Cercador
Cansat de supersticions
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Cansat de supersticions
Estic cansat de supersticions ximples. Cansat de ser menyspreat. De les mirades d’angúnia i de les de temor. De ser cosa de bruixes. De què ningú em vulgui estimar. Estic cansat.
I és que jo no he fet res per merèixer tot això. Jo, de la vostra mala sort, no en tinc cap culpa! El meu pelatge negre no té cap remei. No en té, ni tampoc en necessita! Que per molt que uns ceballots desgraciats com vosaltres decideixin que la meva capa negra és la culpable de totes les seves tragèdies, jo no he de fer res per canviar. Ben mirat, els meus cabells són molt millors que els vostres: molt més brillants, més suaus i amb un color molt més lluent. Amb tot i això, em temeu. Amb tot i això, m’odieu.
Però sabeu què? Que potser, algun dia, us podríeu apropar. Algun dia, abans de jutjar-me, em podríeu acariciar. Algun dia, podríeu deixar de banda aquelles creences tan ignorants. I potser, algun dia, em podríeu donar una oportunitat. Perquè estic cansat. Cansat de no poder ser un gat. De ser només un amulet de la mala fortuna. Estic cansat, perquè de set vides, ja me n'heu fet gastar sis vivint sota l’ombra d’una ximple superstició.
Pseudònim
Raconteur
Estic cansat de supersticions ximples. Cansat de ser menyspreat. De les mirades d’angúnia i de les de temor. De ser cosa de bruixes. De què ningú em vulgui estimar. Estic cansat.
I és que jo no he fet res per merèixer tot això. Jo, de la vostra mala sort, no en tinc cap culpa! El meu pelatge negre no té cap remei. No en té, ni tampoc en necessita! Que per molt que uns ceballots desgraciats com vosaltres decideixin que la meva capa negra és la culpable de totes les seves tragèdies, jo no he de fer res per canviar. Ben mirat, els meus cabells són molt millors que els vostres: molt més brillants, més suaus i amb un color molt més lluent. Amb tot i això, em temeu. Amb tot i això, m’odieu.
Però sabeu què? Que potser, algun dia, us podríeu apropar. Algun dia, abans de jutjar-me, em podríeu acariciar. Algun dia, podríeu deixar de banda aquelles creences tan ignorants. I potser, algun dia, em podríeu donar una oportunitat. Perquè estic cansat. Cansat de no poder ser un gat. De ser només un amulet de la mala fortuna. Estic cansat, perquè de set vides, ja me n'heu fet gastar sis vivint sota l’ombra d’una ximple superstició.
Pseudònim
Raconteur
Comentaris
-
Bon realt[Ofensiu]Pastisset de poma | 17-11-2022 | Valoració: 10
M'ha agradat molt l'estil "teatrero" del relat :)
-
Divertit i sorprenent [Ofensiu]llpages | 16-11-2022 | Valoració: 10
Quan em pensava que qui parlava era un gat negre, doncs no. To desenfadat, distret, que enganxa al lector fins al final. Dubto de si hauria d'entrar a concurs per raons del protagonista, però això és el de menys, el relat m'ha agradat i això és el que compta.
-
Defensa...[Ofensiu]Rosa Gubau | 16-11-2022 | Valoració: 10
i queixa aferrissada d'un menspreu sense sentit. Unes simples i encertades paraules que tots hauríem de tenir presents.
M'ha agradat molt.
Salutacions i sort.
Rosa.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 15-11-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
Valoració mitja: 10
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!