentes que la protagonista es va donant a si mateixa. Com si de cop tot el que tenia valor per ella hagués canviat i ho veies amb altres ulls. Ara si fixa de veritat, s'adona de la realitat. Abans quan ho tenia tot no pensava a fons, només vivia el moment, sense valorar el que tenia.
    Els cops forts tenen això, aturen, reps la patacada i comences a caminar valorant les coses petites, el dia a dia. I per algun resort intern sorgeix la força que ens impulsa a tirar endavant.
    No sé si és autobiogràfic o ho has viscut molt d'aprop però et vull felicitar per un relat tant magnífic. Et desitjo el millor i no perdis mai aquest coratge que tens.

    Una forta abraçada

  • Benvolguda Mercé, no saps[Ofensiu]
    Romy Ros | 03-03-2010 | Valoració: 10

    lo bé que m'ha vingut el teu relat; diguem que m'ha arribat en el moment indicat, ara quan puc entendre millor que mai aquestes cavil.lacions de la protagonista, ara que jo matiexa puc ser aquesta protagonista i que espero que malgrat que ho has posat en biogràfic, no siguis tu...Si és així, rep la més forta de les abraçades i recorda sempre aquestes paraules: t'en sortiràs de ben segur...
    Jo em dic cada dia: "ara que s'apropen temps difícils, no deixaré que el desànim arreli al meu voltant"
    Rep una abraçada molt forta!
    RosaMaria Rubio

  • Sense paraules![Ofensiu]
    Cendra de flor | 03-03-2010 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per aquest bon relat.

    Cendra

  • Joc de miralls[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-03-2010 | Valoració: 10

    Aquest relat és, en realitat, un joc de miralls: reflexes que venen i van,
    que miren i s'observen,
    ara cara a cara, ara de costat,
    ara tot just d'esquitllentes...
    reflexes que venen del passat i altres tant presents que acaben tot just de néixer,
    mentre altres es van gestant sota la mirada atenta de qui llegeix les frases breus, contundents, compostes per mots que deixen anar informació sense cansar en cap moment, sense esgotar els recursos, dient el que han de dir i portant-nos a tots plegats fins on hem d'anar.

    Avui m'ha semblat un dia esplèndid per venir a llegir-te: Efectivament, ha estat un plaer fer-ho, Mercè!

    Ens han publicat el mateix dia: quina coincidència! Ja saps que m'agraden...

    Sense més cavil·lacions, t'envio una abraçada esplèndida,
    Unaquimera

  • Un text intimista[Ofensiu]
    copernic | 02-03-2010


    amb una narradora que parla amb la protagonista, un text conformat pel diàleg intern, o el garbuix d'idees, de sensacions i d'emocions que sacsegen la Dolors. Un ambient aconseguit a base de posar-nos en la pell d'ella i la seva por, en aquest cas, ben concreta, ben palesa. Un text evocador, intimista i malgrat tot, vitalista. Un gran relat, Mercè!
    Ens seguim comentant. A reveure!

  • ARRIVA A DINTRE[Ofensiu]
    CONXA MORA | 02-03-2010

    EL TEU ESCRIT M HA ARRIVAT A DINTRE, ES TAN REAL , MALAURADAMENT TOTS TENIM EXPERIENCIES D AMICS QUE HAN PASSAT PER AQUEST INFERN.
    CREC QUE ETS UNA PERSONA FORTA , CAL SER HO. NO PERDIS MAI L ENERGIA, BUSCA LA D ON SIGUI PERO NO ET DEIXIS VENÇA MAI.
    UN PETO.
    CONXA

Valoració mitja: 10