Càtedra

La notícia li arriba quan tot just li han ofert la càtedra. Amb tres carreres universitàries i les oposicions impecables, no deixarà passar aquesta oportunitat de començar amb bon peu per l'agreujament de la salut del seu pare. Encara recorda els favoritismes pel seu germà, el primogènit, però més per ser mascle, com li agradava anomenar-lo, al pare. I ara ja es veuen els fruits: ell aturat i solter, amb els trenta anys més que complerts. Ella, la dèbil i dependent dels homes, avançant amb passa ferma cap als seus objectius. No li cal res més, ni el llast del matrimoni ni l'ancora dels fills. Té prou mèrits i suficiència per menjar-se el món i no deixar-ne ni una engruna. Quan hagi agafat les regnes del seu lloc de treball, llavors i si no li ho suplica la seva mare, anirà a visitar el pare. Vol veure-li aquella cara de derrotat en saber fins on ha arribat amb el seu carisma i la seva empenta, sense ajuts familiars.

Desempaqueta les seves pertinences i s'instal·la en l'apartament ofert per la Universitat. Era una de les exigències per ser contractada. A més, estava segura que no li ho negarien. Els metres quadrats d'habitatge que no sabrà acabar-se, la piscina que haurà de rumiar quants cops usar per no avorrir-se, el gimnàs particular i tots els complements que ha concebut la seva ment brillant i capriciosa, com els genis que l'haurien volgut emular, si hagués nascut abans que ells. Dins d'aquest Univers es deixa engolir, durant mesos, amb l'agenda plena. Sense res més al cap que aquest currículum que va excel·lint dia rere dia, amb la suor del seu front, sobretot.

La notícia li arriba tres anys després d'haver-li ofert la càtedra. El pare ha mort. Amb un deix disgustat, ha de fer unes telefonades pertinents per posposar dates i cites. I assaja unes llàgrimes prou convincents perquè les males llengües no escampin rumors que ella no es mereix. No saben quin infern li ha tocat viure, a la intempèrie, i sense la protecció del seu pare, un dèspota amb totes les lletres.