Canviar el conte

Sempre m'ha agradat contant els clàssics en noves situacions, diguem, però la recepció no és sempre bona, perquè , suposo, són tan fondejats en les ments, que molesta la parodia.. probaré d'escriure'n alguns aquí per veure les reaccions.

Hola, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, pel meu poema "Què em resta per a voler-te?". M'alegre que t'haja agrada. "En l'amor sempre hi quedi una guspira de misteri".
Saluts

Està bé el relat en quan els personatges dels contes es rebel·len pels papers que se’ls hi dona, però subscric les paraules del Sr Garcia, en quan a canviar els contes clàssics.

Evidentment a mi també em “molesten” tots els tics que tenen de personatges masculins i femenins tòpics, però pensant que estan escrits en un temps i entorns diferents, tenen la capacitat d’explicar com cal enfrontar la por, el pas de l’adolescència, la bondat de trobar un amor...Jo quan els explico poso l’accent en la valentia de la caputxeta, el valor del petó del príncep o princesa que et desperta, en lo bleda però delicada què es la princesa del pèsol...Junts amb d’altres contes actuals que s’hauran d’escriure segons nous criteris...Però si es volen canviar de manera barroera podem caure en contes poc creatius i d’alguna manera pamfletaris.

Ha estat divertit jugar amb ells a partir d’una proposta del repte clàssic.

Els contes clàssics són ja tan coneguts que diria que no cal canviar-los; això seria com canviar l'oració del Pare nostre.
Sí que cal escriure'n de nous on passin totes les coses que dius.
Ara, també és divertit, de tant en tant, estrafer els contes més coneguts i fer-ne paròdies.

Sí que l'has canviat totalment el conte. Je je je je...
Vaja barreja de contes entre els tres porquets, caperutxa roja, Blancaneus i el flautista d'Hamelí. Amb fet tota una revolució.
Enhorabona, Homo insciens.

(Però ja es poden posar els contes que havien fet en el Repte Clàssic (709)?)

Vaja!, ja em diràs. Gràcies...